Minova: ‘S’ha viscut molt de rock, de pop i rumba, però el nostre estil no s’ha viscut tant’
El duet musical conformat per Esteve Puig (veu i teclats) i Jesús Martínez (teclats i programació) és probablement un dels més persistents i internacionals de tot Ripollet. Des de ben joves ambdós amics han dut a terme diversos projectes musicals, entre els quals destaca Zuell, una banda que aposta per un so electrònic i chill out i que ha venut cançons a països com Japó o Austràlia. Des de 2012, però, tenen en marxa un nou projecte: Minova, que també compta amb el bateria Jordi Riera. Per dur-lo a terme han composat diversos temes en català, han firmat contracte amb Discmedi i han tret ja el seu primer disc: La sort dels principants.
RevistadeRipollet: Tenim sort, de moment?
Minova: Podríem dir que sí! Hem tingut una bona acollida. El videoclip de seguida vam obtenir més de 1.000 visites a Youtube. En una setmana també vam sortir a Rac1, al programa del Jordi Basté.
RdR: Déu ni do! Discmedi aposta per vosaltres?
M: Sí. És la discogràfica amb la qual van començar grups de música com Mishima, Manel o Els Amics de les Arts. Discmedi et dóna 2 mesos de promoció, i ho fa a través de diferents medis. Un d’ells era El Món a Rac1. Imaginem que al Basté li va agradar la cançó i la va posar. Ara mateix depenem d’això, dels medis i de caure en gràcia a la gent.
RdR: Tot sovint els medis s’han fixat amb vosaltres, però, no?
M: Quan vam treure un parell de temes els medis de seguida van enganxar-se i ens van dir “Ep, això és diferent”. De fet, en Ferran Amado, l’ànima de la revista Enderrock, ens va comentar que ja era hora que aparegués alguna cosa diferent. La mateixa revista ens va donar molt suport també al concurs Sona 9. Això no obstant, nosaltres no tenim moltes expectatives, simplement ens ho volem passar bé. Sí que tenim clara una cosa, però: volem anar a trobar a Catalunya aquell públic que sabem que hi és i que vol escoltar el tipus de música que nosaltres troquem. Estem en aquest camí, però hem de fer moltes actuacions i augmentar els fans de Facebook.
RdR: No és gaire freqüent el vostre estil de música a Catalunya?
M: No creiem que hi hagi gaires grups catalans que s’hagin atrevit amb el nostre estil: el Dream Pop, un estil amb reminiscències dels anys 80. Ja hi ha alguns grups a nivell europeu i nord-americans que el toquen, com M83, Arcade Fire o XX.
Això no obstant, no hem buscat tocar un estil diferent. Nosaltres simplement venim de la música electrònica, i en l’intent de fusionar-la amb el pop en català ens hem anat decantant cap a un estil pop més efímer, atmosfèric. No se sap mai, i potser el nostre proper disc és més electrònic o acústic.
RdR: A banda del vostre estil, de què ens parlen les vostres lletres?
M: Les lletres són un tros de la nostra vida. Tractem les relacions humanes i les relacions de parella, amb diverses metàfores per expressar-ho. De tot això nosaltres en diem “Cosmos quotidians”.
RdR: Qui hi ha darrere de Minova?
M: En Jesús és informàtic i es dedica a fer pàgines web. L’Esteve en canvi, es dedica al dibuix animat. En Jordi, per la seva banda, és músic professional i està a més bandes.
És difícil combinar les professions amb la música, però portem tants anys que ja no ve d’aquí. Des dels 15 anys que toquem ( en Jesús i l’Esteve)! El tema és que quan tu entres en un terreny ja professional, amb discogràfica, mànager i algú que treballa per a tu, tens el compromís de ser allà. Si et demanen una remescla pel dia X, tu l’has de tenir feta. Nosaltres ens vam veure amb 20 anys treballant amb gent de primera categoria, de manera que ja estem habituats. Quan treballes en el terreny professional, a més, penses tot sovint en deixar la feina i dedicar-te a la música al 100%. Això no obstant, creiem que sempre és millor tenir un peu a terra.
RdR: De ben joves, doncs, ja tocàveu?
M: Sí. Amb Zuell fèiem música més experimental, electrònica. Vam treure dos discos, però el projecte va quedar una mica aturat, sobretot arran del boom de les descàrregues per Internet.
De la nit al dia, però, va néixer Minova, a partir d’una cançó que va composar l’Esteve per la seva germana. Després vam composar més temes en català, i finalment ens vam engrescar i vam acabar iniciant el nou projecte de Minova. Zuell, en conseqüència, ho hem hagut de parar: si no et centres en alguna cosa, pot ser que no funcioni.
RdR: Espereu fer-vos un lloc en el panorama català?
M: Oi tant! Ens agradaria que la gent anés a festivals i es trobés un grup de música com nosaltres, que portem una energia especial. S’ha viscut molt de rock, de pop i de rumba, però un estil com el nostre no s’ha viscut tant.
A més, nosaltres aportem un espectacle diferent: l’aspecte visual pren importància, i juga al ritme de les cançons i les lletres. Tampoc ens basem especialment en les guitarres. La veritat és que gairebé tot és electrònic, però diferent al que sona a les discoteques. La nostra electrònica està enfocada des de la visió pop de la música.
RdR: Us agradaria tornar a tocar a Ripollet?
M: Algun dia estaria bé tornar a tocar amb la gent de Ripollet, sí. Ja vam tocar fa 2 anys, durant la Festa Major, però només teníem alguns temes. Ara ja estem arrancant, tot i que encara és un experiment. Estem veient com reacciona el públic i quin és el nostre target. A quina generació realment funcionarà la nostra música?
Anna i la muntanya màgica
Jesús Martínez i Esteve Puig van començar l’aventura Minova l’any 2012. El tret de sortida va ser una cançó que l’Esteve va gravar en català per a la seva germana, anomenada “Anna i la Muntanya Màgica”. En un principi volien encabir-la dins de Zuell, però després de composar més cançons en català van decidir iniciar un nou projecte.
A partir de llavors, han quedat tant el 2012 com el 2013 finalistes en el concurs de bandes emergents Sona9. Això els ha obert moltes portes, entre elles presentar la seva música en directe a sales com l’Antiga fàbrica de la Damm. A més, entre assajos i actuacions, van incorporar el tercer membre de la banda: el bateria Jordi Riera. Ara es troben en plena promoció del seu primer disc.
.
.