Mikel Basuras: ‘Cada dia es fa més evident a Ripollet la falta d’un lloc on fer bolos i concerts’
Mikel Basuras és el locutor i l’encarregat de la selecció musical del programa de música Sabotaje, que s’emet cada dimarts a la nit a Ripollet Ràdio. El programa ha superat ja les 400 edicions i, per celebrar-ho, Basuras va organitzar una festa de rock a El Local el passat 20 de desembre. Dues bandes locals, Los Wild Mamas i Los animalitos del bosque, van amenitzar la vetllada, que també va comptar amb els sabadellencs Tris Trash Trio.
Revista de Ripollet: AC/DC ven 150.000 entrades en 24 hores. El rock segueix viu.
Mikel Basuras: Jo crec que és un bon moment per la música rock en general. Els grups de rock no és que estiguin venent molts discos, però estan als mitjans de comunicació i venen entrades per als concerts. La cultura del rock s’ha tornat a posar de moda.
RdR: Malgrat les noves tendències musicals.
M.B: Evidentment cadascú ha tingut el seu moment. Com tot a la vida, tot torna i tot se’n va. Sempre hi ha hagut una cultura de base en el món del rock, inclús aquí a Ripollet. Aquest tipus de música té molta ànima i és molt contestatària.
RdR: Podem trobar aquesta ànima al teu pograma?
M.B: Sí. El meu programa es basa en intentar descobrir coses noves i, d’altra banda, reivindicar la música rock, que sempre ha estat aquí. A més, sempre estem posant bandes que estan funcionant avui en dia. És una de les perspectives del programa: no pensar en el que feien els Rolling Stones fa cinquanta anys, sinó pensar en el que es fa ara mateix.
RdR: La música que poses és la música que escoltes?
M.B: Sí, al cap i a la fi el programa és el que escolto diàriament, una mena de diari personal que reivindica la cultura del rock. Faig el diari a base de buscar, llegir a mitjans, recomanacions i pel que m’arriba d’orella.
RdR: Hi ha un espai per al rock local?
M.B: Sempre hi és. Està aquí perquè ha d’estar-hi i perquè ens importa molt el que passa aquí. L’actualitat musical local és molt efervescent i vital. És un moment únic ara mateix. Hi ha bandes de tots els estils, amb varietats de gents i d’edats. Està a un moment molt bo, i hi ha força seguidors.
RdR: A Ripollet hi ha lloc, però, per aglutinar aquesta efervescència?
M.B: La gent de Kanyapollet està muntant coses molt interessats, però estan una mica allunyats del centre, de manera que es fa cada dia més evident a Ripollet la falta d’un lloc on fer bolos. És una pena. Es podrien fer moltes coses, i sobretot en l’àmbit del rock, que hi ha tanta escena. Ron de Caña va presentar un nou disc fa poc, i ho va haver de fer al Circus de Cerdanyola. Ripollet Rock també fa un bolo cada 6 mesos, quan treu una revista. Ha d’anar, però, a l’Acme de Cerdanyola també.
És vergonyós que havent-hi tanta moguda, doncs, s’hagi de sortir fora. I mira que avui en dia, al cap i a la fi, és relativament fàcil. Hi ha una llei que diu que si tu tens un lloc que està mínimament insonoritzat i amb un petit camerino, pots organitzar concerts. Cerdanyola s’hi ha acollit i fa concerts habitualment. A Ripollet va haver-hi un temps en què la sala V2 va ser dirigida per una gent que organitzava concerts. Va ser una època molt bona, però va durar només tres mesos, ja que va venir la policia local a tancar-ho. A més, ho van fer enmig d’un concert de Hard Dreams, una banda reputada del poble. Imagino que hi va haver queixes, ja que al cap i a la fi això repercuteix a la convivència. Però si es mira de fer bé, es pot fer.
RdR: A falta d’un lloc per a concerts, tenim Sabotaje. Com i quan vas entrar a la ràdio?
M.B: La meva entrada ser una mica curiosa. Jo vaig entrar a la ràdio gràcies a Paco Gonzàlez i Viaje al Reino del Metal. Al principi, jo només feia una secció dins d’aquest altre programa. Es deia Sabotaje perquè en aquell moment jo deixava una mica de banda el metal i feia la meva. Tot va començar així. Primer fèiem mitja hora cada 15 dies, i després vam començar a funcionar amb una hora sencera, a nivell independent.
RdR: D’això en va 15 anys?
M.B: Exacte. Vaig començar el 1999.
RdR: Com va anar la celebració dels 400 programes a El Local?
M.B: Fantàstic. Va venir molta gent. Van haver-hi tres bandes, fet que et dóna el bon rotllo de tenir seguidors de totes tres. Tris Trash Trio va venir de Sabadell; abans eren Euterpe 77, i abans d’aquests es deien Midnight Specials, als anys 90. Va estar molt bé, va venir molta gent, fins al final. Em vaig quedar amb ganes de fer-ne més. Fa anys vaig fer la del 200, i organitzar-ho és fàcil, comptant amb la gent d’El Local. Per motius personals no vaig poder fer cap festa per al programa 300, però ara estic pensant de fer-ne una d’anual.
RdR: Si no m’equivoco, a la festa vas acabar punxant música.
M.B: Sí, sóc DJ, però més aviat aficionat. Tan sols estic començant. És divertit i tinc una mica la idea de què posar. M’he llençat però encara no en tinc ni idea. Jo vaig encarregar-me d’acabar la festa amb el DJ Blackunin, un col·lega que em va ajudar a muntar-ho tot.
RdR: M’has comentat l’origen del nom del programa, però no podem acabar sense saber d’on prové el sobrenom Basuras.
M.B: Jo col·laborava amb la revista que edita encara Ripollet Rock, que es diu La Olla. El Paco feia la seva part de Heavy, i un altre col·lega feia el tros de punk. A mi em deixaven una mica al mig, i acabava fent de tot. El nom prové d’aquí, i el vaig acabar adoptant.
El making-of de la ràdio
Una de les característiques més atractives de la ràdio és el fet que el locutor s’està dirigint als seus oients directament, de manera que el puguin escoltar gairebé al mateix temps que parla. Això no obstant, a vegades hi ha una petita trampa. Quant a Mikel Basuras, és ell mateix qui es grava a casa amb un micròfon i edita la retransmissió amb un programa de gravació de podcasts. “La ràdio és ara i per a ara; tu radies i surt al moment. En el meu cas, però, la màgia de la immediatesa de la ràdio es dissol una mica”, ens explica.
.
