Mamicria: ‘A Espanya vivim per treballar, no per conciliar la vida familiar amb la laboral’
Mamicria és una entitat local de suport a la maternitat i a la lactància, que es reuneix cada dijous, tant pel matí com per la tarda. El seu objectiu principal és donar suport emocional a les mares o dones embarassades. Això no obstant, ressalten que també són un grup d’amigues que fan petar la xerrada mentre els seus fills juguen junts. Són una associació compromesa amb el poble que, en motiu del Dia de la Dona, prepara per al proper 23 de març una xerrada sobre la igualtat durant l’etapa infantil. “Sovint associem depèn de quina joguina o de quin color a un nen o a una nena. Des de quan hi ha un color destinat al gènere masculí o al femení?”, expliquen.
RevistadeRipollet: Què hi trobarà una dona a la vostra associació?
Mamicria: El nostre objectiu és ajudar. Quan sorgeixin problemes, volem que la dona se senti acompanyada, i que els bebès siguin escoltats i entesos.
La societat en què vivim està molt aïllada. Les mares que tenen fills estan molt a casa seva. En el cas que no tinguis una família extensa que pugui estar amb tu, en el moment de tenir un fill neix una necessitat d’acompanyament. A vegades, però, no necessites consells, sinó simplement que estiguin al teu costat i t’escoltin, que et diguin que han passat pel mateix que tu i que no estàs sola.
Un cop tens el fill, poden haver-hi dubtes. Va molt bé, llavors, que algú et digui que és normal que el bebè no dormi o que estigui tot el dia enganxat al pit. En definitiva, volem ser al costat de la dona embarassada, o de la mare i el fill, i fer pinya.
RdR: Podríem dir, doncs, que presteu suport emocional?
MC: Sí, exactament. Sobretot, però, destaquem que aquí es pot venir simplement a passar-ho bé; és un servei gratuït. Posem joguines, i els nens s’ho passen pipa. Mentrestant, nosaltres podem estar parlant i passant una bona estona. És possible que hi hagi mares que no tinguin problemes, però nosaltres també som un grup d’amigues, que en comptes d’anar a fer un cafè ens trobem aquí.
RdR: Sou una entitat força compromesa amb el poble. Una de les vostres accions va ser lluitar contra les caques als carrers.
MC: Exacte. Vam organitzar una recollida de firmes i va anar genial. Va participar moltíssima gent. L’Ajuntament, però, crec que segueix igual. Vam entregar les firmes però no hi ha hagut un augment de neteja als carrers.
Hi ha, però, una mare que ve aquí i que ha obert un bloc a Internet, on penja contínuament fotografies o vídeos. També ho envia a l’Ajuntament. A ella sí que l’han respost; li han dit que són conscients que hi ha brutícia, que netegen un cop per setmana, o com a màxim una vegada cada 15 dies. També li han dit que de tant en tant posen un agent cívic per a que controli i posi multes.
De totes formes, el nostre principal objectiu era conscienciar la gent que ha de recollir els excrements de la seva mascota.
RdR: Perquè vau decidir començar la campanya?
MC: Nosaltres entràvem als parcs públics amb els nens, i era una vergonya la d’excrements que hi havia. A més, pels carrers, vas amb el carretó i has d’anar esquivant-los. Els nens, quan creixen una mica, de seguida aprenen a dir “caca”, i llavors no paren de repetir-ho, “caca, caca, caca”. Tota l’estona “caca”. Quin fàstic!
A més, en el moment que els nens caminen, i ho volen tocar tot, te n’adones que el carrer està molt brut. Als parcs no hi ha només caques, sinó també filtres de tabac i vidres, quan en teoria és un recinte per a nens.
RdR: També sou força actives organitzant tallers.
MC: Sí. Vam començar amb el de massatges infantils, i també en vam fer un de drets laborals. Ben aviat, farem un altre pel dia de la dona. Organitzarem, en concret, una xerrada, que tindrà lloc el 23 de març, juntament amb el projecte Ella, a les 18h al Centre Cultural. Serà una xerrada on parlarem sobre la igualtat en la infància. Moltes vegades lliguem depèn de quina joguina o depèn de quin color als nens o a les nenes, però hem de trencar amb els estereotips. Des de quan hi ha un color destinat a un o altre?
RdR: Què n’opineu de la conciliació entre la vida laboral i la familiar?
MC: A Espanya la conciliació és terrible. Les mares només disposen de 16 setmanes, quasi 4 mesos. Un bebè amb 4 mesos, però, és totalment dependent. No pot sostenir-se ni el cap. L’Estat, doncs, ens obliga a deixar el bebè a mans d’altres.
Hi ha, a més, una gran contradicció: l’OMS recomana que fins als 6 mesos hi hagi lactància materna exclusiva. Què passa? Això no es pot fer. En tot cas, pots extreure’t llet si tens temps, però ja t’estan obligant a això, a deixar de donar el pit o a avançar la introducció dels aliments, quan diuen que això tampoc és convenient fins després dels 6 mesos.
L’altre tema són les al·lèrgies. Això, entre d’altres coses, és per introduir l’alimentació quan no toca. Amb 6 mesos els nens ja comencen a sostenir-se, i poden alimentar-se d’altres coses, però abans no. Si els bebès escupen el menjar, és pel reflex d’extrusió: per no ofegar-se, eviten amb la llengua que entrin coses diferents a la llet.
RdR: Anem contra natura.
MC: Exacte. Com a mínim, hauríem d’ampliar els mesos de 4 a 6. Així mateix, hauríem d’oblidar-nos de jornades partides. Molts cops els avis es veuen encadenats a anar a buscar els nens, portar-los als llocs i donar-los el sopar, ja que els pares no arriben fins les 20h. Vivim per treballar, no per conciliar la vida familiar amb la laboral.
La sexualització de donar el pit
Fa escassos dies va ser notícia que una ripolletenca va ser expulsada de la catedral de Santiago per donar el pit al seu fill. Mamicria s’ha mostrat bastant activa a les xarxes socials i ha condemnat el fet. En concret, defensa que “donar el pit és la cosa més natural. El problema és que s’ha sexualitzat molt el fet de donar-lo”, i segueix dient que “la visió del pit es veu com quelcom pecaminós, però en realitat la funció fisiològica és alletar les cries. Hem oblidat que som mamífers?”
En aquest sentit, Mamicria també argumenta que vol lluitar contra l’estereotip que quan es dóna el pit s’està ensenyant-lo. “El mateix Papa va donar el seu suport al fet que les mares donin el pit als seus fills. També hi ha quadres de Verges donant el pit al nen Jesús”, explica l’entitat, mostrant el seu desacord absolut davant els fets.
