Marta Carrasco: “La pandèmia ens ha evidenciat que hem de tenir una altra relació amb la Terra”

Durant els mesos que va durar el confinament vam deixar respirar al planeta. Que els humans aturéssim el nostre ritme de vida va fer que el medi ambient millorés. Les emissions de CO₂ van disminuir i els animals es van fer més presents a les ciutats. Durant aquests mesos, Marta Carrasco va bolcar en el paper les seves reflexions sobre la relació de l’ésser humà i el planeta terra. Va ser la llavor del seu primer llibre per a infants, ‘Un missatge per la Pachamama’

Revista de Ripollet: Vas passar del món del disseny a l’ensenyament.
Marta Carrasco: Vaig començar a estudiar disseny gràfic i gràfica publicitària. És un món que sempre m’ha agradat, però tenia el dubte si dedicar-me professionalment a l’àmbit artístic o bé endinsar-me en el món educatiu. Quan vaig acabar l’Erasmus a Bèlgica al 2014 vaig començar a treballar com a monitora de lleure i va ser a partir d’aquí que em vaig interessar molt més per la pedagogia. L’any passat em vaig graduar com a mestre d’infantil. No m’imaginava que fossin dos mons que guardessin tanta relació. La creativitat, en tots els seus àmbits, és una eina que com a mestre et pot donar molts recursos i pot enriquir a l’alumnat.

RdR: I d’aquesta relació ha nascut el llibre ‘Un Missatge per la Pachamama’?
M.C: Sí. Tot i que inicialment no tenia la idea de fer un llibre infantil.

RdR: Què volies fer?
M.C: Aquest llibre el vaig escriure durant els mesos de confinament. Va néixer com un diari personal. Vaig fer un escrit que m’emocionava i que necessitava expressar d’alguna manera amb la intenció d’entendre tot el que estava passant. Quan el vaig acabar, com estava força satisfeta, el vaig compartir amb el pare i també li va agradar molt. Ell em va animar a llegir-li a la meva tieta que és periodista, bibliotecària i una apassionada dels llibres. Entre els dos em van animar a què convertís l’escrit en un conte, ja que en un començament estava redactat per a adults. Així que vaig canviar el llenguatge a un pensat per a infants i després van venir les il·lustracions. Durant el confinament vaig tenir moltes ganes de desenvolupar les meves habilitats d’il·lustració, creativitat, narrativa… i va ser una manera d’interrelacionar-ho tot. A més, trobo que el missatge del llbre és potent i bonic. Els infants de seguida connecten amb ell perquè l’han viscut.

RdR: Com és ‘Un Missatge per la Pachamama’?
M.C: El descriuria com una història que pretén explicar a la infància, i perquè no també els adults, quina relació tenim els humans amb els altres éssers vius amb els quals compartim el planeta. És a dir, que d’alguna manera pretén qüestionar perquè hem viscut aquesta pandèmia o, si més no, perquè considero jo que l’hem viscuda. De fet, aquest conte no és del tot inventat, jo el considero com un fragment de la història, com un testimoni d’uns mesos significatius que hem viscut a escala mundial. Sobretot des del punt de vista de la natura, no només des d’un punt de vista negatiu de la pandèmia, si no totes aquestes notícies positives que hem anat escoltant durant el confinament. Enregistrar els mesos que hem viscut des de la perspectiva que hem deixat respirar a la Terra mentre els humans hem estat tancats.

RdR: Tant ha notat el planeta el nostre tancament?
M.C: Només cal veure totes les notícies mediambientals que hem conegut. En el meu cas també ho vaig notar pels comentaris que feien els infants quan van tornar a l’escola: “he vist dofins a la platja” o “he vist porcs senglars des de la finestra de casa meva”. Això et demostra que si aturem el ritme de les ciutats i ens tanquem, el medi ambient millora. Cal fer la reflexió de quina relació tenim amb el planeta. Sembla que som el centre i no importa res més, cal que cadascú reflexioni sobre això.

RdR: Què ens ha ensenyat la pandèmia sobre el medi ambient?
M.C: Que la natura sense nosaltres està bé. Vull dir, ens ha ensenyat que som prescindibles, que no som el centre del món. Per què ens creiem que som el centre? Per què creiem que tot gira al voltant nostre i no de les plantes i els animals? Em genera ràbia cap a nosaltres mateixos, per què som així? Crec que ens ha demostrat que és necessari compartir aquest planeta d’una manera més sostenible. Però fins a quin punt cal que ens tanquem perquè això sigui possible?

RdR: L’educació és una eina per canviar aquesta forma de pensar.
M.C: I tant. L’educació és la primera eina de transformació per aconseguir canvis i consciència. Però al final influeix molt l’entorn de cadascú. Això sí, he pogut veure que hi ha molta consciència per part dels infants. El camí és anar-ho treballant des de la infància. Amb aquest llibre volia que no oblidem que La Terra pot estar d’una altra manera si la cuidem i prenem consciència que hi ha hagut un temps que ha estat millor.

RdR: Tornant al llibre, quina ha estat la rebuda?
M.C: La gent que el té em felicita. Diuen que és una altra perspectiva molt necessària sobre els mesos que hem passat. He contactat amb l’Elisabet de la Biblioteca de Ripollet i m’ha fet saber que la gent pregunta pel llibre, que ha despertat interès. Per això el mateix 23 d’abril farem una presentació i estaré a la paradeta amb altres autores locals.

RdR: Faràs quelcom per donar-lo a conèixer?
M.C: De moment l’he presentat a dues classes del Martinet. Aquesta setmana l’he presentat a una escola de Sant Cugat i estic parlant amb escoles de Cerdanyola per fer el mateix. El que solc fer a les escoles és llegir-lo, a partir d’aquí compartim experiències viscudes durant el confinament i sobre la relació amb la natura, el llibre dóna per parlar de tot això. Després ensenyo les il·lustracions originals i parlo amb els infants del procés creatiu i d’edició del conte, que els hi agrada perquè ells també fan llibres. Molts dels infants que acompanyo als migdies al Martinet em diuen sorpresos: “és un llibre de veritat”, i els hi agrada parlar sobre això. També estic oberta a fer altres activitats per apropar el llibre a més infants, em poden contactar al compte d’instagram @unmissatgedelapachamama.

RdR: Quina tècnica has utilitzat per a les il·lustracions?
M.C: Aquarel·la amb retocs digitals. Per això també les hi agrada tant als infants veure els dibuixos originals perquè se n’adonen de tot el que es pot arribar a fer amb l’ordinador.

RdR: No t’havies plantejat mai abans fer un llibre?
M.C: Moltes vegades m’ho havia plantejat, però fins que no t’arriba la idea i penses que és bona no t’hi animes. Per mi no és vull fer un llibre… sobre què el puc fer? Ha estat a l’inrevés, m’ha vingut la idea i després he pensat que seria molt bonic transmetre aquest missatge.

RdR: Tens ganes de fer més llibres?
M.C: No ho descarto. Hi ha molta gent que m’ho pregunta, però de moment estic gaudint del present, d’aquest conte que acaba de sortir.