Lluís Soler i Xavier Ripoll porten la culpa i el suspens amb La cosmètica de l’enemic
Gran proposta teatral aquest divendres al Teatre Auditori del Mercat Vell dins de la programació de l’Associació d’Espectadors. Un ‘thriller’ que es desenvolupa en un univers claustrofòbic i oníric. Un joc seductor entre el be i mal que es fonamenta en un guió que va augmentant la tensió a mesura que avança la trama i la gran interpretació feta per Lluís Soler i Xavier Ripoll, únics intèrprets de l’obra. Text de l’escriptora belga Amélie Nothomb en un muntatge dirigit per una altra dona, Magda Puyo. Amb aquesta obra es tanquen les propostes teatrals del trimestre. Al mes de desembre agafaran el relleu la dansa i la música.
El dia 13 arribarà el premi Butaca 2012 al millor espectacle de dansa, Cesc Gelabert V.O.+. Una exhibició del ballarí català on presenta nous solos i recupera algunes de les seves peces més destacades. Una setmana després, el dia 20, serà el torn del Concert de Nadal amb la Banda de Música de Cerdanyola.
Crítica Teatral
Cosmètica de l’enemic Autora: Amélie Nothomb Directora: Magda Puyo
Un home està llegint en la sala d’espera d’un aeroport quan es interromput per un altre que li dóna conversa sense treva. Malgrat els esforços del primer passatger per acabar amb una situació que no li interessa, la cosa evoluciona d’una manera cada cop més incòmode i després, més angoixant, ja que aquest desconegut, més pesat que una mosca vironera, sembla saber moltes coses de l’altre. A poc a poc entre els personatges sorgeixen diferents sentiments (majoritàriament, de culpabilitat), les sensacions són cada cop més fortes, s’obren abismes interns, hi ha vertigen de consciència, crisi d’identitat. Mentrestant, als espectadors li sorgeixen molts dubtes: Qui són cadascun d’aquests personatges? Amaguen alguna cosa o intenció fosca? Qui es l’enemic del títol? L’obra està estructurada com un “thriller” policíac, al que l’autora belga sap dotar d’un gran “crescendo” dramàtic, elaborant el suspens amb gran habilitat narrativa per concloure en un final sorprenent. Per tant, no convé donar molts detalls més de la trama i que cada espectador es deixi portar per una història de fort rerefons moral. Gaudiu de les grans interpretacions de Lluís Soler (el conversador sense fre) i Xavier Ripoll (el passatger lector), i al final, sortireu pensant en la complexitat de l’ànima i condició humanes. Una molt bona proposta teatral.
Joana Raja
Joana Raja
