Mercè Arànega explica en solitari a ‘Un cel de plom’ la història de Neus Català
La pintura a la façana del Casal de Joves, una sessió de l’Aula d’Extensió Universitària, l’exposició ‘Resistents i deportades’ i una tertúlia conjunta dels clubs de lectura locals han estat fins ara els actes de celebració de l’Any Neus Català al municipi. El plat fort arriba divendres al Teatre del Mercat Vell amb la representació de ‘Un cel de plom’ que començarà a les 21h. L’obra és l’adaptació feta per Josep Maria Miró de la novel·la del mateix nom de Carme Martí, que recull els records i les vivències de Neus Català.
El propi Miró explicava a la Biblioteca la setmana passada que l’adaptació va ser un repte perquè calia “condensar una novel·la que passa pels moments més importants del segle XX i XXI” i va apuntar que la participació de l’actriu Mercè Arànega, que interpreta en solitari l’obra, “va ser clau pel projecte”, la Arànega “fa de Neus Català però no la imita, fa de totes les Neus” de manera que l’obra va més enllà d’una història personal.
Crítica Teatral
NEUS CATALÀ. UN CEL DE PLOM
Text: Carme Martí Dir.: Rafel Duran
La novel·la original de Carme Martí evoca la vida, intensa i dura, d’una dona exemplar: Neus Català, ja centenària, que es la darrera supervivent catalana del camp de concentració dels nazis a Ravensbrück. Aquest període ocupa una part important de la peça de teatre que ha adaptat Josep Maria Miró, i que abasta tota la seva vida, des dels seus inicis pagesos fins als seus records més íntims o familiars, passant pel seu rol com a dona compromesa políticament i lluitadora antifeixista durant la Guerra Civil espanyola. Neus Català ha estat un exemple gegantí de com havent patit l’horror màxim, em pot sortir una voluntat crescuda per seguir lluitant, per mantenir la solidaritat i dignitat col·lectives i, molt especialment, per no oblidar; mantenir viu el record permanent de tot allò que va passar, com homenatge als que no van poder sobreviure i es van quedar pel camí i, molt especialment, per que es mantingui viu en les generacions posteriors, i així tractar d’evitar que es repeteixi. Per donar cos i veu a aquesta dona admirable, la obra disposa d’una altre dona excepcional: Mercè Arànega, una actriu gegantina, com ho ha demostrat moltes vegades, que aquí, es transmuta literalment i aconsegueix una de les interpretacions mes intenses i emotives de la seva llarga carrera. No cal dir que el muntatge que avui es presenta a Ripollet es obligatori de ser vist per tothom i molt especialment per la gent mes jove, que necessiten ser molt conscients dels nivells de misèria moral i també de grandesa i dignitat que pot assolir la condició humana. A mi em va emocionar moltíssim quan el vaig veure a la Sala Muntaner. Es una obra feta de dolor i d’amor. Tota una lliçó de vida, de lluita i de dignitat.
Joana Raja
.
:
:
