Maria Agustí: “Tenim el concepte que el pastís no és un aliment saludable, vull trencar amb això”
El Mercat de Nadal ens segueix deixant projectes interessants que gaudim a Ripollet. Sucre, lactosa, gluten… els pastissos són bombes calòriques i aliments prohibitius per a persones amb certes intoleràncies. Maria Agustí és una apassionada de la rebosteria i alhora pateix certes intoleràncies, per aquest motiu va decidir obrir Milfulls, un obrador de pastissos i dolços artesans pensats per a què tothom els pugui gaudir.
Revista de Ripollet: Com creus que va anar el Mercat de Nadal?
M.A: A Ripollet cada vegada s’estan movent més petits artesans que ajuden a fer poble, artesans que necessiten donar-se a conèixer i aquesta fira s’esdevé fonamental per la majoria d’ells.
RdR: Com t’ajuda aquest Mercat en el teu negoci?
M.A: A Ripollet tinc bastants clients que no els puc veure, van a Ca l’Elvira i al Kök. Com treballo en un obrador sense botiga és un contacte que no tinc i sempre t’ajuda a millorar. S’agraeix molt parlar amb la teva clientela.
RdR: Treballant en un obrador així com arribes al teu públic?
M.A: A part d’aquests dos negocis amb els quals col·laboro també treballo per les xarxes socials. Les xarxes em va molt bé, a més, tinc una web en construcció. Com no tinc estoc utilitzo un llistat de pastissos que personalitzo segons les necessitats del client, treballo a partir d’allò que em demanen. A partir de missatges ens posem d’acord amb les possibilitats que els hi puc oferir. També el boca a boca ajuda moltíssim.
RdR: Com definiries el teu negoci?
M.A: Per una banda, m’agrada fer una rebosteria menys dolça, molt més saludable. A part de cuina vaig estudiar nutrició. A partir d’aquí vaig veure que m’agrada molt treballar sense gluten, sense lactosa i fins i tot arribar a vegans. Faig aquest tipus de dolços perquè tenim el concepte que el pastís és un aliment que no és gens saludable, jo vull trencar amb aquesta idea. Jo ho he viscut de primera mà, soc celíaca i tinc altres problemes d’aquest estil, sempre m’ha costat trobar aliments de qualitat i que estiguin bons. Per l’altra banda, també faig una pastisseria personalitzada, més artesanal, amb més detall i, sobretot, feta amb molta cura.
RdR: Vas estudiar nutrició per fer millors productes?
M.A: Sempre m’ha interessat molt, creia que em podria ajudar molt a tenir les nocions sobre intoleràncies, vegans, celíacs, al·lèrgics… També m’ha ajudat personalment per les meves pròpies. Si és un aprenentatge que et mou per dins és més fàcil estudiar-ho.
RdR: El menjar processat ha ajudat que cada vegada hi hagi més intoleràncies.
M.A: Els aliments d’avui en dia contenen de farines refinades. Tampoc ajuden les rutines d’avui en dia: menjar de qualsevol manera i sense temps, que hi hagi menjar ràpid a qualsevol cantonada. La societat de l’estrès fa que mengem pitjor, que estiguem pitjor i, per tant, hi hagi més intoleràncies.
RdR: D’on neix la teva vocació per la pastisseria?
M.A: A casa sempre ens ha apassionat la cuina, sobretot a la meva mare i la meva àvia. Vam viure una època als Estats Units en la qual fèiem moltes galetes, m’encantaven aquells moments. Mentre creixia vaig fer cursos de cuina. Al final vaig entrar a la universitat, però vaig veure que allò no em feia feliç, per això vaig entrar a l’Escola d’Hostaleria Hofmann per estudiar rebosteria. Després d’això vaig treballar a diferents restaurants d’Estrella Michelin com a cuinera. Però em va tornar a passar quelcom semblant que quan vaig entrar a la universitat, va ser per la meva forma de ser. Soc molt recta, en la rebosteria tot és molt pautat i has d’utilitzar les quantitats justes, en la cuina no cal que tot estigui tan calculat. Per això vaig passar a la part de pastisseria en restaurants.
RdR: És complicat arribar a treballar en restaurants, tot i això, vas obrir el teu negoci. Per què?
M.A: Tot bé arran d’una cremada molt bèstia que em vaig fer als peus. Mentre vaig estar de baixa em vaig il·luminar, no volia seguir treballant a aquell nivell d’exigència dels restaurants. A poc a poc vaig començar fent pastissos per amics, després per a coneguts i així vaig decidir obrir el meu obrador fa quatre anys, una decisió de la qual estic molt contenta.
RdR: És difícil ser artesana en aquesta societat tan globalitzada?
M.A: A simple vista pot semblar això, però cada vegada apareixen més artesans. En el món que vivim, en el qual cada vegada es fan més compres digitals i hi ha un gran nombre de multinacionals, a poc a poc apareixen artesans amb ganes de fer coses diferents i donar un toc de qualitat únic. És important que es cuidin a aquest tipus d’emprenedors. Les grans cadenes fan sempre el mateix producte, en canvi, l’artesà et dona el valor que produeix cada producte de forma única. També destaca el tracte al client. En definitiva fa les coses amb amor, això les empreses no t’ho donen.
RdR: Ara que ve Nadal és quan més feina tens?
M.A: És l’època més important per a mi. Cada vegada faig menys torrons, és fàcil trobar-ne de saludables a les pastisseries. Per això m’he decantat per fer-ne menys i dedicar temps a rebosteria de temàtica nadalenca, que té més sortida. Sembla curiós que no es venguin coses típiques, però justament perquè sempre hi ha productes així per festes i es busquen coses més originals. Serveixen per acompanyar les tradicions.
