Milers de ripolletencs es manifesten al carrer amb motiu de la Vaga General
No hi ha dades objectives del seguiment que la Vaga General del 14N va tenir a Ripollet. Però un passeig pel municipi permetia constatar que als polígons la parada va ser molt important, del tot generalitzada, tant en empreses petites o mitjanes com en les grans com Sintermetal o Castellon. Més enllà de la indústria, a les escoles no va haver classe i a diferència del que havia passat en les darreres convocatòries també el comerç local, inclús els supermercats, es va sumar majoritàriament a la vaga. Encara que hi va haver botigues, i sobretot bars, que obrien amb la persiana a mitges o treballaven fins que passava el piquet o la manifestació, el cert és que l’activitat comercial va ser gairebé nul·la i els negocis tancats eren clarament majoritaris.
La campanya prèvia a la vaga realitzada des de la plataforma unitària creada per fomentar l’aturada va evitar moments de tensió el mateix 14N. I tant els piquets de primera hora com la manifestació que es va organitzar a partir del migdia es van desenvolupar en un ambient festiu. Només en una ocasió van haver d’actuar els efectius policials que acompanyaven la protesta al matí per tal d’evitar que la discussió amb el responsable d’una botiga de queviures anés a més.
Però aquest episodi no passa de l’anècdota si tenim en compte que tant al matí com per la tarda van ser milers les persones que van recórrer el municipi darrera una pancarta on es podia llegir ‘Ripollet diu prou’.
Des de la Plaça Pere Quart cap als Quatre Cantons on van tallar la carretera de Barcelona i al matí es van trobar amb la manifestació de Cerdanyola. Al llarg del recorregut la marxa anava creixent i més veïns s’hi afegien a la protesta. Una manifestació que incloïa diversos col·lectius i que mostrava un malestar generalitzat amb la situació actual. Hi havia representants de partits polítics d’esquerres; membres de comitès d’empresa; sindicalistes; però també aturats; mestres i famílies contra les retallades en educació; persones que alçaven la veu pels afectats per les hipoteques; molts jubilats i pensionistes; joves estudiants, i no hi van faltar els afectats per les preferents.