La propera setmana es compliran set anys des de l’aprovació de la Llei d’Autonomia Personal y Atenció a les persones en situació de dependència. El govern socialista la va presentar com la quarta pota de l’estat del benestar, en reconèixer en el text el dret universal per als dependents de rebre prestacions i serveis encaminats a promocionar la seva autonomia personal. Segons el calendari establert inicialment a mitjans de 2015 s’hauria de completar la totalitat de la llei i la cobertura hauria d’arribar ja a tots els dependents. Però la realitat no és la prevista i la situació no sembla que pugui millorar en el futur proper.
Incompliments i polèmiques han acompanyat l’aplicació de la llei des del primer dia. Endarreriments en donar resposta a les sol·licituds, suspensió del caràcter retroactiu de la llei, descoordinació entre administracions, canvis en el calendari, en les condicions de cada grau i un llarg etcètera que fan que la realitat disti molt del que es proclamava en el text aprovat ara fa set anys.
La regidora de serveis socials, Maria Lladó, reconeix que la llei “va néixer com una gran locomotora però les vies no estaven posades”, un problema que ha dificultat molt el dia a dia, principalment als ajuntaments que són els encarregats de rebre les peticions de la gent i de gestionar alguns dels serveis més habituals. Però el pitjor no ha estat la improvisació o l’adaptació, sinó que “en l’aplicació s’estan carregant la llei, ni PP ni CIU hi creuen”, considera Lladó en al·lusió als canvis constants i la retallada pressupostària.
En aquests moments els serveis de la llei de la dependència es repaguen degut a la tarificació social posada en marxa l’any passat per l’Ajuntament per mirar d’ajudar al finançament i que afecta només alguns beneficiaris. La implementació del grau 1 està aturada, és a dir, no s’estan atorgant serveis a persones que han estat reconeguts amb el grau més lleu de dependència. S’estan fent revisions del grau establert i sospitosament en massa casos es rebaixa el grau de dependència als beneficiaris. La darrera és la suspensió de les ajudes econòmiques per accedir a residències privades.
Un despropòsit que amb l’excusa de la crisi suposa la no satisfacció d’un dret adquirit i reconegut.
1.054 dependents al municipi
A Ripollet hi ha reconegudes 1.054 persones en situació de dependència. 243 tenen reconegut el major grau, el 3; 404 el grau 2 i 407 estan reconegudes amb el grau 1.
En aquests moment reben serveis o prestacions tots els dependents de grau 2 i 3.
El servei relacionat amb la dependència més estès al municipi és la Teleassistència que arriba a 571 persones, malgrat que entre els beneficiaris d’aquest servei també hi ha que no tenen una dependència reconeguda. La cobertura arriba al 10% dels majors de 65 anys i a tots els majors de 80 anys que visquin sols.
De les ajudes o serveis que s’inclouen a la llei de dependència la més utilitzada és l’ajuda econòmica per a cuidadors no professionals. En reben 447 persones i també s’han canviat les condicions inicials. Es pretenia amb aquesta prestació fomentar la formació dels cuidadors, que habitualment són familiars, i dignificar la seva situació laboral dotant-los de seguretat social. Però ara són els propis cuidadors qui s’han de pagar ells mateixos la cotització i s’han reduït les hores reconegudes i les quanties que reben. No és resol per tant el problema que suposa per una persona haver de tenir cura d’un familiar dependent.
En la majoria dels casos els dependents, sempre que la situació ho permet, prefereixen quedar-se a casa. És per això que altres 194 persones reben diversos serveis al propi domicili. I només una cinquantena reben els serveis fora de la vivenda.
23 reben atenció a una residència, 13 a centres per a discapacitats i 10 més a un centre de dia de la gent gran. Al nostre municipi hi ha 8 persones que es beneficien en aquests moments de les ajudes per pagar una plaça de residència privada mentre esperen una plaça pública, la prestació que ara ha estat suspesa. De fet, aquestes xifres demostren la manca de places en serveis específics, accessibles i de qualitat per tractar la dependència, fet pel qual la majoria de les ajudes són prestacions econòmiques per a cuidadors no professionals.
“Les places de residències públiques projectades a Els Pinetons són molt necessàries” explica Lladó que assegura que no hi ha prou amb les places privades que hi ha al municipi ni amb les 38 públiques que hi ha de centre de dia. Aquest dèficit de places residencials “porta al centre de dia a persones que caldria que estiguessin a una residència” i a partir d’ara sense l’ajuda per pagar una plaça privada “hi haurà dependents que no podran accedir a un servei residencial per motius econòmics”. Això comporta no només una pitjor atenció del dependent sinó també un problema important per a tot l’entorn familiar.
Més de mig milió de deute
Amb totes aquestes dificultats la llei per a la dependència continua en funcionament gràcies a l’esforç de les administracions locals. En el cas de l’Ajuntament de Ripollet els serveis derivats d’aquesta llei tenen un cost, sense comptabilitzar la teleassistència, de 580.000 euros aquest any 2013.
Una quantitat important que cal pagar tot i els incompliments de les altres administracions. La Generalitat encara deu a l’Ajuntament la seva part, un 66%, del cost dels anys 2013 i 2012, és a dir, 624.000 euros.
Una xifra molt elevada i que provoca molts problemes de liquiditat al consistori. La regidora assegura que han reclamat moltes vegades aquests diners i l’excusa sempre és la “crisi”. La situació pot ser insostenible ben aviat, “si no es millora el finançament el futur és molt negre”, lamenta Lladó.
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies
