Maite Martín: ‘El llibre és una eina per a que els professors treballin al laboratori’
El proper dimecres 8 de maig presentarà el llibre ‘Pràctiques escolars’ al Centre Cultural a les 18.30h. És un llibre escolar on fa un recull de totes les pràctiques de laboratori que ha elaborat amb els alumnes de Cicle Superior de l’escola Anselm Clavé. Després de 35 anys dedicant-se a la docència, es jubila “per la porta gran”, tal com ella afirma, i el somriure als llavis que tant la caracteritza. La causa de la seva jubilació és un càncer de peritoneu que ha superat amb molt d’optimisme. La seva intenció ara és ajudar els infants que pateixen aquesta dura i complicada malaltia.
RevistadeRipollet: Què has preparat per a la presentació?
Maite Martí: He preparat un Power Point per fer més amena la presentació i es puguin veure les fotos en una grandària més gran. També hi haurà alguns llibres per a que qui vulgui els pugui comprar.
RdR: Com se’t va ocórrer la idea?
M.M: Està pensat sobretot per a que els professors tinguin una eina per poder treballar al laboratori. Trobo que les escoles no fan massa ús del laboratori i potser la causa sigui que no hi ha cap fitxa ni res preparat que els mestres puguin utilitzar. Durant la meva carrera docent sempre he utilitzat el laboratori i he vist que els nens ho aprofiten molt i estan molt motivats durant la sessió.
RdR: Quins beneficis n’extreuen els alumnes de les pràctiques de laboratori?
M.M: Per ells és com una festa: s’ho passen bé, es relaxen, aprenen sense adonar-se’n i trenquen amb la rutina de la resta de classes. A més, no és el mateix veure la fotografia d’un cor que veure’n un en directe. Aprenen que un cor, un pulmó i un cervell no tenen la mateixa consistència perquè ho experimenten per ells mateixos. Quan toques i coneixes, estimes i respectes.
RdR: És difícil aconseguir el material?
M.M: No gaire. Al llibre hi ha 17 pràctiques i qualsevol mestre les pot fer. Per exemple, la primera és la observació dels ossos de pollastre. Està pensada per a que cada nen prepari el seu os a casa i així la pràctica no suposi cap cost extra. Si analitzem bolets o flors, podem aprofitar una excursió escolar per collir-ne i, si analitzem el cor d’algun animal, es pot encarregar un per cada 4 alumnes, així el preu no és desmesurat.
RdR: És un llibre que portes temps elaborant o ha sorgit de forma més esporàdica?
M.M: La idea de confeccionar-lo em va sorgir quan vaig agafar la baixa. Quan estava recollint les meves coses de la classe (vaig trigar un any per a que els nens no se n’adonessin que marxava), vaig endur-me la carpeta de pràctiques i vaig pensar que, amb tot el que hi havia allà, podia fer un llibre i motivar als professors a fer servir més el laboratori. Ho vaig comentar a l’equip directiu de l’escola, els va semblar bé i em van ajudar a preparar el muntatge. Val a dir que totes les fotografies que hi ha són pròpies, ja que quan fèiem les pràctiques jo anava fent fotos.
RdR: De moment els exemplars són propis.
M.M: Sí, el llibre té registre de propietat intel·lectual. Ara tinc pensat portar-lo a les editorials per a que sigui un llibre escolar pels alumnes i el professor, ja que hi ha l’explicació de la pràctica, fitxes amb exercicis per fer, fotografies per veure el procés…
RdR: A més de mestra, ets membre activa de l’AV Sant Andreu.
M.M: Jo no paro (riu). Fa ben bé 8 anys que sóc membre de l’AV Sant Andreu i estic contenta perquè ara som moltes més dones que al principi. Quan vaig començar hi estava pràcticament jo sola i ara ja en som 11. Fem tallers de manualitats i crec que és una molt bona iniciativa per distreure’ns i fer-nos sortir de casa.
RdR: Des de l’associació organitzes la Tarda Poètica i, fins l’any passat, els Jocs Florals.
M.M: Els Jocs Florals de Sant Jordi se’ns van ocórrer a en Bartolomé Garcia (que havia estat professor de l’escola Sant Esteve) i a mi. Va començar molt casolà i amb molt poqueta gent. Després vam començar a rebre una petita ajuda de l’Ajuntament i el certamen va anar creixent moltíssim. A més, se’ns va afegir l’AV de Maragall i vam poder fer molta més difusió a les escoles per a que els nens i joves participessin. És una llàstima que l’haguem hagut de suspendre per manca de pressupost. Ens vam plantejar de mantenir-lo dedicant-li menys recursos, però quan has fet una cosa ben feta, fer-la de qualsevol manera i desmerèixer la tasca d’anys anteriors no val la pena. La Tarda Poètica l’hem mantingut, però l’hem costejat exclusivament amb diners propis de les associacions. Malgrat tot, vam aconseguir arreplegar força assistents.
RdR: Superar el càncer ha estat tota una fita. Quina és la següent?
M.M: Jo no penso deixar mai de fer coses (riu). L’escola Anselm Clavé em tindrà sempre que em necessiti. A més, quan estigui del tot recuperada, tan física com psicològicament, penso dedicar-me als nens que pateixen càncer. Als nens i a les seves famílies. Em faré voluntària d’Oncolliga, perquè la gent d’allà m’ha donat molt de suport i estima i m’han ajudat molt a vèncer la meva malaltia. A mi sempre m’han agradat molt els nens, així que estic disposada a anar allà i llegir-los contes, jugar amb ells, cantar, dibuixar, veure la televisió i donar-los tot el meu amor. També vull ajudar als pares, vull que m’expressin el que senten i que plorin amb mi si ho necessiten.
RdR: T’ha canviat la vida?
M.M: Jo sempre he estat una persona molt vital, però sí. No vius la vida amb perspectiva d’aquí a un any, la vius agraint que en aquest precís instant estàs aquí. Agraeixes la vida en tot moment i t’acostumes a estar amb les persones que t’ofereixen alguna cosa i són positives.
Viure el càncer amb optimisme
D’entre els molts projectes de la Maite, té la intenció d’escriure un llibre on reculli tota l’experiència de la seva malaltia. Afirma que se’n recorda exactament de tot d’ençà que li van detectar el càncer i que en cap moment es va desmotivar ni va deixar de prendre’s la vida amb ganes i optimisme. El càncer de peritoneu és dur i la Maite es va sotmetre a una operació de 12 hores per a poder exterminar-lo.
Un dels millors records que guarda de l’experiència és una entrevista amb Sílvia Cóppulo, presentadora del programa ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio. Allà a l’estudi, un cop acabada l’entrevista, Virgínia Martínez (una de les cantants de la cançó ‘Tornarem’, de la Marató de TV3 contra el càncer de 2012) es va acostar per abraçar-la. Li va donar les gràcies perquè li havia transmès molta vitalitat i moltes ganes de viure.