Margarita Alcobé: ‘‘Brull va deixar la seva obra i ja forma part de la identitat de Ripollet”
Segur que has passat per la cruïlla entre carrer Padró i els carrers Anselm Clavé i Calvari i no t’has parat a mirar el mural modernista, però si algun dia desaparegués el trobaries a faltar. És obra de Josep Maria Brull i per tal que estigui en bones condicions necessita de manteniment. La Margarita Alcobé és conservadora, restauradora i professora a la UB. Fa unes setmanes va ser l’encarregada, acompanyada per Fátima Roces, de la neteja del mural
Revista de Ripollet: Quina és la teva tasca?
Margarita Alcobé: Ens fem dir conservadors-restauradors perquè el nostre principal objectiu és la conservació. La conservació es basa en facilitar les eines, l’espai i les condicions perquè un bé cultural tingui continuïtat. En cas que aquest bé tingui un problema tractar-lo, aquí entraria en joc la restauració.
RdR: Com contacten amb tu?
M.A: Havia treballat en la restauració del monument d’homenatge a Anselm Clavé i en el Molí d’en Rata. A partir d’aquestes dues feines ja em van conèixer i em van contactar pel mural de Brull.
RdR: Quina ha estat l’actuació al mural?
M.A: Després de fer un estudi sobre l’estat de conservació del mosaic vam veure que tenia esquerdes, eren difícilment perceptibles però eren punts fràgils. El mosaic està bé, no té problemes estructurals: aquestes petites esquerdes, alguna peça que havia saltat (faltaven algunes tessel·les) i, a més, calia fer una neteja general. Per tant, vam començar amb la neteja, després vam posar les tessel·les en els punts concrets i després vam treure unes quantes per fer la consolidació de les esquerdes i fissures i vam tornar a posar les peces al seu lloc. I una altra vegada vam tornar a fer una neteja final. Ara no patirà durant un bon temps, o això esperem.
RdR: Què és el que més pateixen aquests tipus d’obres?
M.A: El principal problema d’aquests elements és que són urbans, estan a l’aire lliure. Les condicions climàtiques, sobretot la pluja que cada dia és més àcida, la mateixa contaminació, els canvis de temperatura, la humitat… no són les condicions que et pots trobar dins d’un museu. A l’exterior tots aquests factors ambientals fan que el material es vagi degradant a poc a poc. En concret el mural d’en Brull, està molt bé. Per ser, com és, dels anys 60 està en bones condicions. Però clar, es va embrutant, es va fent més porós, perd la superfície, i si no es van fent uns tractaments de neteja es fa una crosta superficial i això afecta l’estructura del mosaic.
RdR: Des d’un punt de vista més personal, que et sembla el mural?
M.A: Per mi té molt valor, sobretot perquè el senyor Brull era del poble i el va fer per al poble, i això es nota. Mentre nosaltres estàvem treballant amb el mural la gent que passava s’aturava i s’encuriosien perquè recorden que des de petits ja estava aquesta obra. Alguns ens preguntaven sorpreses i amb tristesa si l’anàvem a treure, quan els explicàvem que estàvem fent la neteja se n’alegraven, ja que se l’estimen molt. Aquest és el valor més important, que la gent potser no el mira però sap que està allà i no el vol fora. És patrimoni de la ciutat perquè la gent se’l sent propi. A més a més que té una execució artística molt bona, està molt ben fet. Després, tot el que és el concepte de la representació del mosaic (personatge, agricultura, industralització…) va molt vinculat al moment que es va fer el mural.
RdR: Per qui no el conegui, qui és Josep Maria Brull?
M.A: Brull és un artista que arriba aquí quan ja té una trajectòria personal important. Ell era mestre i quan va arribar volia dedicar-se a la pedagogia però com era un repressaliat de la Guerra Civil no el deixen. Per aquest motiu es dedica a l’art. A partir d’aquí munta una escola d’art amb la seva dona, Encarnació Braut, que també és una pintora molt reconeguda. Fan art en petita escala, no pretenen ser grans artistes, sinó treballar pel poble.
RdR: Per això és tan important la seva figura?
M.A: Més aviat perquè ens ha deixat la seva obra i aquest ja forma part de la identitat de Ripollet. Arriba un moment que la gent sent com a propis tant aquest mural com tots aquells elements artístics urbans que hi ha als carrers.
RdR: Quina feina has fet a les altres intervencions?
M.A: En l’estàtua en honor a Anselm Clavé es va tractar d’una posada a punt, és a dir, netejar la pedra i el metall. Igual que passa amb el mosaic, tot i que la pedra és més resistent, l’element metàl·lic pateix el rovellament. Al final qualsevol element que es troba a l’exterior necessita un manteniment per no degradar-se i per això cal tenir cura d’aquests elements artístics. S’ha de reconèixer a l’Ajuntament la voluntat de mantenir-los. També he fet estabilitzacions de la humitat al Molí d’en Rata.
RdR: On més has treballat?
M.A: Sobretot en modernisme: al Park Güell, al Palau Güell, a la Casa Batlló… també en preservació de material arqueològic en museus.
RdR: Creus que falta civisme cap a l’art en l’espai públic?
M.A: Sí. El problema és que si desvaloritzem l’art, si el deixem brut, si deixem que creixin males herbes… tot això fa que la gent no en tingui cura. Si es fa un bon manteniment la gent ho valora molt més. També cal fer-ne difusió i sobretot educar a partir de les escoles. Els programes de pedagogia en qüestió d’art i patrimoni són molt importants.