L’inici del tercer trimestre obliga els mestres a readaptar-se enmig del confinament
El passat divendres 13 de març es van tancar les portes de totes les escoles i instituts d’arreu del territori. Encara no s’havia decretat l’estat d’alarma ni el confinament però el tancament d’escoles es va convertir en una de les primeres mesures per evitar el contagi. Una situació totalment anormal que va obligar a equips directius i professorat a readaptar-se, al davant s’obria un mar d’incògnites i problemes per a tota la comunitat educativa.
“Des del primer moment vam veure que havíem de tenir molta comunicació amb els alumnes més grans, l’ESO, i amb les famílies per les vies que fins ara utilitzàvem: Drive, Google Classroom i la web”. Així van reaccionar des del Sant Gabriel segons explica el seu director, Albert Uribe. Davant d’aquesta situació tan excepcional l’important era mantenir la calma i establir una comunicació fluida. Més difícil era fer classe: “La instrucció del govern era clara: que els alumnes no es refredin, que mantinguin l’activitat, encara que no servís per avaluar”.
En les primeres setmanes de confinament els estudis i competències no han sigut el més important per a les escoles del poble. Aquesta crisi pot afectar a les famílies més vulnerables.
La instrucció del govern era clara: que els alumnes no es refredin, que mantinguin l’activitat
A l’escola Escursell una vegada va començar el confinament l’equip directiu amb els docents, integrants de l’AMPA i el conserge, i l’ajuda de l’Ajuntament i Serveis Socials, van iniciar un pla de contingència per poder ajudar a les famílies més exposades per aquesta crisi: “Hem detectat d’entre els 460 alumnes aquells més vulnerables per la situació familiar: hem facilitat el contacte de Serveis Socials per acostar aliments i les targetes menjador, a més hem preparat un ‘kit’ de material didàctic adaptat per a cada infant: colors, llapis, dossiers d’activitats o fulls…”, explica Pràxedes Gea, la directora de l’escola.
El més important per al centre és l’equitat i a l’hora aportar un “suport emocional” a tots els seus alumnes. A partir de trucades han mantingut contacte per saber la situació de cada alumne i per transmetre la feina que els professors han personalitzat per cada un dels infants, segons les seves necessitats educatives i la seva situació. A més amb l’ajuda de la professional d’educació especial han “donat unes pautes emocionals, estratègies i recursos pel benestar dels alumnes”.
L’Ajuntament va donar el seu suport i els mitjans que tenia a l’abast per ajudar a l’Escursell i els altres centres del poble: “Amb el tancament de les escoles totes s’han posat en contacte amb les famílies. La prioritat més gran eren les famílies amb un risc de desigualtat i és el que més hem treballat” explica Oriol Mor, regidor d’Educació. En aquesta situació “no tot és el currículum, tenim la tasca de fer respostes col·lectives a l’aprenentatge i benestar dels infants de Ripollet”.
Després de Setmana Santa toca avaluar
El passat dimecres saltava la notícia. Oficialment el segon trimestre es tancava un mes abans, el 12 de març, i el tercer s’iniciarà després de Setmana Santa, el 14 d’abril. En aquest nou, i estrany, trimestre enmig del confinament la instrucció del Departament és clara, a partir d’ara s’avaluarà a distància. “Hi ha un bombardeig mediàtic, abans ens vam assabentar pels mitjans de comunicació que no pas pels canals oficials”, reconeix Jordi Viu, director del Lluís Companys.
Però aquest no serà el problema més gran per als equips directius i professorat, el repte és adaptar la matèria a una situació tan excepcional: “A partir de la diagnosi que hem fet adaptarem el tercer trimestre amb activitats molt centrades en les necessitats de cada alumne i tenint en compte les tipologies de famílies. Pensarem en tots els casos i veurem com farem les activitats i de quina manera els hi fem arribar els recursos” declara Gea.
Una feina extra que ha fet que tots els professors bolquin més hores, per exemple en l’Escursell “tots els professors estan treballant el triple d’hores del que ho fem una jornada normal”. La situació del Lluís Companys és molt similar: “el professor ha de parlar amb les famílies i fer trucades, és un sobreesforç allunyat de la realitat. Hi ha professors que poden tenir més de dos-cents alumnes sense tenir en compte si són tutor o tenen algun altre càrrec dins de l’organigrama de l’institut”, argumenta el seu director.
A més, la readaptació del curs exigirà als docents un extra de creativitat per poder ensenyar la matèria: “el pitjor és avançar temari, hem de ser molt creatius, sobretot a l’etapa d’infantil i primària o algunes assignatures com Educació Física o Música”, reconeix el director del Sant Gabriel. A més, el mètode avaluatiu haurà d’adaptar-se: “Evidentment no serà com una avaluació normal: avaluarem a partir de qui no ho ha fet, qui les ha fet per complir i qui les ha fet bé, no un criteri numèric però sí un mitjà avaluatiu per no perdre el curs”, explica Uribe.
Més hores, més creativitat i buscar nous mètodes avaluatius serà la feina dels docents però un dels dubtes és: com retornaran els alumnes les tasques i feines? Hi ha centres que ja han adaptat el seu dia a dia a treballar amb Internet i altres plataformes web, a més el Departament ha facilitat la plataforma Eix, però en l’altra cara de la moneda estan els alumnes que no diposen de mitjans electrònics. Després de la diagnosi exhaustiva que va fer l’Escursell va concloure que “el 20% dels alumnes no tenen accés a Internet”.
Si faig classes virtuals sé que tots els meus alumnes no les seguiran
“Nosaltres com a servei públic hem de donar resposta però qui té la responsabilitat de fer-ho és el Departament d’Educació i ha de posar els mitjans en aquells centres com el nostre perquè la majoria d’alumnes pugui treballar en línia”, reclama Pràxedes Gea. Situació igual és la que viu el Lluís Companys: “Si faig classes virtuals sé que tots els meus alumnes no les seguiran, volem algun tipus d’indicació més clara. Penjaran recursos per escoles amb més problemes per fer classes telemàtiques però seguim xocant que les situacions socioeconòmiques o culturals ho fan molt difícil”.
La selectivitat segueix sent una de les grans incògnites
Dins dels instituts hi ha un grup d’alumnes amb una preocupació extra, els segons de batxillerat. Tots els cursos finalitzadors es veuen amb la necessitat de perdre el mínim de continguts possibles però amb la selectivitat a l’horitzó l’alumne de segon de batxillerat es troba amb la incertesa de com afrontarà la prova. “L’alumne de quart saps que segurament seguirà la titulació, pot tenir alguna petita mancança de continguts però encara té temps de recuperar-ho. El nerviosisme s’instal·la a segon de batxillerat, i en part el comparteixo, si jo tingués un fill en aquesta situació també em preocuparia del que passarà”, reconeix Viu.
La primera mesura del Departament va ser canviar la data de la prova, la selectivitat es farà el 7, 8 i 9 de juliol. Però aquest canvi no serà suficient i el Departament sembla estar estudiant diferents propostes: “Si el curs no s’allarga vetllaran perquè el consell d’universitats faci una prova que tingui en compte aquesta excepcionalitat, potser es donarà a l’alumne més opcions de resposta o potser no es tractarà alguna part del currículum”, explica el director del Lluís Companys. De moment toca esperar i veure que passa.
“La feina és bàsica i la d’un alumne és aprendre però el més preocupant ara mateix no és aprendre al cent per cent, hi ha realitats molt dures i complexes i per això no hem de perdre el nord” reflexiona Jordi Viu. Davant de totes aquestes incògnites i problemes es troben persones: “Sí, som docents, però som societat, som famílies… hi ha coses tant o més importants que no si la meva filla perd un temari de socials”.
