‘Lucrècia’, el clàssic en català de Joan Ramis, porta al Teatre la tragèdia romana en vers

Sota el títol ‘Lucrècia o Roma libre’ aquest divendres el Teatre Auditori acollirà a partir de les 21h i dins de la programació professional de l’Associació d’Espectadors una veritable tragèdia clàssica. És tracta de l’obra escrita per l’autor menorquí Joan Ramis en el segle XVIII. Una obra dramàtica en català, en vers, i que ambientada en el 509 abans de Crist explica una tràgica història amb violació, venjança i guerra. Abans de la representació, el grup local La Careta ambientarà al públic en el vestíbul obert i després de l’obra s’ha organitzat un col·loqui amb el director, Sergi Marí, i els actors de la Companyia La Trup.
Després d’aquesta cita amb el teatre neoclàssic la següent proposta del programa és també un espectacle força especial: ‘Els Intocables’, concert dirigit per Carles Cases creat a partir d’imatges de la pel·lícula Els Intocables d’Eliot Ness.

Al segle XVIII, mentre Catalunya patia l’opressió lingüística a càrrec del règim borbònic, a Menorca, sota sobirania britànica, es va viure una època de gran esplendor cultural, del qual va sorgir la figura de Joan Ramis (1746-1819). El filòleg català Jordi Carbonell i de Ballester va anomenar aquesta època “el període menorquí de la literatura catalana” i va vindicar la figura de Ramis a qui va fer publicar en la dècada dels anys 60 del passat segle. D’aquesta manera, ens ha arribat “Lucrècia”, un text fonamental de la literatura clàssica en català. L’obra presenta una certa dificultat, ja que està escrita en versos alexandrins, però cal no espantar-se. El grup d’actors que la interpreten, estan fantàstics. La peça està ambientada a l’imperi romà i explica un greu incident entre l’esposa d’un militar i el fill del rei Tarquino, que ja va inspirar William Shakespeare un altre text igual de brillant, “La violació de Lucrècia” (que nosaltres coneixem gràcies al monòleg que ens va oferir fa poc temps la gran Núria Espert). Aquí tenim un grup de joves actors (i algun de veterà com Blai Llopis) entregats en cos i ànima a la tragèdia, plena de subtileses i detalls, i magníficament dirigits per Sergi Marí. El text en vers és tot un repte per a ells, que el declamen amb l’èmfasi necessari, sense exageracions, però amb el rigor i la gràcia que requereix un text ple de musicalitat i de bellesa, tot un regal per a espectadors exigents. Crec que es una proposta preciosa que ningú hauria de deixar escapar.

Joana Raja