M.C.Casas: ‘Estic contenta que sigui l’Ajuntament qui ha comprat casa meva’
77 anys plens d’amor a Ripollet i de coneixement històric sobre el poble. Així es podria definir a Maria Cristina Casas, una ripolletenca que va néixer al número 8 del carrer de l’Estació, al Pont Vell. Sembla una dada sense rellevància però aquest immoble guarda un gran valor cultural, arquitectònic i patrimonial. A més, aquest edifici serà el nou Centre Cívic del barri. Per a Casas és tot un honor deixar la llar familiar per al veïnat que tant estima
Revista de Ripollet: Com ha estat el procés de venda de la casa?
Maria Cristina Casas: S’ha encarregat el meu nebot i no en sé gaire. Simplement estic molt contenta que sigui l’Ajuntament qui ha comprat la casa perquè quedarà per al poble. Em posava molt trista pensar que es podia enderrocar la casa per a fer pisos. Un Centre Cívic pot ser molt útil per al poble a més de tot el que hi ha dins de la casa.
RdR: Perquè l’Ajuntament no només es queda la casa…
M.C.C: Això mateix. Hem donat tots els mobles de diferents èpoques, molts llibres, eines del camp, roba antiga, brodats, puntes… tot això ho hem deixat a la casa, per a Ripollet. Les fotografies les hem cedit a l’Associació de Pessebristes i a la Parròquia hem cedit l’Ecce Homo. Encara tenim coses per donar, abans que llençar-ho volíem que es tragués profit de tot plegat. He procurat deixar tot allò que tingués cert valor per al poble, com per exemple els llibres del meu tiet Agustí que era historiador.
RdR: Tot això és com un petit tresor pel seu valor històric.
M.C.C: I ho entrego amb un gran afecte per a tots els veïns i veïnes de Ripollet, la meva estimada vil·la nadiua. Sempre he sigut molt ripolletenca, igual que la meva germana i la meva família, però em vaig casar i vaig anar a viure a Mataró. Durant aquests anys hem cuidat tant com hem pogut la casa. És centenària i cal una dedicació especial per cuidar-la.
RdR: Quina és la història de la casa?
M.C.C: Era una època molt diferent i les cases han canviat molt. Abans es vivia de la pagesia i cada casa venia els seus propis productes. Casa meva era una merceria. El meu avi va fer la casa sobre el Forn Planas, la nostra i alguna més de la mateixa illa de cases. Era molt comú que un home conegués diferents oficis com el cas de mon avi. Això feia que les cases estiguessin molt ben construïdes, la fusta de la casa es veu molt sana i ben conservada per aquesta raó. Els meus avis van censar tota l’illa, la majoria d’aquelles cases les van ocupar masovers de l’època. L’immoble en qüestió el va heretar mon pare ben aviat perquè el meu avi va morir bastant jove. La situació del meu pare va ser molt semblant, va morir quan jo tenia quinze anys. La diferència és que la meva germana va anar a viure a Lliçà i jo a Mataró.
RdR: I la història del barri?
M.C.C: El del Pont Vell va créixer a partir de 1855, amb la construcció de l’estació de tren, que en aquells moments pertanyia a Ripollet. Va ser llavors que moltes de les famílies benestants de Barcelona, Sabadell i Terrassa es van fer una residència d’estiueig. Aquell barri era propici al benestar gràcies a la carretera de Barcelona-Sabadell. Un seguit de famílies es van especialitzar en un ofici: la família Ricart, graners; la Felip, basters; la Gasol, cistellers… I l’arribada de la Uralita a principis del segle passat va ajudar encara més al creixement del barri. En aquella època no faltava de res i teníem totes les comoditats de l’època com el cinema Talia, de l’empresa Uralita. Aquesta situació va atreure molta gent d’arreu de l’estat. Ripollet és un conglomerat de molts pobles d’Espanya.
RdR: Ara la situació del barri és molt diferent.
M.C.C: Clar. De miracle que aquella zona no va passar a pertànyer a Cerdanyola. Per aquest motiu hi ha certs carrers de Ripollet i altres que no. Un fet curiós és que el barri conservi el nom de Pont Vell. Desgraciadament el Pont Vell va desaparèixer en la segona riuada el mes de novembre del 1962, era tota una preciositat. El nom de Can Tiana és perquè molta de les terres de la zona pertanyien al mas que tenia aquest nom. Un mas que tenia història des de l’any 1300. Ara tot ha canviat molt i per tant el barri també. Cada cop que hi vaig veig cares noves que vénen d’arreu del món. La vida és ara molt diferent. De la meva generació a la dels meus néts ha canviat tot molt.
RdR: Com ha dit que se sent molt ripolletenca potser aquest ha estat el millor futur per a la casa, per honrar tota aquesta història.
M.C.C: Sóc una enamorada del Vallès i de la vil·la de Ripollet en particular. De les seves famílies i veïnat. També de la seva trasbalsada història que els meus familiars em van explicar. Sí, sens dubte, aquest és el millor futur possible.