L’Ordenança de la vergonya
Una ordenança que va contra el pobre i no contra la pobresa, que pretén controlar i castigar les expressions espontànies cíviques? Doncs sí. Que controla l’espai públic per controlar l’espai polític d’una ciutat i treure’n rendiment econòmic? També. Que modela la ciutadania per obtenir-ne un ciutadà submís, poruc i impossibilitat per altres formes de viure la vida? Sense cap dubte. Fets tan normals com estendre la roba, rentar fruita a la font i fer festes infantils als parcs i places, per exemple, estan multats. També es sanciona econòmicament la mendicitat i el remenar contenidors, en aquests temps que patim un robatori de les nostres necessitats més bàsiques per part dels qui mantenen els seus privilegis. I li diuen Ordenança de Convivència.
Ripollet necessita un altre model de ciutat, amb la participació directa de la seva gent, on la pròpia comunitat pugui dotar-se del seus mecanismes per solucionar els seus propis problemes, i amb un Ajuntament que posi a la disposició dels ciutadans i de les ciutadanes les eines necessàries ja existents.
L’alcalde i el seu equip de govern volen aplicar una ordenança d’amagat, que trist, perquè saben que la majoria no la vol. No han fet cap reunió oberta ni s’han pronunciat sobre les més de cent al·legacions que es van recollir demanant la retirada. Tot és silenci i opacitat. No han obert cap procés real de participació i comunicació directa amb els veïns.
No tenim res contra el civisme, al contrari, és l’expressió d’una societat que sap afrontar els seus problemes de convivència que qualsevol comunitat té. El problema és quan sense tenir en compte la pròpia comunitat s’imposa un model de civisme. Llavors, és converteix en cinisme. Si de veritat volen estar al servei de la majoria, estar al servei del poble, que retirin l’Ordenança de Convivència.
Rock’n’Ripo, Mai Més!, Batucada Rhythm’n’Moyo, PAH Cerdanyola-Ripollet, Bruixes de Ripollet, Associació Cultural El Local, Esplai l’Estel, AMPA Escola El Martinet
