Manifest del Comitè de Dones pel 8M: “Juntes, diverses i rebels som imparables! Sempre feministes!”
Els últims anys les dones hem ocupat carrers i places de tot el món amb les nostres denúncies i reivindicacions per construir una societat digna fora del sistema capitalista, cisheteropatriarcal i colonial. Hem cridat a la Vaga Feminista de cures, de feina assalariada i de consum. Hem fet tremolar el món i ens han hagut de comptar per milions a les manifestacions.
Les feministes que us hem cridat avui i cada any a sortir al carrer a Ripollet som les vostres veïnes. Som dones amb diversitat funcional i sensorial. Som migrades, racialitzades, blanques, gitanes i paies. Som dones de totes les edats. Som lesbianes, bisexuals, hetero, asexuals, trans, cis, queer, inter. Som les que ja no hi són. Som les assassinades. Som les empresonades. Som les que s’han quedat als conflictes armats, a les fronteres i a la Mediterrània. Som les treballadores precàries, les que estan a l’atur, les que estan en ERTO. Som totes les dones.
Enguany la COVID-19 no ens permet reunir-nos en manifestacions, però no renunciem al nostre dret a prendre els carrers dels nostres pobles i ciutats malgrat les opinions i els intents de l’extrema dreta i del feixisme per silenciar-nos amb els seus titulars. Semiconfinades, però mai callades!
La pandèmia i la crisi sanitària ens han tancat aïllat a totes i han agreujat la crisi social, política, econòmica i de drets que portem vivint tants anys. La crisi ha intensificat les desigualtats i precarietats que han tornat a colpejar amb més força a les dones i ha posat de manifest la falta de xarxes de suport per aquelles que sostenen el treball de cures. És per això que aquest 8 de març ens volem dirigir a la ciutadania de Ripollet per recordar que les cures són revolucionàries, que són la base de la societat i que sense cures s’atura el món!
Reivindiquem la importància de les dones treballadores en primera línia, de totes aquelles que van sortir al carrer per sostenir la vida durant el confinament més dur i durant tota la resta del temps: les que ens garanteixen abastiment de productes, les cuidadores, les que sostenen el sistema educatiu, les que treballen als centres mèdics i hospital en condicions precàries d’esgotament mental i físic, les que ens acompanyen en moments de por i incertesa i totes aquelles dones que han desenvolupat feines que la societat considera invisibles.
Exigim que les treballadores de la llar i les cures s’integrin en el Règim de la Seguretat Social. També exigim la regularització de les dones migrants, que s’encarreguen majoritàriament d’aquestes feines i que són acomiadades sense ajudes econòmiques a causa de la seva situació administrativa irregular. Prou jornades inhumanes de treball per un sou indigne! Prou abusos laborals!
Exigim que se’ns reconeguin tots els drets laborals i socials i que es garanteixin lleis que protegeixin les dones migrants, lesbianes, bisexuals i trans davant la discriminació laboral.
Exigim treballs remunerats dignes per a totes i prestacions socials quan sigui
necessari que garanteixin una vida digna.
Exigim que s’estableixin lleis que garanteixin la conciliació laboral i familiar i que ens permetin gaudir de baixes de maternitat d’acord amb les nostres necessitats.
Exigim pensions dignes per les dones grans que reconeguin els anys de feina en tots els àmbits i que els permetin una vellesa còmoda i adequada.
La crisi també ha afectat l’àmbit dels Drets Socials i ha posat de manifest l’escassa protecció de les dones més vulnerables. També ha fet evident la crisi de valors del nostre sistema i ha donat suport a l’extrema dreta, que es veu legitimada pels poders institucionals i econòmics. L’actual sistema de justícia i la violència dels cossos policials criminalitzen i estigmatitzen la protesta i la dissidència, però des dels feminismes manifestem que no farem ni una passa enrere i que ens rebel·larem davant de qualsevol atac de la dreta i el feixisme.
Diem NO A LA LLEI MORDASSA i exigim l’arxivament de tots els processos judicials oberts durant les mobilitzacions feministes de les vagues anteriors. CRIDEM A LA DESOBEDIÈNCIA, davant l’ofensiva feixista i els fonamentalismes religiosos.
Exigim la derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista que violenta i criminalitza les dones migrants. També exigim l’aturada de les devolucions en calent, reivindiquem la necessitat d’intèrprets en diferents idiomes i apel·lem al reconeixement de l’estatus de les refugiades i exiliades. Advoquem per un feminisme decolonial i antiracista!
Denunciem l’emergència habitacional al nostre país i la violació dels drets humans que es produeix al nostre país. L’habitatge és un dret, no un bé de mercat. També mostrem el nostre rebuig davant la situació de violència judicial i abús policial que fa pocs dies vam viure a Ripollet durant el desnonament forçat executat contra la Hayat i la seva filla de 6 anys, saltant-se el decret que els atura durant l’estat d’alarma. Això també és violència!
Defensem les nostres companyes lesbianes, bisexuals i trans perquè no se’ns rebutgi als espais de relació social si no assolim una imatge normativa i farem front a les lleis i organitzacions que no reconeguin plenament els drets de totes. Exigim la despatologització de les companyes trans i l’aplicació immediata de la nova Llei Trans Estatal.
Donem suport a la lluita de les companyes amb diversitat funcional i sensorial. Volem aconseguir que les ajudes socials siguin eines que ens ajudin a assolir l’autonomia i la llibertat per decidir sobre la nostra vida.
Vivim en una realitat que és fruit d’anys de retallades per part de poders polítics, especialment en matèria de Sanitat i Educació. Aquesta situació ha agreujat situacions de desigualtat i violència que fa anys que denunciem.
Exigim una Sanitat
i una Educació públiques i de qualitat
amb plena dotació de recursos
per garantir una assistència adequada
per a tothom. Tots dos sectors concentren
un gruix de dones treballadores en situacions precàries, amb jornades
extenuants físicament i psicològicament que afecten la seva qualitat
de vida.
Denunciem la impossibilitat d’exercir el dret a decidir sobre el nostre cos a través de l’avortament a la Catalunya Central, a Lleida i a Andorra. La penalització i restricció d’aquesta sobirania no és més que una expressió cruenta de violència masclista institucional. Per un avortament segur, lliure i gratuït!
Exigim la despatologització de les nostres vides. La recerca mèdica té un biaix androcèntric que no garanteix tractaments de salut integrals i sense estigmes per a les dones.
Exigim la fi de la violència obstètrica que s’ha vist agreujada per la situació sanitària. Continuem denunciant les pràctiques violentes i misògines a les quals ens enfrontem quan demanen assistència a la nostra salut sexual i reproductiva i durant el moment del part.
Denunciem les polítiques neoliberals que veuen l’Educació com una mercaderia. Denunciem les escoles privades que segreguen per gènere i fomenten valors reaccionaris. Denunciem els intents d’adoctrinament de l’extrema dreta a través d’imposicions com ara el pin parental.
Exigim una única xarxa d’educació pública, laica, inclusiva, gratuïta i amb perspectiva feminista. Una educació feminista que sigui interseccional, i no només en el sentit de fer visibles totes les diferències, sinó d’estar compromesa amb la superació de les desigualtats que es generen a partir d’aquestes diferències. La coeducació, la formació afectiva-sexual i el desenvolupament del pensament crític han de ser transversals i presents a totes les etapes educatives.
Continuem lluitant per construir vides lliures de les violències masclistes que formen part del nostre dia a dia i que s’han continuat cobrant vides i denuncien la LGTBIfòbia social, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista.
Exigim un sistema judicial que ens protegeixi a totes i que sancioni les violències més enllà de la parella o exparella. Reclamem canvis estructurals claus per a la prevenció, l’atenció i la recuperació de tota mena de violències masclistes que suposen riscos afegits al de la pandèmia per a la salut mental i física. Prou revictimització! No som víctimes! Som supervivents! Hem sobreviscut gràcies a la sororitat i a l’autodefensa feminista.
Aquest 8 de març ens rebel·lem en la nostra diversitat i ho fem als carrers, a les places, als balcons i les finestres de les nostres cases. Estem físicament separades, però ens uneix una lluita justa i comuna!
No volem sostenir nosaltres soles la vida. Ens declarem comunitats d’acció i de resistència feminista i celebrem les nostres aliances, per sobre de les nostres diferències.
Lluitem per enderrocar el sistema cis hetero patriarcal i colonial en un crit que s’estén arreu del món, de Ripollet a Rojava, a Xile, a l’Argentina, Perú, Andorra, Índia, Brasil, Palestina.
Juntes, diverses, i rebels som imparables!
¡Que viva la lucha de las mujeres! Visca la lluita feminista!
Comitè de Dones de Ripollet