Les jornades sobre municipalització defensen la gestió pública de l’aigua
“L’aigua és un bé comú i una de les coses que volíem municipalitzar”, això afirmava la primera tinent d’alcalde i regidora de serveis municipals i municipalització, Pilar Castillejo, a la primera de les jornades sobre la municipalització de l’aigua, celebrada el passat dimecres 6 d’abril. “La gestió pública suposa un estalvi enfront la gestió privada”, explicava la regidora, que es va mostrar contundent i va criticar la “gestió opaca” dels serveis privatitzats afirmant que gestionar-la públicament suposaria més transparència. També va defensar que l’aigua s’ha de veure “com a dret i no com a mercaderia”. Pilar Castillejo va explicar que prop del 40% de la despesa corrent del pressupost va destinada a empreses privades que presten serveis, un percentatge que va considerar molt alt.
Tal i com va explicar la tinent d’alcalde, el contracte que va signar l’Ajuntament de Ripollet amb SOREA va ser l’any 1968, renovable tàcitament cada 8 anys i aquest 2016 el consistori vol acabar amb el contracte i fer una gestió pública de l’aigua. Castillejo va assenyalar que el primer que s’ha de fer és “demostrar que la gestió serà eficient” mitjançant un estudi que valori entre la gestió directa (Ajuntament) o indirecta (empresa privada). En aquest sentit, la regidora va denunciar que l’Agència Catalana de l’Aigua no està complint amb els acords d’ajudar a les administracions que vulguin dur a terme municipalitzacions.
Castillejo va explicar a la primera jornada que també cal mirar l’estat de la xarxa de canalització, el nivell de fragilitat o les inversions que s’han fet que encara no estan amortitzades (import que, en tal cas, l’Ajuntament haurà d’ingressar a SOREA), entre d’altres. En aquest sentit, la regidora va criticar que es calcula que hi ha un 18% de pèrdues d’aigua a Ripollet per l’estat de la xarxa, un percentatge que “des del punt de vista de la sostenibilitat és molt alt”. Pilar Castillejo també va explicar que “serà molt necessària la participació dels veïns dins del procés de municipalització” i que es treballarà en un consell d’administració plural que prengui decisions de manera compartida entre ciutadans, administració i treballadors.
.
.
.
La primera jornada també va comptar amb la participació de Míriam Planas, membre de la plataforma Aigua és Vida, que va explicar que a Catalunya el 46% dels municipis tenen gestió pública de l’aigua i el 54%, gestió privada. Míriam Planas va destacar que la gestió privada es concentra a les grans ciutats i per tant, “hi ha un 83% dels habitants de Catalunya abastits per empreses privades”. Míriam Planas va explicar que això és així ja que “on és rentable que l’empresa privada gestioni l’aigua és a les grans ciutats”. La representant d’Aigua és Vida va criticar la gestió privada de l’aigua, que es concentra en grans empreses que hi controlen l’abastament.
La primera jornada també va comptar amb la participació de Míriam Planas, membre de la plataforma Aigua és Vida, que va explicar que a Catalunya el 46% dels municipis tenen gestió pública de l’aigua i el 54%, gestió privada. Míriam Planas va destacar que la gestió privada es concentra a les grans ciutats i per tant, “hi ha un 83% dels habitants de Catalunya abastits per empreses privades”. Míriam Planas va explicar que això és així ja que “on és rentable que l’empresa privada gestioni l’aigua és a les grans ciutats”. La representant d’Aigua és Vida va criticar la gestió privada de l’aigua, que es concentra en grans empreses que hi controlen l’abastament.
La segona jornada sobre la municipalització de l’aigua va ser l’endemà, el dijous 7 d’abril, es va plantejar com un debat sobre la participació en la gestió municipal i per parlar-ne, es va convidar a Francisco Rodríguez, representant de la Mesa de l’Aigua de Terrassa; Joan Arévalo, gerent de la Cooperativa de l’Aigua d’Olesa; Jordi Colomé, tècnic de municipalització d’Arenys de Munt i Fernando Urriticoechea, interventor de l’Ajuntament d’Oriola (Alacant). Tots els ponents van coincidir en la importància de la implicació i participació de la ciutadania en els afers públics en general i en les municipalitzacions en particular, destacant que “cal construir un espai de participació”.
.
.
Sobrecost a les despeses en la factura de l’aigua
Les jornades sobre municipalització també van comptar amb la participació d’Alba Soria, membre del grup de treball sobre l’aigua de Decidim, que va explicar quines despeses formen part de la gestió de l’aigua i altres despeses. Tal i com va explicar Alba Soria, la factura compta amb diversos conceptes: la tarifa de subministrament d’aigua establida per SOREA (que es calcula en base a les despeses a cobrir i el cabal facturat), la conservació de comptadors, el cànon d’aigua recaptat per l’ACA amb finalitats ecològiques, l’IVA i la taxa metropolitana de tractament de residus.
Alba Soria va explicar que de les despeses de SOREA, només un 77% són costos associats a l’aigua, mentre que hi ha un 18% de despeses associades al model de gestió (benefici empresarial) i un 5% de despeses generals i financeres. Soria va denunciar que existeix un sobrecost del servei, d’una banda perquè “es paga dues vegades el benefici empresarial per la compra d’aigua”, però també per la pèrdua d’aigua, calculada en un 18%, la multa de l’ACA per aquesta pèrdua d’aigua, treballs a tercers i publicitat.
.
Badalona, Sabadell, Cerdanyola, Barberà i Ripollet col·laboraran en la remunicipalització de serveis públics
El Centre d’Interpretació del Molí d’en Rata va ser l’escenari de la signatura d’un acord entre els alcaldes de Badalona, Sabadell, Cerdanyola, Barberà i Ripollet per tal d’establir mecanismes de col·laboració que permetin “tenir més múscul jurídic i tècnic” que faci possible assolir la recuperació de serveis “que fa massa anys que estan externalitzats”, en paraules de l’alcalde, JM Osuna, qui va destacar també que només en aquests cinc municipis ja viuen més de mig milió de persones i que l’acord està obert a altres ajuntaments que estiguin compromesos amb la municipalització i hi vulguin col·laborar. L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, va apuntar que cal trencar la idea que “la gestió privada és millor” i l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va confirmar que els processos de municipalització no seran fàcils i va assenyalar que “és curiós que sigui tan difícil jurídicament recuperar serveis quan va ser tan fàcil cedir-los a privats”. La col·laboració atendrà serveis ben diversos ja que si Ripollet s’ha proposat municipalitzar l’aigua, Sabadell ja ha recuperat el servei de grua i vol fer-ho també amb la zona blava, mentre per exemple, Cerdanyola vol municipalitzar el servei de neteja d’edificis públics.
.
Les jornades sobre municipalització també van comptar amb la participació d’Alba Soria, membre del grup de treball sobre l’aigua de Decidim, que va explicar quines despeses formen part de la gestió de l’aigua i altres despeses. Tal i com va explicar Alba Soria, la factura compta amb diversos conceptes: la tarifa de subministrament d’aigua establida per SOREA (que es calcula en base a les despeses a cobrir i el cabal facturat), la conservació de comptadors, el cànon d’aigua recaptat per l’ACA amb finalitats ecològiques, l’IVA i la taxa metropolitana de tractament de residus.
Alba Soria va explicar que de les despeses de SOREA, només un 77% són costos associats a l’aigua, mentre que hi ha un 18% de despeses associades al model de gestió (benefici empresarial) i un 5% de despeses generals i financeres. Soria va denunciar que existeix un sobrecost del servei, d’una banda perquè “es paga dues vegades el benefici empresarial per la compra d’aigua”, però també per la pèrdua d’aigua, calculada en un 18%, la multa de l’ACA per aquesta pèrdua d’aigua, treballs a tercers i publicitat.
.
Badalona, Sabadell, Cerdanyola, Barberà i Ripollet col·laboraran en la remunicipalització de serveis públics
El Centre d’Interpretació del Molí d’en Rata va ser l’escenari de la signatura d’un acord entre els alcaldes de Badalona, Sabadell, Cerdanyola, Barberà i Ripollet per tal d’establir mecanismes de col·laboració que permetin “tenir més múscul jurídic i tècnic” que faci possible assolir la recuperació de serveis “que fa massa anys que estan externalitzats”, en paraules de l’alcalde, JM Osuna, qui va destacar també que només en aquests cinc municipis ja viuen més de mig milió de persones i que l’acord està obert a altres ajuntaments que estiguin compromesos amb la municipalització i hi vulguin col·laborar. L’alcaldessa de Badalona, Dolors Sabaté, va apuntar que cal trencar la idea que “la gestió privada és millor” i l’alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va confirmar que els processos de municipalització no seran fàcils i va assenyalar que “és curiós que sigui tan difícil jurídicament recuperar serveis quan va ser tan fàcil cedir-los a privats”. La col·laboració atendrà serveis ben diversos ja que si Ripollet s’ha proposat municipalitzar l’aigua, Sabadell ja ha recuperat el servei de grua i vol fer-ho també amb la zona blava, mentre per exemple, Cerdanyola vol municipalitzar el servei de neteja d’edificis públics.
.
.