L’horticultura ecològica urbana creix al municipi i guanya cada cop més adeptes
En els darrers anys la moda dels horts urbans s’ha anat implantant al nostre país. Cada vegada més persones decideixen adaptar la terrassa, el pati o el jardí de casa seva per tal de convertir-la en un hort apte per al cultiu. Aparentment, la crisi o la preocupació per una alimentació saludable poden semblar els únics motius per conrear les pròpies verdures i hortalisses. Això no obstant, a Ripollet cal anar més enllà i destacar una altra causa per la qual aquesta moda ha proliferat: la cultura popular.
Ripollet ha estat tradicionalment un poble de conreu, de bestiar i de molins. Avui en dia, aquests orígens agrícoles encara es poden apreciar en la filera d’horts presents a la vorera del riu Ripoll, així com en els que estan situats davant del Poliesportiu Municipal.
Tallers hortícoles a la Casa Natura
Totes aquestes raons ja apuntaven cap a un fort sentiment arrelat en els ripolletencs, i així s’ha fet palès en els dos tallers d’horticultura urbana que la Casa Natura ha programat en les seves darreres agendes. L’última edició d’aquests cursos es va realitzar l’abril passat, i les més de 30 persones que hi van assistir la van convertir en tot un èxit. De fet, possiblement s’inclouran noves activitats d’horticultura en la propera agenda de l’entitat. “Cada vegada hi ha més gent interessada en l’horticultura ecològica urbana”, explica Núria Machuca, membre de l’Agrupació Ripollet Natura. És per això, explica Machuca, que des de la Casa Natura s’ofereixen activitats per a la formació, recomanacions, la posada en pràctica i es faciliten materials.
L’encarregat tant de la part teòrica com pràctica d’aquests tallers és Mario Jiménez, tècnic de Jardinet, empresa que assumeix el manteniment d’algunes àrees verdes de la localitat. Jiménez destaca els sistemes de reg i de producció, tenint en compte aspectes tan importants com la temporada més adequada per a cada hortalissa, o la curiosa influència del calendari lunar. Si hi ha lluna plena, per exemple, seria el moment idoni per a la collita; en canvi, amb la lluna nova tocaria arrancar les males herbes.
El tècnic de Jardinet posa també especial èmfasi en el procediment correcte a seguir per tal d’accelerar la producció. Així doncs, el més pertinent seria primer plantar la llavor en un germinador i, posteriorment, traspassar la planta ja germinada a una jardinera, una taula de conreu o al mateix sòl.
Josep López, veí del municipi, va ser un dels assistents als tallers d’horticultura de la Casa Natura. López seria, de fet, una d’aquestes persones que, per tradició, va decidir començar un hort urbà a casa seva i convertir-lo en el seu hobby. Fa cosa d’un any que va començar i, de moment, només treballa amb jardineres. Té previst, però, obtenir properament una safata de germinació i així realitzar els passos oportuns de transplantament.
Núria Machuca explica que aquest interès creixent per l’horticultura urbana és a causa de “l’aposta pels productes ecològics i de proximitat i els conreus locals”, que aporten una producció de més bona qualitat. “Actualment hi ha una forta tendència per la horticultura ecològica i de proximitat i ara tothom té a l’abast els productes i tècniques per fer-ho”, explica Machuca i afegeix que “la gent que té temps ha agafat com afició tenir un hort a casa”.
L’hort com a recurs educatiu
A banda dels diferents tallers, la Casa Natura també ofereix un servei d’assessorament per a particulars, així com també activitats per a les escoles. De fet allà tenen un hort escolar preparat per a que els infants el puguin visitar. Allà se’ls fa una visita, se’ls ensenyen les tasques a fer a l’hort i se’ls explica en què consisteix l’horticultura ecològica, tractant temes com l’associació de plantes, les hortalisses de temporada, l’ús de plantes aromàtiques per al control de plagues o el rebuig a l’ús de productes químics. “Es tracta una activitat que les escoles demanen cada vegada més”, explica Machuca. I és que, de fet, hi ha diverses escoles al municipi que tenen un hort propi, com l’Escursell o el Martinet. “Tenir un hort a l’escola és un recurs educatiu enorme, ja que s’hi poden treballar moltíssimes coses”, comenta Machuca.
Ja sigui per tradició, afició o com a recurs educatiu, queda palès que al municipi l’horticultura ecològica urbana cada cop capta més adeptes i en creix el seu interès.
