Manuela Simancas: ”No és estrany que noies entrenin a nois, però costa d’acceptar”

Manuela Simancas pot dir amb orgull ser una entrenadora única al poble. I no únicament perquè hagi fet una gran feina amb el modest Club Bàsquet Gassó, sinó perquè és la única entrenadora de tots els equips sèniors del poble. Va començar des dels sis anys encistellant la pilota i no ho va deixar de fer fins que tenia 39 anys, on va acabar justament al Gassó. La seva carrera d’entrenadora no és tan dilatada però també porta un bon grapat d’anys, des dels 25. A l’octubre de l’any passat va agafar el Gassó i malgrat no han arribat els grans resultats ha posat la base d’un equip que era un desgavell.

Manuela Simancas: Realment xoca ser la única. Jo em moc en un món amb moltes noies que són entrenadores però és veritat que per un tema de conciliació familiar no permet que segueixin entrenant. En canvi els homes amb els mateixos títols que jo és molt més fàcil que puguin seguir.

MS: He tingut moments de la meva vida que segons la parella m’ha costat moltíssim poder entrenar, i entrenar nois. Entrenar un masculí exigeix molt més temps de preparació.

MS: Quan vens del món de l’esport veus que hi ha molta diferència entre l’esport masculí i el femení. A l’hora d’entrenar he hagut de canviar el perfil de l’entrenament segons sigui un equip masculí o un femení. Espònsors, implicació, competició… és molt diferent. Per un noi sempre ha costat menys.

MS: No em sembla estrany trobar noies entrenant a nois, però a la gent li costa molt acceptar-ho. Poc a poc penso que serà més comú. Per exemple jo tinc un perfil millor per portar nois.

.
RdR: Vas arribar a finals d’octubre. Com valores la temporada?

MS: Primer de tot em vaig trobar un equip molt jove, poc cohesionat, amb moltes carències en la feina de base: físicament, tàcticament, a nivell d’hàbits… Els resultats i la desmotivació no ajudaven. Hi havia molta feina. Vaig decidir començar pel treball físic en pista, vaig canviar la dinàmica d’entrenaments. Al principi semblava que portés un equip de cadets. Canvio entrenaments, dinàmiques i incorporo exercicis molt bàsics, es notava que no tenien un treball de base. Llavors vaig vendre el producte dient que no prometia victòries però sí que aprendrien molt. Han seguit perdent partits però ja amb millors resultats i fent coses que havien entrenat. M’he trobat un grup magnífic que m’ha respòs perfectament.

MS: Sí. Han vist que han pujat de nivell poc a poc. A més la millora del joc i de cohesió del grup ha venut el producte i ha vingut gent de fora. Són reforços molt interessants.

MS: No he pogut seguir-lo com m’agradaria però és un orgull que l’esport femení comenci a brillar, perquè necessitem molta més ajuda. Em va agradar molt que TV1 posés tot el partit. És una llàstima no veure a Pascua sent un referent per nosaltres. Gràcies a ella el bàsquet femení del poble creixerà.
.