Marta Urzaiz: “Em llenço al públic amb aquest disc de música clàssica, és l’estil que sento”
Dedicar-se a la música sembla un suicidi en els temps que corren però encara hi ha valents decidits a compartir la seva passió. Marta Urzaiz n’és un bon exemple. Des de menuda va començar a tocar el clarinet. Ara, ha decidit treure el seu primer Cdisc. Per poder fer-lo va optar pel micromecenatge i ha estat tot un èxit. Ara ja té els fons suficients i aviat podrem escoltar Femina Feminae
Revista de Ripollet: Per què et vas decidir pel clarinet?
Marta Urzaiz: Va ser de ben petita, cap als set anys, el meu pare em va portar a l’Escola de Música de Cerdanyola. Ell havia tocat el clarinet també des de petit. Ha estat una mica tradició familiar, ell em va proposar que el provés i em va encantar. Una de les coses que més em va agradar al principi era tocar amb mon pare. Ara ja fa vint anys que vaig començar.
RdR: Quina ha sigut la teva formació musical durant aquests vint anys?
M.U: Vaig començar a l’Aulos, l’escola de música de Cerdanyola, on vaig estar fins als divuit anys. Vaig decidir fer una parada musical per estudiar la carrera de física, no vaig rebre classes però vaig seguir tocant a l’Agrupació Musical de Cerdanyola. Posteriorment, quan vaig acabar la carrera vaig decidir que volia reprendre la formació musical i vaig fer les proves de l’ESMUC, l’Escola Superior de Música de Catalunya, i em van agafar. Ara estic a l’últim curs de la carrera en l’especialitat d’interpretació de clarinet.
RdR: Llavors vols dedicar-te a la música?
M.U: Sempre ha estat un hobby però ara també és la meva professió. La feina de clarinetista és purament vocacional, és una feina i mentre la faig, la gaudeixo. Ara estic treballant com a professora de clarinet, paral·lelament he fet el meu primer disc i, a més, faig algun concert amb orquestres i bandes.
RdR: Entenc que és difícil guanyar-se la vida com a clarinetista.
M.U: És difícil si només et centres en un únic vessant. És a dir, si només volgués ser músic d’orquestra seria molt difícil guanyar-me-la, hi ha molta competitivitat per tan poques places. Diguem que la sortida més intel·ligent és diversificar les feines. En el món de la música no només pots tocar en concerts sinó que també pots ser professora, directora… no hi ha una única sortida, així és més fàcil dedicar-s’hi. De totes maneres és com totes les professions, ja sabem quina és la situació. Al final és dedicar-li hores i no parar.
RdR: I encara és més difícil en el sector cultural.
M.U: Totalment, i més aquí a Catalunya. Te’n vas a altres llocs com Alemanya i la situació és molt millor. Aquí hi ha pocs recursos, pocs diners i poques oportunitats per a dedicar-s’hi. A vegades fas molts esforços per poca recompensa. Però com et dic és una professió vocacional i és això et fa tirar endavant.
RdR: De què es compon el disc?
M.U: El disc està format per dues obres per a clarinet. La primera és Femina Feminae, està dividida en vuit moviments que cada un d’ells està inspirat en un quadre pintat per una dona o inspirat en una dona. L’origen està en una visita que vam fer al museu Carmen Thyssen, a Andorra. L’exposició tenia el mateix nom i la temàtica era justament la mateixa. Llavors en Gerard Pastor, que és el compositor i pianista del disc, va inspirar-se a partir de dos quadres. Durant el confinament va tancar l’obra de vuit moviments. La segona obra és Danses Imaginàries que utilitza un llenguatge diferent, més extravertit i divertit, també per clarinet i piano. Consta de quatre moviments: dansa d’hivern, dansa de primavera, dansa d’estiu i dansa de tardor.
RdR: El disc és un projecte compartit amb el Gerard?
M.U: El Gerard és la meva parella. Durant el confinament, com és compositor, l’únic instrument a part del piano que tenia per provar les seves obres era el meu clarinet. D’aquesta situació casual es va acabar d’escriure aquesta obra. A poc a poc es va anar fent gran, no va ser d’un dia per l’altre. Vam comprar un micròfon de millor qualitat, vam començar a gravar peces i a poc a poc vam veure que podíem fer aquest disc. La guspira que va fer que veiéssim que era un projecte que no es podia quedar al calaix va ser una conversa amb dos amics. Ells ens van obrir els ulls per veure que podia tenir repercussió i havia d’arribar a la gent.
RdR: El micromecenatge era l’única opció?
M.U: Quan és el primer projecte que fas no tens una inversió inicial, nosaltres no teníem un CD anterior que ens hagués donat beneficis. Quan prepares un disc així necessites una inversió, ja sigui una subvenció, un conveni, una beca… en el nostre cas, com partim de zero, vam veure que la millor opció era el crowdfunding. El micromecenatge es basa de donacions que es retribueixen d’alguna manera segons els diners que donés. Per sort ens ha anat molt bé, hem assolit la xifra que buscàvem.
RdR: Què li falta al disc?
M.U: Ara li falta la fase de promoció i visibilitat cap al públic. Tot el material que hem preparat a poc a poc aniran sortint a les xarxes socials fins que surti el CD.
RdR: On el podrem trobar?
M.U: Es podrà comprar digitalment per iTunes, o escoltar-lo per Spotify o YouTube. També es podrà comprar físicament.
RdR: Què té d’especial el disc?
M.U: El més especial? Que és repertori original per clarinet amb piano. Això en el món de la música és molt important perquè el llenguatge amb el qual es compon avui en dia és molt específic. Nosaltres ens hem basat en l’impressionisme, expressionisme o el romanticisme, estils que ara no es destil·len. A més, és el meu debut com a clarinetista, és el primer projecte que faig. Em llenço al públic, espero que agradi molt i tingui bona rebuda.
RdR: Molts nervis?
M.U: Sí. Mai saps si el que estàs fent arribarà amb el mateix amor que tu has ficat. Ha d’haver-hi una relació entre el que fas i el que reps del públic.
RdR: Per què música clàssica?
M.U: Molt senzill, perquè així ho sentim. Aquest és l’estil amb el qual més ens identifiquem. Si tu fas allò que sents és més fàcil arribar al públic. No és una elecció, no podem fer un altre estil, és el que sentim. Les peces que conformen el disc no són llargues, no són simfonies d’una hora, són peces que duren entre dos i cinc minuts. S’assemblen molt als formats que estem acostumats avui en dia.
Fotografia: Xavi Olivé
