Malestar pels endarreriments i les dificultats per fer tràmits al SEPE
Haver de tramitat l’atur no és plat de bon gust. Fer-ho en la situació actual és encara una mica més difícil. Amb la pandèmia el servei d’ocupació de l’estat, el SEPE, ha buscat reduir la visita de ciutadans a les oficines a la mínima expressió. Ha habilitat espais a la seva pàgina web per poder fer els tràmits més habituals i obliga a demanar cita prèvia per ser atès de forma presencial. Un pla que sona bé en el paper però que ha esdevingut un problema. Perquè no tothom sap o pot fer tràmits per internet, perquè la demanda d’atenció provocada per la crisi fa que costi trobar cita i sobretot perquè la saturació a les línies telefòniques provoca una greu sensació d’impotència i abandonament. A més, aquestes setmanes s’estan tornant a viure endarreriments i veïns que es van quedar a l’atur a partir de setembre no estan cobrant.
La Begoña és una d’elles. Sortia dimarts de l’oficina de la Rambla emprenyada. “Fa mes i mig que em van acomiadar, treballava fent neteja en uns apartaments a Barcelona i vaig intentar demanar la prestació per telèfon i em va ser impossible, no m’agafava ningú”, comença el relat, “vaig venir aquí i em va dir l’home de la porta que necessitava cita prèvia”, segueix, “una amiga em va ajudar a demanar-la, vaig venir però encara no he cobrat i avui m’han dit que no saben quan cobraré”. I afegeix que “és una llàstima perquè les persones que hi ha aquí han estat molt amables però no donen a l’abast, és una vergonya, necessiten més personal i nosaltres que ho facin tot més fàcil”. Bon resum de la situació. La Begoña marxa però a la cua, esperant, hi ha més gent. No molta. Perquè els que venen sense cita, truquen i són atesos pel vigilant de seguretat que els hi explica que han de fer.
L’Habib també va tenir dificultats ara per aconseguir cita i abans per cobrar l’ERTE. “Vaig estar dos mesos en ERTE en una fàbrica i vaig trigar quatre en cobrar, estava temporal i després només vaig fer un parell de setmanes més. Ara estava a la cuina d’un bar però amb el tancament m’han acomiadat”, explica preocupat. Diu que la seva situació familiar és complicada perquè “la meva parella abans cuidava gent gran però ara tampoc treballa i no cobrem res”.
L’Artur, que acaba d’arribar a la cua, ha hagut de demanar cita malgrat haver fet el tràmit per la web. És el primer cop que es queda a l’atur, “estava treballant en una cadena d’electrodomèstics i se m’ha acabat el contracte just uns dies abans que tanquessin el centre comercial, així que no m’han renovat”. “Vaig fer el tràmit per la web i en teoria m’havien de trucar per confirmar la gestió però a mi no m’ha trucat ningú, així que vinc a veure que em diuen”.
Les situacions són diferents, les problemàtiques també però les dificultats per fer els tràmits i el malestar amb la manca de resposta telefònica són compartits.
