M. Ureta: ‘Amb els nous temps han sorgit actors polítics inclassificables com Decidim’

Considera que la definició de partit polític no serveix per descriure a Decidim Ripollet. Una confluència que agrupa partits polítics i moviments socials. Un fet que per a Miriam Ureta és subjecte d’estudi. Ha vingut des d’Euskadi fins a Ripollet per conèixer millor el partit i per poder explicar els nous actors polítics dels nostres temps.
.
Revista de Ripollet: Com acabes a Ripollet per estudiar a Decidim?
Miriam Ureta: Vaig estudiar ciències polítiques. Després de dos màsters em va sorgir l’oportunitat de fer una tesi doctoral. Un dels temes que més m’havien interessat va ser el municipalisme. Què passa quan estudies la carrera? Doncs que totes les definicions són molt clàssiques i s’explica molt sobre partits convencionals, sindicalisme i moviments socials. Però vaig veure que hi ha actors polítics que no encaixen en la teoria. Amb els nous temps han aparegut nous actors inclassificables com és el cas de Decidim Ripollet. Són actors que s’entenen com híbrids, els anomenats partits-moviment. No hi ha casi teoria sobre aquests. Vaig veure la necessitat de refrescar i donar veu a aquests fenòmens que estan invisibilitzats i cal teoritzar-los. Vaig decidir que s’havia de fer, em vaig presentar al govern basc per demostrar que calia una recerca i aquí estic.
.
RdR: Com coneixes i et decideixes per estudiar a Decidim Ripollet?
M.U: Vaig començar l’estudi amb el municipalisme d’Euskadi, on tinc les meves arrels. Però en l’àmbit estatal a Catalunya es troba el municipalisme més potent. Vaig llegir que sorgeixen candidatures nascudes dels moviments socials, que vénen del teixit associatiu. Aquestes s’acaben institucionalitzant i arriben a l’Ajuntament. A més entrellacen les lluites veïnals i sindicals amb reivindicacions que desborden el municipi com el dret a una llar digna o la igualtat de gènere. A més vaig veure que a Catalunya hi havia confluències polítiques que apleguen diferents actors polítics. En el cas de Decidim ajunta el COP, En Comú Podem, Esquerra Unida i moviments socials com Mai Més Antifeixista. Aquest fenomen és molt interessant. Llavors com arribo a Decidim? Després de molta recerca en llibres vaig arribar a ells. Em va sorprendre la seva capacitat d’ajuntar grups polítics històrics amb d’altres més nous i també perquè governa en un municipi molt poblat i això permet aconseguir troballes més sucoses per a un estudi.
.
RdR: Quina diferència hi ha entre Decidim i els partis convencionals?
M.U: Després de 27 entrevistes i tres observacions directes he pogut veure diverses coses. Molts dels integrants provenen de reivindicacions socials per tant s’orienten al poder de forma diferent. Els partits clàssics busquen el poder per ostentar-lo però Decidim busca canviar-lo. Ells diuen que l’Ajuntament és una eina de canvi, un argument poc convencional entre els polítics. Per exemple quan Decidim arriba al poder fa quelcom molt típic dels moviments socials. Van fer una organització interna molt més interseccional i transversal que funciona en xarxa i evita la jerarquia dels partits convencionals. Això té un reflex en les polítiques socials. En quatre anys han pogut demostrar molt però no tot el que volien i han fet malabarismes: personal tècnic amb molta feina, ells no viuen de la política… El que sí que han fet és obrir l’Ajuntament i fer una política de proximitat i molt més participativa amb la gent del poble. No és: “Jo que estic el poder et dono”, sinó la idea de: “Tu demana’m que jo t’acompanyo”. Una cultura política innovadora que busca empoderar al poble. Però no és simplement participació. És una participació transversal que dóna veu a sectors de la població que havien estat invisibles. Com la taula de diversitat funcional o les polítiques LGTBI. Paradoxalment la gent que més necessita parlar perquè ha estat oblidada.
.
RdR: Decidim és un canvi dins la política?
M.U: Sí. Un símptoma de què esdevé canvi és que crea reticència. En política si comences a fer coses noves et trobes obstacles. La resistència és inherent al canvi. En general la societat ha acollit bé a Decidim. Han fet bastants canvis i en volien fer bastants més però aquesta resistència ho ha evitat. Ha saltat muralles.
.
RdR: Hem de considerar a Decidim un cas atípic.
M.U: Decidim té una capacitat d’atreure forces polítiques impressionant. Treballen dos moviments socials, persones a títol individual, quatre partits… i sobretot una capacitat de conviure. Tindran les seves diferències polítiques però sobreposen les necessitats del poble. Són capaços d’arribar a acords perquè saben que el poble és més important, això és paradigmàtic en política i cal valorar-ho.
.
RdR: Què té de diferent Ripollet per permetre el naixement de Decidim?
M.U: Per començar una força política històrica com el COP. Les altres poblacions amb forces alternatives i populars semblants són Arbúcies i Sant Pere de Ribes. Però el context és mundial, la crisi neoliberal ha afectat la gent més vulnerable i Ripollet és un poble de treballadors. També la crisi general dels partits per la professionalització de la política o l’immobilisme. Hi ha molt rebuig de la societat. També la irrupció de moviments socials molt potents fa veure al COP que s’havia d’entendre amb En Comú Podem, EUiA i els Verds.
.
RdR: Per què va guanyar les elecccions del 2015?
M.U: És un equip molt jove i transmet ganes de canviar les coses en un moment d’immobilisme. Cares noves. Quan analitzes les dades de les últimes eleccions veus que aquesta il·lusió es va transmetre a la societat perquè es van endur els vots de l’abstenció. Això vol dir que la gent els ha vist com aire fresc.
.