Manuel Navarro: ‘Tenim gent que passa gana. Per això volem gestionar un banc d’aliments’

Manuel Navarro és el president de l’Associació d’Aturats de Ripollet i Cerdanyola. Actualment la plataforma està en plena lluita contra la privatització del Servei d’Ocupació de Catalunya i la mercantilització de l’atur. De fet, es va concentrar el passat 30 d’abril davant de l’oficina de l’INEM de Ripollet. A més a més, l’associació vol posar en marxa un banc d’aliments, una borsa de treball i un mercat de segona mà. Amb l’objectiu de fomentar la solidaritat i fugir de la caritat, qui vulgui beneficiar-se d’aquests projectes haurà de col·laborar amb ells.

RevistadeRipollet: Quin és el sector més afectat per la crisi a Ripollet?
Manuel Navarro: Pel que estic veient, el sector més afectat és el poc qualificat. No parlem només de la gent que treballava a la construcció, que ha viscut la caiguda total, sinó que la crisi ha afectat també a altres sectors. Això no treu que hi hagi casos de gent amb carrera que estiguin sense feina.

RdR: Quina és la missió de l’associació?
M.N: El que nosaltres busquem és conscienciar que la etapa anterior a la crisi ha acabat. S’han de trencar les il·lusions que hi haurà treball per a tothom, almenys en aquesta etapa, que no se sap el que pot durar. Per tant, hem de prendre consciència que hem de mirar de quina manera nosaltres podem defensar millor els nostres interessos. A partir d’aquí, hem arribat a la conclusió amb el grup d’aturats i col·laboradors que hem de buscar alternatives. Pensem que la principal porta on s’ha de trucar és l’administració, que no ens fa gaire cas. És qüestió d’insistir i afinar objectius, a més d’agrupar més gent. La unió fa la força.

RdR: Aviat posareu en marxa un mercat de segona mà.
M.N: Sí, ja hi ha una experiència prèvia: Mollet posa cada 15 dies una vintena de paradetes de segona mà, de coses de casa que no es volen o de manualitats. En definitiva, no és una solució, però de no tenir ingressos a tenir-ne uns pocs, hi ha un tros. A la plataforma tenim gent que busca ferralla als contenidors, i a vegades no troba res. Són situacions dures, i si amb una paradeta algú aconsegueix 30 o 40 euros, ja surt feliç i té uns diners per anar tirant.
A més, li volem atorgar al mercat un caràcter solidari, on la gent vingui amb la mentalitat d’ajudar, Qui vulgui vendre, haurà de col·laborar també amb la Plataforma d’Aturats.

RdR: Obteniu recursos d’alguna banda?
M.N: Fins ara no havíem tingut recursos. Fa poc, però, ens va trucar una acadèmia d’anglès de Cerdanyola. Ens van dir que normalment venien els llibres dels alumnes per Sant Jordi, i que donaven els beneficis a Càrites o altres associacions. Ens van comentar també que aquest any ens els donarien a nosaltres. Va ser molt grat. Els recursos els utilitzarem per fer propaganda i donar-nos a conèixer. Això no obstant, també pertanyem a una coordinadora del Vallès, i anem molt sovint a manifestar-nos. Molts cops hi ha persones que ens diuen que no tenen diners i que no poden venir. Això és un fre. Els diners ajudarien en aquest sentit.
A més a més, aquestes donacions ens demostren que anem en bon camí i que estem creant un entorn de reconeixement i de suport.

RdR: Esteu en plena lluita per aturar la privatització del Servei d’Ocupació de Catalunya.
M.N: Estem immersos en tota una campanya que va néixer després de la marxa a Madrid del 22M. A nivell estatal, també es va decidir organitzar el passat 30 d’abril concentracions davant l’INEM.
Actualment, la privatització està lligada a la mercantilització de l’atur, i estem veient com les ETTs es beneficien d’això. Tota persona que pugui estar contractada li ha de pagar fins a 600 euros per contractació a les ETTs. Fins ara això ho feia el SOC. Hi ha un altre aspecte, i és que volem que el SOC recuperi el que són les funcions que fins ara tenia.

RdR: En la vostra lluita, de tant en tant hi ha victòries. Fa poc Cerdanyola ha aprovat una ajuda per als aturats en quant a transport. Ha sigut suficient?
M.N: Ha sigut una petita victòria, però amb molts matisos. En definitiva, després de tota la negociació, van acceptar la demanda i fins a l’últim dia i a última hora, no ens vam assabentar (i per la premsa) que la partida era de 1.500€. Si calculem a quantes persones podria afectar l’ajuda, estem parlant de 50 com a molt.
Deixant això de banda, a més, també estan tots els tràmits i el laberint que s’ha de superar per accedir a l’ajuda. Això no obstant, l’ajuda almenys demostra que alguna cosa estem fent i que hem de seguir. També hi ha hagut més partides per ampliar l’oferta de treball, en el cas de Cerdanyola.
Una altra cosa que també volem aconseguir és que com a mínim aquests 1.500 euros s’apliquin a Ripollet, que sembla que no mogui fitxa si el veí no ho ha fet.

RdR: Hi ha més victòries a la vista?
M.N: Ara per ara volem intentar posar en marxa una borsa de treball, que no sabem si donarà de si. Actualment, de fet, ja recopilem informació d’ofertes de treball i les distribuïm als socis. La idea, però, és trucar a la porta de les empreses i presentar-nos. Ens consta que a Mollet això funciona molt bé.
Per últim, també tindrem un banc d’aliments. Nosaltres tenim gent que està patint gana, així que hem pensat de gestionar-ne un. L’única condició seria que, si es volen aliments, es col·labori amb la plataforma. L’objectiu seria combatre la caritat i fomentar més la solidaritat. Ens podrà crear enemistats, però és una altra forma de fer les coses.

Plataforma i atur
L’Associació d’Aturats de Ripollet i Cerdanyola va néixer pràcticament de la mà de la crisi econòmica. Sobre la unió dels aturats de dos municipis diferents en una mateixa organització, Manuel Navarro argumenta que ha sigut tot un èxit, malgrat que al principi molta gent no ho veia clar: “Representar a Ripollet i Cerdanyola ens permet tenir experiència dels dos municipis”. Actualment, la plataforma està formada per uns 300 agrupats, molts dels quals han entrat des del passat setembre.
Tot i que actualment la taxa d’atur de Ripollet no arriba a les 4.000 persones, és una de les més elevades de tot Catalunya. A més, d’acord amb Manuel Navarro, hi ha molts més aturats dels que sembla: “Molts joves no es presenten a l’oficina, ja que consideren que no serveix per a res”.