L’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell no ha volgut deixar passar el centenari del naixement de Pere Calders i ha fet un homenatge doble a aquest important autor català. El passat 25 d’octubre va organitzar una xerrada sobre la seva obra a la Biblioteca que va comptar amb la presència de la filla de l’autor, Teresa Calders i el professor de la UAB, Jaume Aulet. Entre el gran nombre d’assistents que hi van participar hi havia els seguidors del Cafè Literari que a l’octubre van llegir ‘Invasió subtil i altres contes’. Ara ells i la resta de la ciutadania tindran l’oportunitat de veure una brillant teatralització d’aquesta obra al Teatre Auditori. Serà divendres 9 a partir de les 22h. El muntatge dirigit per Víctor Àlvaro permet gaudir del món de Pere Calders amb els seus increïbles diàlegs, l’humor i la ironia que li permetia ironitzar sobre l’individu.
Critica Teatral
Invasió subtil i altres contes
Autor: Pere Calders. Director: Víctor Alvaro
Aquest any se celebra el centenari del naixement de Pere Calders (1912-1994), un autor català que va viure a l’exili després de la Guerra Civil (fins 1962) i del qual els escenaris ja han vist adaptacions de tan èxit com aquella meravellosa “Antaviana” que ens va regalar Dagoll Dagom el 1978, i del qual, aquesta mateixa temporada ens arribarà l’encisador muntatge “Raspall”, fet per Teatre Nu i vist al passat Grec. Aquest que avui es veu a Ripollet també resulta encisador; un espectacle de petit format que s’obre i es tanca amb la pròpia veu de Calders i que posa en escena un grapat de contes publicats el 1978 i que són fidels a l’estil de Calders, que inclou un paper rellevant per a la màgia, la fantasia i l’insòlit. Per tant, doncs, que no ens agafi per sorpresa amb alguns girs inesperats dels contes. Aquí tenim a dos actrius i dos actors que salten d’un personatge a l’altre, d’un conte a l’altre, en transicions de vegades cantades, on sempre queda evident el gran sentit del humor i la ironia que tenia l’autor per retratar els éssers humans, però sense oblidar fugues oníriques, o ja plenament fantàstiques (hi ha algun que altre fantasma en el relat). I sempre fen ben palès la gran riquesa del llenguatge, amb un vocabulari florit, poètic, d’essència molt literària i ricament construït, però a la vegada, molt proper i entenedor per l’espectador. En definitiva, em va semblar un espectacle molt bonic, de gran senzillesa formal, però també amb molta qualitat. Un bon homenatge a un autor català que no mereix l’oblit i que no dubto a recomanar.
Aquesta pàgina utilitza galetes ('cookies'). Si continua navegant dóna el seu consentiment i accepta la nostra política de galetes, clica aquí per a més informació.plugin cookies
