M.Aymerich: ‘Vuit persones cegues hem sigut afortunades, però només vuit en tot l’estat’
Per Meritxell Aymerich el diumenge va ser una jornada històrica. Les persones cegues de Ripollet van poder votar per primera vegada de forma autònoma, sense ajuda de ningú altre. Aymerich ha sigut, en part, l’artífex que a Ripollet i Cerdanyola els cecs realment exerceixin el vot secret. Dues de les quatre úniques poblacions de tota Espanya on han pogut votar, juntament amb Cubelles i Palau-Solità.
.
Revista de Ripollet: Per començar, què és l’ACIC?
Meritxell Aymerich: Associació Catalana per la Integració del Cec. A finals dels 90 l’ACIC ja demanava el vot secret però no sabien com proposar-ho. Més tard va arribar José Àngel Carrey que en 2004 es va preguntar perquè havia de votar ajudat. Què passa si tu ets molt ‘progre’ i els teus pares o amics són més fatxes? Tu ets lliure si ho vols dir però és injust que el sistema t’obligui. A partir de la pregunta d’en José Àngel es va desencadenar tot, amb l’ajuda de l’ACIC, va començar la lluita amb campanyes i recollida de firmes. Els polítics i associacions deien que sí però nosaltres vam posar les solucions. Es va aconseguir votar en braille a totes les eleccions menys a les municipals.
.
RdR: És tan difícil gestionar el vot en braille?
M.A: Tots els governs sempre han dit que hi ha 8.000 municipis a tota Espanya i és molt complicat de gestionar. Això no és així. La vegada que més peticions hi ha hagut, han estat 1.623. D’aquestes moltes són a Barcelona o Madrid. No a tots els municipis hi ha persones cegues, inclús algunes no ho demanaran. A Cubelles ha passat això, ningú ho ha demanat i és una pena perquè van ser els primers a tirar-ho endavant. A Ripollet han sigut tres persones i a Cerdanyola quatre. Al final això de ‘és molt difícil de gestionar’ és una excusa. Com ens ha explicat el Fran Sánchez ha sigut realment senzill preparar el lot en braille. Però realment que sigui senzill és igual, les juntes electorals de zona haurien de buscar la manera perquè és un dret fonamental.
.
.
.
RdR: Creieu que això servirà d’exemple?
M.A: Sí. A més estem pendents que quan es conformi el govern central ens puguin atendre. Des de 2007 no hem tingut una reunió amb Interior. Els hi portarem l’experiència amb el cost, el temps que ha costat portar-ho a terme i quins inconvenients han pogut sorgir. A El Salvador i Costa Rica tenen vot accessible des del 2000, països amb recursos limitats ja ho fan. En el 2008 Espanya ratifica la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat. Això li dóna valor de llei. Per tant, tot el que no s’estigui complint és una vulneració de drets que si es portés al Tribunal Europeu es guanyaria.
.
RdR: En quina situació us trobàveu per votar?
M.A: La primera vegada que vaig votar en braille va ser el 2008 i va ser un dia molt emocionant. Vaig veure que podia passar i que era realment senzill de fer. Però en les municipals he hagut de buscar algú perquè m’ajudés a votar, i em transmet una sensació de tirar enrere. I com pot ser que en totes les eleccions puc votar amb autonomia i en les del meu poble no? Vuit persones hem estat afortunades, però només vuit en tot l’estat.
.
RdR: Per què Ripollet és un dels quatre?
M.A: He viscut molts anys al poble i mantinc molt el contacte. A més l’entitat participa en la taula de diversitat funcional. Ho vaig proposar també a Cerdanyola i els dos ajuntaments van estar oberts a fer-ho.
.
.
Ripollet, mirall pel vot accessible a les municipals
.
.
Ripollet, mirall pel vot accessible a les municipals
El Javier Conesa i la Mònica Cano sempre recordaran el dia que van poder votar per primera vegada en unes municipals sense l’ajuda de ningú més.
“Per fi ens sentim que som com tothom, no volem res més. Si el meu veí pot votar sense cap tipus d’ajuda per què jo no?”, aquesta reivindicació de la Mònica Cano és ben senzilla però fins aquestes últimes eleccions no hi havia l’opció de votar en braille en les municipals. El 26M va ser una jornada molt emocionant per a ella i en Javier Conesa, han sentit com el poble pensava en ells perquè poguessin votar sense impediments: “El meu Ajuntament m’ha tingut en compte a mi i a les persones que estan en la meva situació”. La mecànica el dia de la votació va ser ben fàcil. La Mònica i el Javier, que ho havien sol·licitat amb anterioritat, en arribar al Casal d’Avis es van identificar i els hi van donar un lot de vot en braille. El lot porta tots els sobres amb les paperetes oficials dins uns altres sobres que els identifiquen en braille. Van seure i, com tothom, van escollir el sobre que volien ficar a l’urna. Els va acompanyar durant la votació el regidor Fran Sànchez que no va dubtar en rebre la proposta de l’ACIC que calia “respectar el que és un dret fonamental”. La proposta va ser aprovada per unanimitat al ple. Qui no ha ajudat ha estat la junta electoral. Van donar “una resposta ambigua”, explica Sànchez. qui té clar que “no hem desobeït però la sensació és que sí’ i afegeix que si hagués calgut s’hauria fet. De diumenge neix un desig conjunt, “esperem que els quatre pobles siguem un mirall per la resta de ciutats”.
.
.
.
“Per fi ens sentim que som com tothom, no volem res més. Si el meu veí pot votar sense cap tipus d’ajuda per què jo no?”, aquesta reivindicació de la Mònica Cano és ben senzilla però fins aquestes últimes eleccions no hi havia l’opció de votar en braille en les municipals. El 26M va ser una jornada molt emocionant per a ella i en Javier Conesa, han sentit com el poble pensava en ells perquè poguessin votar sense impediments: “El meu Ajuntament m’ha tingut en compte a mi i a les persones que estan en la meva situació”. La mecànica el dia de la votació va ser ben fàcil. La Mònica i el Javier, que ho havien sol·licitat amb anterioritat, en arribar al Casal d’Avis es van identificar i els hi van donar un lot de vot en braille. El lot porta tots els sobres amb les paperetes oficials dins uns altres sobres que els identifiquen en braille. Van seure i, com tothom, van escollir el sobre que volien ficar a l’urna. Els va acompanyar durant la votació el regidor Fran Sànchez que no va dubtar en rebre la proposta de l’ACIC que calia “respectar el que és un dret fonamental”. La proposta va ser aprovada per unanimitat al ple. Qui no ha ajudat ha estat la junta electoral. Van donar “una resposta ambigua”, explica Sànchez. qui té clar que “no hem desobeït però la sensació és que sí’ i afegeix que si hagués calgut s’hauria fet. De diumenge neix un desig conjunt, “esperem que els quatre pobles siguem un mirall per la resta de ciutats”.
.
.
.
