Lorena Calderón: ‘Dibuixar és una forma de connectar amb mi mateixa i sentir-me jo’
Amb només 15 anys, és la guanyadora del Concurs Manga de Manlleu (categoria de 12 a 17 anys). El jurat ha estat format per estudis i figures enteses en el món del dibuix manga, tals com Estudi Xevidom, Japanzone, Otaku No Tamashï, Miquel Hernàndez (humorista gràfic, il·lustrador i professor), Quim Crusellas (director del Festival Nits de Cinema Oriental de Vic) i Robert Jové (bibliotecari i guionista). La il·lustració guanyadora de la Lorena és el rostre de l’Ayame, la protagonista del seu còmic.
RevistadeRipollet: Felicitats pel primer premi! T’ho esperaves?
Lorena Calderón: No m’ho esperava per res. Abans només havia participat en un concurs més i no vaig tenir sort, així que aquesta vegada m’hi vaig apuntar només amb la intenció d’intentar-ho. No havia guanyat mai res així que em va fer moltíssima il·lusió.RdR; Quin ha estat el premi?
L.C: Un lot de productes molt generós que, tot s’ha de dir, ja està mig gastat (riu): 50€ en metàl·lic, dos entrades per al Saló del Manga, un lot sencer de còmics valorat en 100€, una entrada per anar a veure una pel·lícula de cine oriental, 40€ per gastar en una botiga…
RdR: Com te’n vas assabentar de l’existència del concurs?
L.C: Normalment mai me n’assabento d’aquestes coses i sempre faig tard. Aquesta vegada va ser de causalitat. Com que estic un fòrum on publico els meus dibuixos i un còmic que estic creant, vaig veure que es feia un concurs a Manlleu i em vaig animar, ja que és un municipi bastant proper. Quan vaig informar-me sobre les bases, vaig veure que el concurs acabava de començar i que era del que a mi m’agradava: il·lustració, de temàtica lliure i podies presentar tantes obres com volguessis. Donava molta llibertat en aquest sentit. Hi ha altres concursos en els quals només pots presentar còmics, les il·lustracions només poden ser en blanc i negre o la temàtica és específica (lúgubre, mística…).
RdR: Què et va inspirar per crear el dibuix guanyador?
L.C: És la protagonista del còmic que estic penjant per Internet. Fa molt de temps que la dibuixo, de manera que ja m’he adaptat a ella. Haig de reconèixer que m’ha costat moltíssim, però ara és un personatge amb el que em sento còmoda dibuixant.
RdR: Quin procés has seguit per fer la il·lustració?
L.C: Primer faig l’esbós a mà, amb llapis, i després l’escanejo. Una vegada ja tinc el dibuix a la pantalla, començo a resseguir les línies i acolorir-lo. Per a fer-ho, tinc una tableta digital amb pinzells personalitzats i després es poden utilitzar diferents programes d’ordinador. Personalment, jo faig servir Paint Tool Sai, però n’hi ha d’altres.
RdR: Quant de temps li has destinat?
L.C: Unes tres o quatre hores, ja que només hi apareix un rostre. Normalment, quan el dibuix té un fons, a part del personatge, trigo una mica més, unes sis hores o així. Acostumo a fer els dibuixos de cop, és a dir, sense aturar-me ni repartir-me la feina en dos dies. M’agrada fer-ho així perquè no perdo el fil i em concentro molt més.
RdR: Com has après a dibuixar?
L.C: La veritat és que ni recordo quan vaig començar a dibuixar (riu). Des de que vaig aprendre a agafar un llapis, la meva mare, el meu germà, els meus cosins i la meva tieta ens asseiem en rotllana i dibuixàvem tots junts. He anat aprenent de forma autodidacta, perquè com que és una cosa que m’agrada, he continuat dibuixant pel meu compte. No he fet mai classes, tot i que m’agradaria.
RdR: Des de quan dibuixes manga (animació japonesa)?
L.C: He crescut dins la generació del manga, perquè quan era petita totes les sèries que posaven a la televisió eren de dibuixos manga, és a dir, d’animació japonesa. Jo m’he influenciat d’aquest estil i crec que ja no podria sortir-ne, ja que és el que he apropiat i amb el que més m’agrada dibuixar.
RdR: Abans comentaves que participes a un fòrum on penges un còmic propi.
L.C: És el web subcultura.es. El meu còmic es diu ‘Electro’ i es basa en la mitologia. L’Ayame és la protagonista de la història, una noia de caràcter molt tancat que va ser creada pels déus de l’Olimp a partir d’unes pedres. Els déus van crear a tres persones més, formant així els quatre elements de la Terra. El seu objectiu és matar l’antic déu Dionisio, que vol destruir el món com a venjança. Fer aquestes tires còmiques és tot un repte per a mi, perquè tot el que havia fet fins ara era molt estàtic. M’he aventurat amb aquest projecte perquè vull seguir aprenent i el que més costa és fer escenes d’acció, és a dir, cossos en moviment.
RdR: Què és el que més t’agrada de dibuixar?
L.C: M’evadeixo del món sencer i em relaxo molt. Quan tinc dies difícils o estic molt nerviosa, dibuixar m’ajuda a desconnectar i a sentir-me jo mateixa. M’agrada molt, perquè és una forma de connectar amb mi.
RdR: I el més difícil?
L.C: L’anatomia, és a dir, el cos humà. Sobretot quan dibuixes còmic, has d’aconseguir dinamisme amb els cossos i que cada personatge tingui un moviment característic, que defineixi la seva personalitat. Han de tenir postures concretes, que els identifiquin. D’altra banda, també és important que, quan dibuixes moltes vegades el mateix personatge, sembli la mateixa persona. Això només ho aconsegueixes dibuixant molt, fins que t’acostumes i el domines del tot.
RdR: Propers concursos?
L.C: Tinc pensat repetir l’experiència i presentar-me a altres concursos i certàmens que he anat buscant. Guanyar aquest m’ha motivat molt, tot i que el meu objectiu no és guanyar, sinó seguir aprenent.
Més sobre la Lorena…
Font d’inspiració: Jo crec que no en tinc cap. El que m’inspira és tota la mescla de manga que he anat veient des que era petita.
Cultura japonesa: M’encanta. No només el dibuix, sinó també les seves tradicions. M’agradaria molt viatjar al Japó.
Altres aficions: Tinc un teclat a la meva habitació i quan tinc molt de temps lliure m’agrada tocar-lo.
Combinar el dibuix amb els estudis: M’és molt difícil, sobretot en època d’exàmens. M’agradaria publicar dues pàgines del meu còmic cada setmana, però se’m fa molt difícil combinar-ho.
Futur acadèmic: L’any que ve m’agradaria estudiar el Batxillerat Artístic. Sobre la meva professió, encara no ho tinc clar del tot, però sé que em vull dedicar al dibuix i al disseny.