L’estudi sobre els pisos buits ha trobat ja 70 situacions sense regularitzar

L’Oficina d’habitatge, serveis socials i la Policia Local van començar al mes de març un estudi per tal d’analitzar la situació dels 336 pisos buits propietat de bancs i gran tenidors que hi ha registrats al municipi. Un cop visitats els primers 100 s’ha vist que 70 d’ells no estan buits, hi ha gent vivint. I hi ha tantes situacions particulars com persones hi viuen, “en la seva majoria han estat receptives a iniciar un procés de regularització a través de  lloguer social, és gent que no pot pagar”, comenta la regidora de serveis socials Reyes Muñoz.

Els agents de la policia que feien la visita ja realitzaven un primer informe de la situació de l’habitatge i les condicions de les persones que hi vivien. Ara serà una treballadora social, que s’ha incorporat al departament a través d’un pla d’ocupació, qui tractarà d’esbrinar els detalls de totes aquestes situacions. Tota la informació obtinguda ja s’ha lliurat també a l’Agència Catalana de l’Habitatge per tal que comenci a tramitar els lloguers socials seguint la llei 24/2015 i al mateix temps s’ha iniciat l’estudi en el següent lot de 100 pisos.

Amb les primeres dades el que s’ha vist és que hi ha molta feina a fer ja que fins aquest any no s’havia treballat en polítiques d’habitatge a nivell local i “a serveis socials les treballadores estaven ofegades”, diu Muñoz, qui apunta que tot aquest estudi no seria possible si no s’estigués treballant conjuntament des de la nova oficina d’habitatge i el departament de serveis socials. I assenyala que malgrat no tenir competències “aconseguim facilitar la feina i acompanyar a les famílies”.

Les particularitats de cada cas, el col·lapse a l’Agència Catalana de l’Habitatge i la passivitat dels bancs no ajuden a millorar una realitat que podria comportar també sancions pels bancs “si no obtenim d’ells el que és de dret”, comenta Muñoz.

Ha d’ajudar a la cessió d’aquests habitatges l’acord signat aquesta setmana entre el BBVA i la Generalitat per tal que sigui l’administració pública qui gestioni els lloguers socials als habitatges buits de l’entitat bancària. Una entitat que és la principal propietària dels pisos registrats com a buits a Ripollet, té 164. “No sabem quants dels 1.800 que han cedit a tot Catalunya seran de Ripollet, però ens sembla una xifra insuficient”, explica Muñoz.
. 

Des del passat 1 de juliol i fins l’1 d’agost els interessats en aconseguir un dels 74 HPO que es comercialitzaran a través de lloguer amb opció a compra han de tramitar la seva petició. Totes les sol·licituds rebudes seran ordenades a través d’una baremació social on es puntuen aspectes com tenir persones a càrrec, la quantitat de membres de la unitat familiar o ser víctima de violència de gènere, per exemple. Un cop baremades i ordenades les peticions es sortejaran els pisos.

Des de serveis socials es mostren orgullosos d’haver pogut introduir la baremació social a les condicions d’adjudicació i també d’haver abaixat el límit inferior d’ingressos de 9.000 a 8.000 euros anuals.

A més d’aquests 74 habitatges, des del govern continuen negociant per aconseguir que la Generalitat gestioni el lloguer social de 15 pisos més, encara que “l’Ajuntament hagi d’aportar alguna cosa”. Així només quedarien buits i en venda altres 10 HPO als Pinetons.
.

.