L’espectacle Operetta apropa amb humor i originalitat clàssics coneguts de l’òpera
El mes de juny s’obre al Teatre Auditori amb òpera. Però lluny d’una representació per escollits, exclusiva, Jordi Purtí i la companyia Cor de Teatre porta el seu ‘Operetta’. Un espectacle musical de primera que apropa els temes més coneguts de l’òpera amb una gran dosi d’humor. Una vintena de cantants interpretaran a capella, sense música, peces de la Traviata, de Carmen o de La flauta màgica. Un relat teatral que va més enllà de la interpretació o de la música i que composa a través de gags teatrals un apropament real al bel canto on el riure és obligat. Històries d’amor i desamor en un espectacle arriscat, valent i que combina a la perfecció moltes vessants artístiques.Aquesta és la darrera proposta de la programació estable de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell en aquest tercer trimestre que tanca el curs.
L’original espectacle abaixa el teló a una temporada on a més del bon teatre com Pedra de Tartera o Luces de Bohemia han destacat els espectacles d’humor com Reugenio o Live, els concerts d’El Petit de Cal Eril o Jordi Savall i propostes innovadores com Dreamin’ & Rappin’ o aquest mateix Operetta.
Crítica Teatral
OPERETTA
Dir.: Jordi Purtí
Fa uns 15 anys, Jordi Purtí en col·laboració amb Toni Albà van concebre un espectacle de caràcter musical i humorístic que es deia “Hop!era”, que és la base inspiradora d’aquest que avui es veu a Ripollet i que ara Purtí ha afrontat en solitari, tot i que magnificat en tots els aspectes. Hi ha molts més intèrprets (un total de 26 cantants, el magnífic Cor de Teatre, també hi ha més fragments musicals i el mèrit afegit de què es canta a capella, o sigui sense música, però és igual, perquè les peces escollides d’una selecció d’òperes antològiques, les gaudireu en tot el seu esplendor musical. Són moments especialment celebrats i coneguts d’obres com “La Traviata” o “Nabucco” de Verdi, “El barbero de Sevilla” de Rossini , “Carmen” de Bizet, “Norma” de Bellini, “La flauta màgica” de Mozart o “Els contes d’Hoffmann” d’Offenbach (entre d’altres). Tots super-coneguts, perquè cap espectador que no hagi anat mai al Liceu no se senti aclaparat per una música que li soni estranya. Al contrari. I tot cantat a la vegada que s’escenifiquen petites històries en clau humorística; petits gags de gran efectivitat còmica que porten el somriure constant al rostre de l’espectador. Un espectacle modèlic per la senzillesa del seu plantejament i el gran nivell de qualitat assolit al barrejar música i teatre. M’apropio d’una frase publicada al programa de mà del TNC, on l’obra es va representar amb gran èxit el 2010: “Apropar l’espectador a l’òpera mitjançant la imaginació i la rialla”. Només podem afegir: “Objectiu complert total i satisfactòriament”. De nou, imperdible.
Crítica de Joana Raja