Los Animalitos del Bosque: ‘Preferim tenir poques cançons que ens agradin de veritat que no fer per fer’
MonOscar (al baix i a les veus), Castor (guitarra i cors) i Marc Stone (bateria) són els tres integrants del grup de música local Los Animalitos del Bosque. Ells van ser els guanyadors del Concurs de Grups Locals i, com a premi, van poder tocar a la Festa Major de Ripollet. Tot seguit parlem amb la banda per saber com va anar el concert i conèixer una mica més la seva música. Ells mateixos la descriuen “com a salvatge i exòtica”. Les lletres, en canvi, parlen de “ciència-ficció, animals, pel·lícules i aventures”.
RdR: Com va anar el concert que vau realitzar a la Festa Major?
LAB: Va estar força bé, sobretot per l’oportunitat que ens puguin veure la nostra família, els nostres amics i la gent que no ens sol veure ni seguir. Malgrat això, estàvem una mica espessos i vam tocar una mica defraudats: els tècnics no es van acabar de portar bé amb nosaltres. Van estar amb el Xuso Jones més d’una hora, i amb nosaltres només 10 minuts fent les proves de so. Després ens van dir que havien de marxar a sopar, i ens va donar la sensació que nosaltres érem només una mica el “relleno”.
RdR: En general, però, esteu contents d’haver-hi tocat?
LAB: Sí, a veure, el públic es va portar bé: hi havia gent ballant, divertint-se i aplaudint. Fins i tot ens van demanar una altra al final. Tot correcte, però de portes cap endins no tant. Al camerino només ens van posar aigua. No ens van donar ni un entrepà. No ens va quedar més remei que beure’ns 20 ampolles (riuen).
RdR: En declaracions a aquesta revista veu comentar que faríeu un concert realment exòtic i animal. Va ser així?
LAB: Sí, vam fer la mateixa modalitat de concerts que solem fer: música així salvatge, que soni a selva, amb ritmes tribals, a jungla. Les lletres són d’aventures, d’animalades i animals, ciència-ficció, pel·lícules… El que ens surt. No parlem de política.
RdR: Inclús us disfresseu d’animals, oi? Quin és el vostre objectiu a l’escenari?
LAB: Sí, ens posem gorros d’animals sempre. Així entrem més en el paper i fem alguna cosa que la resta de gent no sol fer. Busquem un toc diferent.
RdR: Té resultat?
LAB: Sí, el públic s’ho passa bé i ve gent de tot tipus. Fins i tot a vegades el fet de posar-nos gorros obre la porta a un públic infantil. Definitivament cridem més l’atenció.
RdR: A quin tipus de públic us referiu?
LAB: Gent guai (riuen). en realitat és per a tots els públics, però també volem arribar a la gent que li agrada la música i que no es quedi amb el que surt per la televisió. Primer, que no hi sortim, i després que no sonem a música comercial. Sonem a música rebuscada, has d’investigar en la música per trobar grups que facin la música que fem nosaltres. No surten a Cadena 100 o Los 40 Principales. tampoc no ens volem etiquetar en un estil, intentem ser autèntics.
RdR: Amb estil propi?
LAB: Sí, es podria dir que sí. Podríem dir que ens assemblem a Los Ramones o a Los Nikis, potser una mica en la música, però la lletra i l’actitud no tenen gens a veure. Millor que no ens etiquetem a cap estil.
RdR: I què en podeu dir de la música que composeu?
LAB: A la nostra banda et podem dir que no fem cançons de “relleno”, per omplir un disc. Tenim poques cançons, però preferim tenir cançons que ens agradin de veritat que no fer per fer.
Quant a la inspiració, ens inspirem en el que veiem, la música que escoltem, pel·lícules estranyes, dibuixos animats, animals… Estem influenciats per tot això. En dir-nos Los Animalitos del Bosque, ja pensem en animals a l’hora de compondre la música, però no en animals comuns. Parlem d’animals amb personalitat, com de dibuixos animats; expliquem aventures que no estan explicades. Pingüins que vénen de l’espai, per exemple.
RdR: Intenteu fusionar, doncs, els vostres gustos amb la música?
LAB: Creiem que no és una qüestió de fusionar conceptes. És el que ens hem tragat tota la vida; és com quan et poses a dibuixar: dibuixes alguna cosa que ja tens al cap. Si has vist manga o altres dibuixos animats, pel·lícules de ciència ficció, o de terror, et poses a escriure i et surt això. No escrius sobre coses que no t’agraden. Tot això sempre amb una ment una mica infantil, cosa que no vol dir que la nostra música només vagi dirigida als nens. De fet, ens motiven grups infantils com Regaliz, Parchís, o Antonio y Carmen. Tots ells feien música per divertir-se, sense buscar cap altra cosa, només diversió.
RdR: La necessitat d’una sala de concerts és una reivindicació local esmentada sovint. Què en penseu?
LAB: Que és cert. Nosaltres vam estar muntant concerts amb Kanyapollet precisament per això. I ho fèiem al carrer. De fet, nosaltres mateixos vam començar allà; el nostre primer concert va ser a Kanyapollet. Ens vam moure bastant, en veure que no hi havia una sala, i el que no ha fet l’Ajuntament ho vam fer nosaltres. A Ripollet han vingut bandes de Tarragona, Barcelona i municipis del voltant.
Creiem que seria necessària una sala de concerts, però no només dirigida a la música local. La gràcia seria portar gent de fora. Abans estava el Kafetí, sota el Centre Cultural, però ara és una sala d’ordinadors.
.
Nou treball discogràfic a la vista
Los Animalitos del Bosque és un grup de música local que es va formar l’any 2013. Disposa actualment d’un disc composat per 7 cançons, que està disponible a la web oficial del seu segell musical: Chin Chin Records, i inclou cançons com “Pelea de monos”, “La pulga”, “Patrulla Especial Nº 10”, “Go Mosca” o Filipino, el pingüino”. Això no obstant, també disposen d’un altre disc amb versions de música d’altres bandes.
Actualment estan preparant el que serà el seu tercer treball discogràfic. Està previst que surti per Nadal o de cara a principis del 2016. D’acord amb els tres membres de la banda, en aquest disc “mantindrem el mateix estil i el mateix esperit infantil i de dibuixos animats”.
.
.
