Maika Estruch: ‘El problema en l’educació és que no sempre es dedica prou temps als valors’
Per iniciativa dels estudiants de l’institut Lluís Companys l’any 2013 va néixer LC-Solidaritat, un grup que s’encarrega de les accions solidàries del centre.
Maika Estruch, professora de religió, des de fa poc temps n’és la coordinadora. Aquest passat cap de setmana van celebrar la 3a edició de la cursa solidària, un esdeveniment que a poc a poc està agafant més força.
.
.
Revista de Ripollet: Quina és la feina que feu?
Maika Estruch: Actualmetn Som set persones. Ens encarreguem de buscar un objectiu solidari cada any i a partir d’aquest realitzem accions durant tot el curs. Aquest any ha sigut el projecte ‘una onada de petits somriures’ de l’Hospital Taulí. Aquest projecte vol remodelar i fer més confortable l’ala pediàtrica de l’hospital. Que els nens es trobin més a gust. Per això volen habilitar jocs i que tota l’ala recordi a un fons marí. Ens va agradar molt el projecte perquè és l’hospital de referència del nostre alumnat i sempre busquem projectes que siguin propers. A més d’aquesta festa final de curs fem altres activitats concretes. Fem recollida de roba per la Fundació GLORR, que ajuden a nens que viuen en famílies amb dificultats econòmiques, o recollida d’aliments o joguines per altres entitats. I fem la gran festa solidària de final de curs amb la cirereta de la cursa, en la qual convidem entitats del poble i organitzem diferents activitats. Per arribar a aquesta festa s’ha de mobilitzar el voluntariat, sensibilitzar als alumnes o treballar amb les entitats, l’Ajuntament i la Diputació.
.
RdR: Com va néixer LC-Solidaritat el 2013?
.
RdR: Com va néixer LC-Solidaritat el 2013?
M.E: L’any 2013 uns alumnes van demanar fer una acció concreta per Nadal, per vendre productes solidaris fets per ells. Després, a petició dels alumnes, vam participar a La Marató de TV3. Aquest va ser el principi.
RdR: I com creix durant aquests sis anys?
M.E: La cursa té tres anys però durant els primers temps hem fet petites activitats per una fundació que treballa al Senegal, sobretot recollint diners i material escolar. Després vam començar amb les roses solidàries per Sant Jordi. I de recollir diners vam passar a fer col·laboracions més directes amb fundacions. Sempre mirem com se sent l’alumnat i el professorat, cap a on volen ajudar i organitzem les accions solidàries.
.
RdR: Com s’educa integrant la solidaritat i altres valors?
M.E: Moltes vegades els valors ja els tenen, el problema és que no li dediquem el temps que s’haurien de dedicar. Els nens ja tenen els valors i ja els viuen però només se’ls hi diu: ‘Heu de ser bons ciutadans’, però són els nens els que han de dir que volen fer pels altres. LC-Solidaritat neix d’això, de proposar-li als nanos que volen fer, cap a on voleu deixar anar aquesta necessitat d’ajudar als altres. El professorat simplement ajudem a posar-li veu a la solidaritat dels alumnes. Quan passo per les classes per trobar voluntaris sempre hi ha algun alumne que no vol saber-ne res però cada vegada són més els que volen ajudar i pregunten que poden fer. Ells mateixos entren en la roda i proposen.
.
RdR: Quina valoració féu de l’última edició?
M.E: Molt positiva. Déu ni do. Són més de vuitanta alumnes que han fet de voluntaris, és l’edició que han col·laborat més alumnes. L’any passat vam fer la cursa i la festa per obrir-nos al poble, sobretot convidant a diferents entitats i enguany hem seguit aquesta línia perquè va ser tot un èxit i aquest any també.
.
:
RdR: Has explicat que és el projecte ‘una onada de petits somriures’ i perquè l’heu escollit. Com els coneixeu?
M.E: Sempre intentem que siguin projectes propers i que actuïn en la franja d’edat dels alumnes. L’ala pediàtrica és realment propera. Per exemple l’any passat vam fer la donació al CE La Gresca perquè molts dels nostres alumnes hi van i també a Creu Roja joventut. Arribem al projecte d’aquest any de casualitat. Anàvem buscant organitzacions per Internet. Vam obrir la veda de trobar el projecte a principi de curs i quan vam trobar aquest el vam posar en comú. Tant pels alumnes, com pels professors, com per la comissió van creure que era un projecte prou atractiu per dedicar-li la cursa d’aquesta edició.
.
RdR: Com un institut obté els recursos per organitzar un esdeveniment d’aquest tipus?
M.E: Gràcies a la feina incansable d’estudiants, professors i famílies. També són molt importants el paper dels patrocinadors. Sense la seva ajuda seria pràcticament impossible muntar la festa. Sense ells potser sí que podríem fer únicament la cursa però seria difícil treure el benefici per poder ajudar al projecte. Sintermetal, Ripollet Travel, el forn de pa l’Eixample, Barnaporters… sense ells crèiem que l’acte no aconseguiria la importància que està adquirint. Gent que ni tan sols és del centre s’ha acostat enguany.
.
.