L’atur es cronifica entre els majors de 45 anys i fa més díficil tornar a treballar
L’atur continua sent la principal preocupació dels catalans i no només una preocupació genèrica sinó també un mal de cap i una angoixa per molts dels qui en pateixen. Durant el darrer any ha baixat la inquietud ciutadana pel funcionament de l’economia però no per la desocupació, que es manté com el principal problema de Catalunya per 6 de cada 10 enquestats. En 2014 han millorat les xifres però no ho han fet tant les realitats, les situacions d’aquells que volen treballar i no poden, la cruesa que s’amaga darrera els números.
En Jaume té 22 anys i com ell diu “encara no sé que és treballar dignament”. És un dels 237 ripolletencs menors de 25 que van tancar el 2014 apuntat a les llistes de l’atur. Un de nou perquè “vaig acabar d’estudiar i he anat encadenant treballs amb contractes de pràctiques que m’han obligat a seguir matriculat a la Universitat i també feines a temps parcial i contractes temporals, de fet fa poc que em vaig inscriure a les llistes de l’atur”. Dubta si tornar a estudiar o seguir buscant feina. En el darrer any l’atur juvenil a Ripollet gairebé no ha baixat i la precarització ha augmentat considerablement. “Necessito treballar però no trobo res més enllà de contractes d’un dia o una setmana”, i el seu cas no és únic. Les empreses de treball temporal han augmentat el nombre de contractes en 2014 però un de cada quatre contractes nous fets a través d’ETT és només per un dia i la meitat no superen els deu dies. “Sóc jove i no em vull desesperar però veus que passa el temps i no surt res amb cara i ulls, res que et permeti començar a fer la teva vida i deixar de dependre dels pares, i això és el que angoixa, que ells tampoc van sobrats”, comenta en Jaume.
Un cas similar és el de la Pepi, que té 55 anys i porta des del 2011 a l’atur, cobrant ara el subsidi. Ens explica que va començar a treballar als 14 anys i al llarg de la seva vida ha treballat per moltes empreses diferents. “Vaig estudiar fa un temps un cicle formatiu de grau mig i ara estic estudiant anglès, intento reciclar-me”, comenta. Però tot i fer créixer el seu currículum formatiu, ho està tenint molt difícil per trobar feina “he enviat molts currículums i m’han trucat d’algunes empreses, però no m’han agafat a cap banda”, explica la Pepi. Coincideix amb els seus companys que les ofertes que hi ha ara mateix no ofereixen cap tipus de garantia i que solen ser mals contractes.