Lucila Pascua: “Encara no m’ho crec, la medalla olímpica és un somni fet realitat”
Porta 237 partits amb la selecció espanyola absoluta i han estat les últimes set victòries les que li han donat el seu màxim èxit esportiu. Espanya va fer a Rio de Janeiro un gran torneig, van guanyar tots els partits disputats excepte els dos jugats contra els Estats Units. Uns resultats que van permetre al combinat femení de bàsquet aconseguir la medalla de plata olímpica.
Una medalla que la ripolletenca Lucila Pascua va lluir durant la Festa Major. Ho va fer divendres en el pregó i dissabte en acabar el torneig 3×3. Ambdós dies va rebre nombroses felicitacions de veïns i aficionats al basquet i va signar i es va fotografiar amb tothom que li va demanar, i van ser molts.
Dissabte abans de ser homenatjada a les pistes de l’ESBAR Lucila reconeixia a la Revista de Ripollet que encara no es creia tenir una medalla olímpica, “sembla com que la portes, la veus i penses ho hem fet, és un somni fet realitat”.
També afirmava que “no ha estat un torneig gens fàcil però nosaltres vam anar afrontant finals des del partit amb Xina al preolímpic i després tots els hem jugat al màxim, excepte potser el primer dels Estats Units, perquè érem conscients de la diferència de nivell”.
.
.
.
.
Lucila va celebrar a Rio el mateix dia que jugaven les semifinals als Jocs Olímpics els seus 15 anys amb la selecció i va demanar a les seves companyes la victòria per apropar-se a una de les úniques medalles que li faltava.
Va ser així i la pivot ripolletenca ja ha afegit la plata olímpica a les set medalles internacionals que tenia: una plata i un bronze als mundials de 2014 i 2010, i quatre bronzes i una plata guanyades en europeus des del 2003. Un palmarès extraordinari al qual encara cal afegir els èxits aconseguits en les competicions de clubs on destaquen la lliga, la copa, les supercopes d’Espanya i Europa i una lliga a Hongria.
Molts títols aconseguits i els que vindran perquè Lucila, que té 33 anys però demostra trobar-se en gran estat de forma, jugarà altre cop aquesta temporada, la seva quinzena a la lliga femenina, amb el Mann-Filter Saragossa i espera seguir sumant partits amb la selecció, “la meva intenció és seguir a la selecció, seguir anant si em segueixen convocant i seguir jugant”, assegura la ripolletenca que no perd les ganes de guanyar i apunta que “després de la medalla de plata només ens queda un repte, que és l’or”. Bon motiu per seguir.
.
.
Festa del bàsquet local
No es va voler perdre l’homenatge que el bàsquet local va retre a la Lucila l’altre gran referent al municipi, Joan Creus. En ‘Txixi’ destaca la importància que té la plata femenina a Rio tenint en compte les dificultats que pateix l’esport en aquests moments i de Lucila destaca “que s’hagi mantingut a l’alt nivell durant tants anys i això indica que darrera hi ha molt treball. Perquè ha estat a molt bon nivell durant tota la seva carrera esportiva, tant als clubs com amb la selecció”.
Aquesta constància, les seves habilitats i també la seva forma de ser han convertit a Lucila en tot un referent pels joves jugadors i sobretot jugadores locals de basquet. El president del Bàsquet Sant Gabriel, club on es va iniciar l’ara subcampiona olímpica, es mostrava “molt orgullós”. Abel Blancafort recordava que “quan va arribar la Luci a l’escola ja destacava, va estar tres anys i ja era llavors una jugadora molt treballadora, una actitud que li ha permès evolucionar i seguir millorant.”
La felicitació dels aficionats a la Luci va comptar amb regals i homenatges fets pels més menuts de l’escola de bàsquet, les entitats, l’Ajuntament i també les seves companyes en l’equip quan Lucila va començar a jugar a bàsquet. Un acte molt merescut i que amb senzillesa va aconseguir unir l’esport d’elit amb la promoció.
.
.
.
.