M. Flores: ‘Tampoc cal una medalla per fer bé la feina però sempre agrada que et reconeguin’

El 16 de novembre Mayte Flores, propietaria de Lácteos y Derivados Flores, va recollir a Madrid la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball. Distinció que atorga l’Associació Europea d’Economia i Competitivitat a aquelles empreses que han destacat per un motiu o altre en el seu sector. López porta l’empresa que va fundar el seu pare i aquest caire familiar ha estat clau per rebre la medalla.
.
Revista de Ripollet: Què vas sentir quan us van anunciar que havíeu guanyat la medalla?
Mayte Flores: Va ser bastant sorprenent. Ens va arribar un correu en el qual ens anunciaven que havíem guanyat la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball. Quan vam rebre el correu desconeixíem per complet aquest guardó. Vam tenir dubtes si assistir. Vam arribar a pensar que era mentida, que ens estaven prenent el pèl. Com havíem de pagar-ho tot de la nostra butxaca ens van sorgir els dubtes. Però al final em vaig animar. Allà ens vam trobar moltes empreses que estaven igual però una vegada arribes veus que realment tot és molt seriós i realment és una condecoració important.
.
RdR: Per què creus que us van distingir amb aquesta medalla?
M.F: Això ens vam preguntar nosaltres i ho vam preguntar. Hi ha moltíssimes empreses arreu del territori i ens l’han donat a nosaltres. Segons ens van explicar,  els experts van fer una investigació basada en la valoració dels clients i estadístiques de qualitat.
.
RdR: Què és l’Associació Europea d’Economia i Competitivitat?
M.F: Al principi la desconeixia per complet. Quan ens van concedir la medalla vaig informar-me una mica. És una associació que reconeix, recompensa i celebra l’èxit de les empreses amb una trajectòria exemplar en l’àmbit nacional i europeu. Per això concedeix la distinció a aquelles empreses que es converteixen en model i referent del seu sector.
.
RdR: Amb la medalla ha canviat gaire el dia a dia?
M.F: No gaire. Sí que és cert que hi ha clients que els agrada saber que el seu proveïdor ha rebut aquest reconeixement. Inclús ens demanen que ho fem saber a la caixa dels productes o alguna cosa semblant. Si ens diuen això és perquè el tracte és molt familiar i considerem als nostres clients com si fossin la nostra família. Tampoc et cal una medalla per fer la feina com toca però sempre agrada que et reconeguin. és com quan premien als millors restaurants amb estrelles Michelin, et dóna més prestigi. A vegades penses: “Per què no em reconeixen si faig bé la meva feina?”. Però tenir una medalla no significa que ara ho faràs tot bé, t’ho has de seguir treballant. Al final en la feina ningú et regala res i és tot esforç. La nostra mare sempre ha estat una dona molt treballadora i ho portem a la sang.
.
RdR: Quin és el servei que oferiu?
M.F: Nosaltres ens dediquem a la distribució de productes alimentaris. Repartim a bars, restaurants i locals semblants. Entre el meu germà i jo ens repartim la feina entre els més de 200 clients que tenim. En el meu cas m’encarrego de l’administració i facturació a més d’ajudar a repartir la comanda.
.
RdR: Com neix l’empresa?
M.F: El meu pare va començar en aquest món l’any 1972, va començar a l’empresa Granja Grau però quan l’empresa va tancar va decidir fundar la seva empresa el 1995. En aquells moments els meus dos germans ajudaven al meu pare però un dels meus germans va morir de mort sobtada mentre practicava tenis quan tenia 22 anys. Després d’això jo em vaig bolcar de ple amb l’empresa, i ara l’empresa la portem el meu germà i jo. Els locals i negocis dels nostres clients també han passat de pares a fills i això fa que mantinguem aquest tracte tan familiar. Amb confiança es treballa millor.
.
RdR: Per què el teu pare es va establir a Ripollet?
M.F: Nosaltres sempre hem sigut de Ripollet. Tot i això la seva zona de treball era el Maresme. Tot i que a Ripollet tenim algun client la nostra zona està allà.
.
RdR: Com van ser els primers anys?
M.F: Com sempre que comença una empresa els primers anys van ser molt difícils. Però si no tens en compte les hores que fas els números sempre surten. Després a poc a poc va anar funcionant. Hem arribat a tenir a la Carme Ruscalleda de client. Al final aquesta confiança i proximitat  és la que ens ha donat els fruits.
.
RdR: Veig que la vostra potencialitat és aquest tracte tan familiar. Sembla que en aquest món tan globalitzat tot això passa a un segon terme.
M.F: Al final aquestes petites empreses guanyen amb un tracte més directe: a l’hora de passar les comandes, repassar albarans, arreglar els possibles malentesos que sorgeixen… Com som el meu germà i jo qui ens encarreguem, al final som nosaltres qui donem la cara i la gent pot dirigir-se en cas de dubte. A més, un cop has treballat amb algun client sempre torna a buscar-te o et recomana per aquesta raó.
.
RdR: Com es presenta el futur de l’empresa?
M.F: M’agradaria ampliar l’empresa i trobar nous treballadors però sempre hi ha aquesta por que quan contractes no acabes de conèixer al treballador i perdre un client és molt fàcil.
.