L’oreneta més premiada i celebrada del teatre català obre la temporada
Arriba a Ripollet ‘L’oreneta’, la versió catalana d’una obra que va triomfar a Madrid i a una quinzena de països abans d’estrenar-se aquest any a La Villarroel. Un text del català Guillem Clua, Premi Nacional de Literatura Dramàtica al 2020 i un dels autors catalans contemporanis més reconeguts i valorats, que dirigeix Josep Maria Mestres i interpreten de forma brillant Emma Vilarasau i Dafnis Balduz.
L’oreneta ha estat distingida amb el premi Teatre Barcelona 2022 a la millor obra i opta a cinc premis Butaca, els guardons que reparteix el públic, en les categories de millor obra, millor direcció, millor interpretació masculina i femenina i millor text.
És a dir, l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell ens ofereixen el pròxim 21 d’octubre a les 20.30h l’oportunitat de gaudir a Ripollet d’un dels èxits de l’any. Una gran primera proposta teatral d’aquelles que deixen petjada.
Nits de Música de musicals
El dia abans de ‘L’oreneta’, el dijous 20 d’octubre es podrà gaudir a les Nits de Música de la 62a sessió de la Història del cinema musical nord-americà.
La crítica de Joana Raja: “Dues persones trencades per dins”
Vaig veure aquesta obra per primera vegada el passat febrer, quan es va estrenar a la sala Villarroel de Barcelona. Em va impactar i emocionar tant, que la vaig repetir un parell de setmanes més tard, amb una entrada més propera a l’escenari, i l’impacte va augmentar considerablement. Ara espero veure-la per tercera vegada a Ripollet, quan es representi al Teatre Auditori el pròxim dia 21, en una cita teatral que considero totalment ineludible per qualsevol amant del gran i bon teatre. I que és L’oreneta? Doncs a part d’una cançó que la professora Amèlia li cantava al seu fill, és també la clau d’una història que inclou amor i odi; intransigència i tolerància; i sobretot, molt de dolor, que rossega l’ànima, especialment quan s’han d’afrontar secrets o temes que poden resultar incòmodes. Clua ha explicat que la seva inspiració va ser l’atemptat contra un bar gai de Florida el 2016, però que la seva obra inclou ressons del dolor i el buit profund i sentiment de pèrdua que queda en els supervivents de qualsevol atemptat terrorista, sigui al Bataclan de Paris o a les Rambles de Barcelona. Però sobretot L’oreneta és la història de dos éssers humans trencats per dins, de maneres molt diferents, separats aparentment per un abisme tant generacional com emocional. Però tindran el mèrit de saber-se explicar un a l’altre, de saber-se escoltar per, al capdavall, acceptar-se i respectar-se. Tot plegat amb uns diàlegs ajustats i precisos, amb petits moments d’humor i amb successives revelacions argumentals que mantenen ben amunt l’atenció de l’espectador. Però, per damunt de tot, estan les gegantines interpretacions de la parella protagonista, Emma Vilarasau, gran dama del teatre català i el jove Dafnis Balduz, que està a la seva alçada en tot moment. El seu carisma i la progressiva complicitat a partir d’una certa tensió inicial, acaben per arrodonir una obra que per mi és perfecta i que representa el súmmum del teatre que més m’agrada: Ben escrit, ben dirigit i millor interpretat. La considero IMPERDIBLE.