Marc Berenguer: ‘‘Ens vam plantejar desmuntar Protecció Civil, però la població no s’ho mereix”
Marc Berenguer ha fet un pas molt difícil per ell, deixar el càrrec de president de Protecció Civil. Després de 21 anys lligat a l’entitat, sis d’ells en el càrrec que deixarà a mitjans de mes, s’ha trobat amb una situació que l’ha desgastat. Ni la pandèmia, ni la dificultat de fer la seva tasca de voluntari han estat els detonants. Ell reivindica la importància de l’entitat com també la feina que s’ha fet durant la seva presidència.
Revista de Ripollet: Després de sis anys com a president quines raons t’empenyen a dimitir?
Marc Berenguer: Són molts motius, però el més important són les exigències legislatives i burocràtiques. Quan vaig començar com president de l’entitat no era com ara. Ara ser president t’ocupa vuit hores del dia. Des que va canviar la intervenció municipal s’han posat unes normes que fan molt difícil porta l’entitat des del voluntariat. Si a això li li afegim el factor pandèmia que va fer que no poguéssim firmar el conveni amb l’Ajuntament… m’he cremat molt. Hem estat molts mesos sense un conveni que ens permeti actuar i això fa que et preguntis si som valuosos per a l’Ajuntament. Al final treballem per al poble, no per a un interès propi. Han estat moltes hores perdudes en reunions que al final passen factura. La pregunta és: tant sacrifici val la pena?
RdR: Anem per passos. Quins han estat els problemes amb la interventora?
M.B: Quan va arribar la nova interventora a principis d’any ens va aturar tots els pressupostos perquè faltava el conveni. Aquest el presentàvem cada any igual, però aquesta última vegada ens el van tombar perquè era inadequat. Vam passar d’un document de quatre pàgines a un de 23. Tot això ha desentrellat un munt de discussions i situacions poc agradables perquè Protecció Civil pogués fer la feina que sempre ha estat fent per Ripollet.
RdR: Per què va trigar tant a arribar aquest conveni?
M.B: Amb tots aquests canvis el paper del president de Protecció Civil queda anul·lat, l’entitat depèn exclusivament del tècnic de Protecció Civil, càrrec que paradoxalment no ocupa ningú. Es va negociar molt per poder-lo treure a la llum i les parts no ens acabàvem de posar del tot d’acord. Tot això passa factura perquè tu tens disgustos i saps que als altres els hi dona igual.
RdR: Se’t nota decebut amb l’Ajuntament?
M.B: Estic molt decebut amb tot l’Ajuntament, per contra molt agraït amb tot el cos de la Policia Local. Només tinc paraules d’agraïment pel cos. Cal dir que els primers anys la relació amb l’Ajuntament també va ser molt bona, però d’ençà d’un any enrere tot s’ha torçat. Penso que es podrien haver fet molt millor les coses. El consistori ha tingut l’avantatge que no hi havia festes multitudinàries. I la gota que va fer bessar el got va ser que ens fessin signar el conveni de pressa i corrent dos dies abans de la revetlla de Sant Joan.
RdR: Afrontar una pandèmia també haurà estat dur.
M.B: Durant la pandèmia vam estar al 100% fent diverses funcions: vigilància perimetral del Mercat, vigilància de tota zona del centre de Ripollet, com també dels parcs, del riu o dels Pinetons, vam portar mascaretes a ambulatoris i residències, vam repartir medicaments porta a porta a la gent que no podia anar al Taulí… vam fer una feinada. Tothom estava confinat a casa amb por i nosaltres al carrer voluntàriament.
Però tot això no m’ha cremat, és veritat que ha estat molt intens amb moments de tensions, no saps que pot passar, però són els inconvenients de formar part de Protecció Civil. Potser sí que m’ha cremat no rebre un reconeixement de l’Ajuntament. Va arribar tard i, es pot dir, que malament. Ens van ficar a l’acte de la Policia Local, ens van ficar al mateix sac. La meva opinió és que s’hauria d’haver fet un acte a part per a tots els voluntaris que vam actuar durant la pandèmia, no únicament per a nosaltres. També van actuar voluntaris sanitaris, de la Creu Roja, Càritas… Una cosa és ser un professional i l’altre voluntari. És clar que quan ho fas no esperes res a canvi, però tampoc que s’agraeixi d’una forma que no toca.
RdR: Quan vas començar al càrrec deies que el veïnat no us valorava gaire bé. Això s’ha revertit?
M.B: Penso que sí. Quan vaig arrencar el nomenament hi havia sis voluntaris i actualment som trenta. A més, hem intentat estar a tot arreu, a tots els actes que se’ns ha demanat hem anat. Deixo el càrrec orgullós de l’entitat. Mira que fa dues setmanes, durant l’assemblea, ens vam arribar a plantejar fins i tot desmuntar Protecció Civil per totes aquestes traves que ens hem trobat, però crec que Ripollet es mereix que estigui l’entitat.
RdR: Actualment, quin és el vostre paper?
M.B: La funció bàsica és donar suport a la Policia Local en qualsevol esdeveniment, sempre supervisats per ells. En grans esdeveniments falten efectius i nosaltres els ajudem, sobretot no traiem llocs de treball. També fem altres funcions com la recollida de joguines al Nadal, vigilàncies perimetrals cada cap de setmana i ajudar a les entitats en els seus actes. En general donem suport a qualsevol situació que ho demandi.
RdR: Què sigui una feina voluntària complica la vostra organització?
M.B: Si és complicat gestionar un equip professional, imagina’t una agrupació voluntària. Al final tothom vol una petita part de protagonisme i que se’ls escolti. A més, sempre és importat allò que et passa a casa abans d’anar a un esdeveniment i també la disponibilitat que té cada voluntari. Vam preferir tenir un planter ampli de voluntaris, tenir quinze fixes i altres que vagin rotant per poder tenir divuit persones en tots els esdeveniments grans. Ser més és millor per a l’entitat.
RdR: La relació amb el cos de la Policia Lcoal sí ha estat positiva.
M.B: Molt, i des d’aquí vull agrair tota la feina feta per Vicente Pacheco i el seu equip. Ells són molt importants perquè nosaltres poguem actuar millor. Si tu ofereixes un servei i la teva policia et desacredita o no treballeu conjuntament et fas més petit i al voluntari et deixa per terra, situacions que es viuen en altres poblacions. Si et donen suport i t’ajuden a fer la feina és molt millor.
RdR: Durant aquests anys has complert els teus objectius a la presidència?
M.B: Puc dir que s’han complert tots, i millor del que esperava. Després de tot això se’m fa difícil sortir de l’entitat, per això només deixo la presidència per falta de forces, però seguiré donant suport en tot el que calgui i seguiré dins la junta com a vocal i al carrer com a voluntari.
RdR: Uns dels objectius era arribar al màxim d’entitats.
M.B: Hem col·laborat amb totes les associacions que ens ho han demanat. Si no ho requereixen nosaltres no puguem actuar, i menys en un espai privat. Però hem estat amb tothom que ens ho ha demanat.
