Miquel Alba: “He sigut un sonat de la fotografia, un caçador buscant moments”
Les fotografies de Miquel Alba són un testimoni de la història local. Festes, carrers, veïns… de tot ha capturat durant més de 50 anys. Ara ha cedit el seu fons a l’Ajuntament gratuïtament. Milers d’imatges que no es perdran i que podrem gaudir tots gràcies a la seva dedicació i la seva mirada.
Revista de Ripollet: Per què vas decidir donar el teu fons a l’Ajuntament?
Miquel Alba: No vull que es perdi. Primerament vaig pensar en l’Arxiu Nacional de Catalunya, però com que no soc conegut. Després ja vaig començar els contactes amb l’Ajuntament perquè hi ha moltes fotografies de Ripollet. El que vull és que es pugui conservar, que no es perdi la feina feta i les imatges.
RdR: Sempre vas tenir clar que havies de prendre cura de les fotos que anaves fent? Quan i com vas començar a organitzar el fons?
M.A.: No tenia la idea que fos un arxiu. Jo feia fotos per a mi, per caprici, per afició. Més enllà de la botiga jo fotografiava per a mi. Sí és cert que per saber una mica que hi havia en cada negatiu vaig començar a apuntar en una llibreta alguna cosa. Una mena de relació, d’índex per poder trobar les fotos quan havia de buscar-ne alguna. Hi descrivia el que hi havia en el negatiu amb alguna paraula o anotació. Més recentment vaig passar el contingut de la llibreta a un arxiu d’Excel i vaig seguir fent les anotacions. Però les feia per a mi, per endreçar-les una mica, de forma particular sense cap pretensió que el meu fons pogués passar a la posteritat. Ara suposo que aquestes anotacions els hi vindran bé per classificar les fotografies, com a mínim tindran un punt de partida perquè hi ha moltes fotos de Ripollet però també d’altres llocs.
RdR: Afortunadament has publicat moltes de les teves imatges i les hem pogut gaudir. Ara entre els acords de la donació hi ha el compromís que l’Ajuntament organitzi alguna acció per donar a conèixer l’arxiu. Ens sorprendrem molt amb les fotografies?
M.A.: Mare de Déu! Imagina’t que vaig començar a fer fotos l’any 1972, sortia pels Pinetons o en feia quan hi havia festes. L’any 1980 vaig obrir la botiga i també en aquella època vaig començar amb el col·lectiu d’artistes i participava del món cultural i de totes les festes i activitats que es començaven a organitzar. Jo ja cobria tot això com afició i el resultat és història de Ripollet.
RdR: Com vas començar en la fotografia?
M.A.: Em vaig aficionar amb 14 anys. Sortia amb un grup escolta de Ripollet, amb el sr. Segovia, i amb una càmera que em van regalar els pares vaig començar a fer fotos de les sortides. Feia diapositives de les excursions a la muntanya. Després vaig entrar a l’Agrupació Fotogràfica de Cerdanyola – Ripollet (AFOCER) i ja l’any 1980 vaig plegar de l’Aiscondel i vaig muntar la botiga de fotografies que vaig tenir oberta fins el 2005.
RdR: Tothom que et coneix et recorda pel carrer amb la càmera penjant. Fotògraf de carrer més que d’estudi, veritat?
M.A.: Sí, sempre he sigut un sonat de la fotografia, un caçador. Anava buscant el moment oportú i que la gent no sabés que feia la foto. De fet, no molta gent em coneix perquè m’agradava fer les fotos de forma anònima, que la gent sortís de manera natural, d’imprevist. He preferit aquesta forma de fer i el carrer a preparar molt les imatges. D’estudi he fet algunes fotos a persones conegudes del poble, gent gran del moment i aquest patrimoni també quedarà. Però m’agradava més estar al carrer o al laboratori. Quan tenia la botiga estava sempre dins, al laboratori. Els clients picaven i jo sortia a atendre’ls, a vegades sortia i seguia fent el revelat allà mateix. Mai he estat un botiguer, un comerciant i si havia de marxar de viatge a fer algun reportatge, tancava la botiga sense problema.
RdR: Poc o gens té a veure la fotografia de negatius i diapositives dels anys 70 del segle passat amb l’actual. Com vas viure tota aquesta evolució?
M.A.: La vaig patir. L’any 1987, quan començava el digital, em vaig comprar un ordinador Atari i després vaig anar passant a Windows, impressora, després Photoshop… Vaig començar a manipular les fotos per presentar-les als concursos, perquè tothom ho feia i sense fer-ho estaves en desavantatge. Però sempre he considerat que manipular les fotografies és un sacrilegi. I ja als anys 2000 tothom anava amb digitals i jo seguia amb el revelat. A més com es van popularitzar les càmeres i tothom en tenia també vaig anar perdent encàrrecs per fer reportatges, inclús de l’Ajuntament. És per tot això que vaig decidir tancar la botiga, ja no anava enlloc. Penso que el digital ha fet perdre la naturalitat, ara ja no pots saber si el que veus en una imatge és real o un muntatge. Mira com ha canviat tot que la fotografia ha estat la meva vida i ara no sabria ni com fer una foto.
RdR: A què et vas dedicar després de la botiga?
M.A.: Vaig anar a fer de peó a l’Aismalibar però era molt dur perquè havies d’anar canviant de torn. Ho vaig deixar i vaig trobar feina de conserge en una finca residencial a Cerdanyola i allà vaig estar fins a la jubilació, l’any 2016. I després m’he dedicat a estudiar català i vaig començar a fer articles a AFOCER.
RdR: Abans esmentaves els concursos. Has rebut molts premis al llarg de la teva carrera. De quin et sents més orgullós o quin t’ha fet més il·lusió?
M.A.: Tinc fotos per tota Espanya perquè durant molts anys en vaig fer moltes i vaig enviar a molts concursos. D’entre tots destacaria el que vaig rebre en la Biennal d’AFOCER, l’Aqüeducte de bronze.
RdR: Ara el premi el fas tu amb la cessió del fons.
M.A.: M’alegra que estigui garantit que es conservarà, m’he tret un pes de sobre sabent que no es perdrà. Espero que el guardin bé.
Milers d’imatges i el fons d’un enamorat de la fotografia
El fons que Miquel Alba ha cedit a l’Ajuntament està format per 17.747 arxius digitals de tota mena, quatre càmeres (una Voigtländer Vitoret, una Minolta Dimage A 5.0 MG, una Minolta SR 303b i una Nikon F4), tres trofeus (un d’ells l’Aqüeducte Bronzat 2002), 2.366 negatius i 352 fotografies en paper. Entre les imatges donades hi ha d’exposicions d’autor però també moltes del passat del municipi. Tanmateix també hi ha revistes de fotografia, llibres i articles propis.
Agraïment i reconeixement unànime del ple municipal
En la sessió del ple municipal de juliol es va acceptar la cessió del fons i els regidors van aprofitar per reconèixer la feina d’Alba i agrair la cessió del fons. Óscar López (PSC) va destacar “la seva gran tasca i la contribució a la memòria gràfica de Ripollet”, el regidor de Cultura Roger Bayó (ERC) va apuntar que “la fotografia és un mitjà per perpetuar en el temps moments històrics i que no caiguin en l’oblit” i va insistir en la importància de conservar el fons. Per la seva part, Txell Caler (Decidim) va recordar que ara amb el nou Arxiu Municipal “es podrà donar el tractament que es mereix a aquest valuós fons”.
Fotografia: AFOCER – Miquel Alba presentant la seva darrera exposició