M. Torres i J. Garcia: “Ripollet i Cerdanyola tenim molt en comú, volem fomentar el bon rotllo”
La Maria i el Joel fa temps que organitzen activitats pel poble. Els dos van coincidir a l’Esplai l’Estel i ara treballen de dinamitzadors per a la gent jove. Ella al KFTó de Ripollet, ell al Casal Altimira de Cerdanyola. Són bons amics i van decidir organitzar un esdeveniment per als dos pobles. Serà una gimcana per decidir quin poble mereix proclamar-se ‘Springfield’. És una disputa entre els joves si són Springfield, la ciutat dels Simpsons o Shelbyville, la ciutat rival de la sèrie. S’espera que la gimcana marqui el resultat.
.
Revista de Ripollet: Com sorgeix la gimcana?
Maria del Mar Torres: En Joel treballa al Casal Altimira de Cerdanyola fent més o menys el mateix que faig jo al KFTó. Com som amics vam parlar d’ajuntar-nos un dia i preparar alguna activitat on poguéssim involucrar a Ripollet i a Cerdanyola. Els dos tenim la necessitat d’atraure a més joves i donar a conèixer tot allò que ofereixen ambdós casals. Se’ns va ocórrer aprofitar la rivalitat entre els dos pobles per fer una gimcana.
Joel Garcia: Entre els dos pobles no queda clar qui és Springfield i qui és Shelbyville. Els de Ripollet es consideren de Springfield i els de Cerdanyola també, l’altre dia vam fer una enquesta per les xarxes i així ens ho van demostrar. Doncs, sense que soni malament, enfrontarem els dos pobles i a veure qui es mereix el títol d’anomenar-se Springfield.
.
RdR: Quina feina féu dins dels casals?
RdR: Quina feina féu dins dels casals?
M.M.T: És molt similar. Jo dinamitzo el casal de joves. Sobretot organitzem activitats obertes per a gent d’entre 12 a 30 anys. La idea és oferir un oci alternatiu per aquells joves que encara no poden guanyar diners. Que trobin activitats dins del poble.
J.G: Jo més o menys el mateix, però a Cerdanyola ens centrem més en iniciatives juvenils. Si hi ha joves que tenen una idea, volen portar-la endavant i no saben com, nosaltres els hi donem el suport, l’assessorament i les ajudes econòmiques.
.
RdR: Els dos teniu ja molta experiència en l’organització d’aquestes activitats.
M.M.T: Sí, venim del món de l’associacionisme, del món del lleure i de treballar prèviament amb joves. Ho tenim per la mà.
.
RdR: Com funcionarà la gimcana?
J.G: La farem el dissabte 27 d’abril. Les inscripcions es van obrir el dilluns i estaran obertes fins al dia 15. Es podran fer en qualsevol dels dos casals.
M.M.T: Com a màxim seran deu equips per cada poble i seran un mínim de quatre persones i un màxim de sis. Està oberta a joves a partir de 12 anys. L’activitat serà gratuïta. A més els convidarem a una paellada de germanor inclusiva apta per a tothom. També plantarem un llimoner, que en la sèrie Springfield i Shelbyville es barallen per un.
J.G: En un capítol de la sèrie es fa referència la rivalitat dels dos pobles ficticis, sobretot per la lluita del llimoner. No volem donar pistes sobre les proves però hi haurà de diferents tipus i una prova final on es decidirà tot.
M.M.T: La idea és que cada equip va sumant punts per al seu poble. En la prova final, contra més punts tinguis millor preparat estaràs per guanyar-la. I ho farem al parc Massot, al CAP II, al Pont Vell, és un punt intermig. Potser la segona ja la farem al poble guanyador.
.
RdR: Creieu que funcionarà bé?
RdR: Creieu que funcionarà bé?
J.G: Crèiem que serà més atractiva per aquesta rivalitat.
M.M.T: No sabem d’on prové però està allà. Realment és una ximpleria, no hi haurà cap mena de baralla ni res per l’estil. Però aquesta rivalitat és un bon reclam per la conya que ens portem entre coneguts i amics de l’altre poble.
.
.
.
RdR: Per aquells que no la coneixen, expliqueu aquesta rivalitat.
J.G: Simplement és a l’hora de parlar, per les coses que té un poble i per les coses que té l’altre. Segur que molts ripolletencs han anat al cinema o han agafat la Renfe i molts cerdanyolencs es passen per la Festa Major de Ripollet. Entre pobles veïns normalment neixen rivalitats però sempre des del bon rotllo, al final molts de nosaltres ens hem relacionat amb gent de Cerdanyola. Això seria una mica la nostra experiència.
.
RdR: Una mica el mateix que passa als Simpsons.
M.M.T: Sí, són dos pobles veïns i en la sèrie es veu constantment la rivalitat, per exemple quan es fiquen amb les carències de l’altre. Això sí, no deixa de ser ficció i és una mica més bèstia. Al final entre Ripollet i Cerdanyola tenim molt en comú. Volem fomentar el bon rotllo entre pobles i perquè no, que es creïn relacions o col·laboracions.
.
RdR: Quina és la realitat de la joventut als dos pobles?
M.M.T: Una problemàtica compartida és que molts joves han deixat de fer activitats perquè no les poden pagar. Per això volem que coneguin bé els casals i que vegin que tenen un espai per a ells i des d’on els poden ajudar. Als casals els hi esperen moltes sorpreses. En el cas de Ripollet és un poble molt petit i falten espais per als joves. Però també és cert que hi ha molts joves que fan activitat des de les entitats i encara podrien ser més. El que busquem és involucrar els joves amb el poble i que es quedin per gaudir d’ell, que tinguin ganes de participar.
.
.
