Les escoles bressol no obriran fins el pròxim curs. “No es pot consolar a un nen només amb paraules”
La fase 2 del desconfinament comporta l’obertura dels centres de l’ensenyament obligatori i permet que també tornin les escoles de 0 a 3 anys. Però a Ripollet les llars d’infants no obriran. No ho faran els dos centres públics, La Rodeta del Molí i La Verema (122 places), i tampoc els tres privats, Xiquilàndia, Somnis i Rialles (altres 162 places).
L’Ajuntament ha explicat que els centres municipals, gestionats per l’empresa pública Genera, no obren perquè “no es poden garantir les mesures de seguretat establertes, tant pels infants com pel personal docent, així com garantir la continuïtat dels criteris pedagògics que fonamenten la pràctica diària a les nostres escoles”.
Els tres centres privats de Ripollet s’han adherit a la plataforma ‘Som educació de Base’ com ja han fet també altres 125 escoles d’arreu de Catalunya. Plasmen el seu malestar en un manifest que deixa clar el missatge: Així no!
Es queixen que estan menystingudes pel Departament i que les mesures que els hi imposen per poder obrir fan inviable desenvolupar la seva tasca pedagògica. Es limita l’aforament a cinc alumnes per aula, s’obliga als docents a porta mascareta, s’ha de garantir la distància física i els infants no poden compartir materials ni joguines.
“Mantenir la distància és inviable”
L’Ana de la llar d’infants Somnis explica que aquestes mesures “no són compatibles amb les necessitats reals que tenen els infants de 0 a 3 anys”. Considera que es fonamental que en aquestes edats l’entorn “sigui segur i relaxat”, “els infants han de tenir l’opció de conèixer coses desconegudes” i “no pot ser que tinguin una mestra dient tota l’estona això no, aquí no, així no”, afegeix la Magda de la llar d’infants Xiquilàndia.
“És una etapa molt sensorial i si els hi traiem estem tallant també tot el desenvolupament que ha de venir després”, apunta l’Ana.
El David de la llar d’infants Les Rialles afirma que és necessari “el contacte amb l’infant i si ha d’haver alguna solució no pot ser el distanciament”. És una opinió compartida pels tres docents. “No es pot consolar a un infant només amb paraules”, deixa clar l’Ana que afegeix que no es pot donar una retrobada a l’escola bressol “que no sigui la més pròxima possible, perquè els nens s’ho mereixen després de tot el confinament”. Es mostren preocupades per l’impacte que aquest temps pot tenir en els infants, “són anys clau pel seu desenvolupament i fins al setembre seran sis mesos, que a la seva edat són molts”.
Els tres lamenten no poder obrir. Consideren que aquesta tornada als centres s’hauria d’haver plantejat des de la “naturalitat”. “A les escoles bressol ja seguim protocols d’higiene”, comenta la Magda. “Ens haurien d’ajudar a obrir i no posar mesures inviables”, apunta el David.
Estan molestos per com s’està tractant a la infància durant aquesta crisis. “Es limita el contacte dels infants a grups de cinc mentre es permeten grups de deu adults”, “s’han obert terrasses i continuen els parcs infantils tancats”, exclama l’Ana.
Dubtes i incerteses de cara a setembre
Tant els centres públics com els privats han fet ja les inscripcions pel pròxim curs “com s’ha pogut”. Amb tramitació on-line, visites individuals amb cita prèvia, reunions personalitzades per videotrucada, ha estat “estrany”, comenten. Ha estat així per les escoles bressol privades i també pels dos centres públics que a més estrenen nova forma de gestió.
El pitjor no ha estat com fer les inscripcions. És la impossibilitat de planificar l’activitat a partir de setembre, “perquè encara no sabem quins seran els protocols que s’establiran pel nou curs”, explica la Magda i perquè els hi afecta la incertesa de moltes famílies respecte la situació laboral.
El David confirma que “és impossible fer una planificació de famílies que podran venir, ni d’infants que podrem atendre”. Malgrat que des del Departament han indicat que s’havien d’oferir totes les places es possible que s’imposin limitacions de capacitat i que hi hagi centres que no puguin donar servei a totes les famílies inscrites. Així com també hi ha famílies que han inscrit als fills però si no tornen a treballar no el portaran.
Una complicació afegida per la feina d’organització i també per l’impacte econòmic. Pels tres centres privats seguir tancats és un cop dur. A finals d’aquest mes s’esgoten els ERTO i quedaran sense ajuda fins al setembre. És un mal compartit amb altres sectors però amb l’especificitat que “ens obliguen a obrir amb un percentatge d’infants molt baix”, comenta en David. Han sol·licitat ajudes que no arriben i es veuen obligats a “arriscar”. Si res no canvia, el futur immediat és sumar al que ja han passat, tres mesos més sense cap ingrés. I malgrat tot segueixen motivats per la seva feina i pensant en una gran retrobada amb els infants. És d’agrair.
