Miquel Arrué: ‘Oferirem un repertori d’estil pop amb instruments poc comuns’

La Banda de Música de Can Mas presenta un concert aquest dissabte al pati del Centre Cultural. La cita és a les 19h i comptarà amb la presència de la banda Sociedad Musical de Ademuz (València), que s’encarregarà de la segona part del concert i col·laborarà en la cloenda amb una actuació conjunta entre les dues bandes. El director del conjunt local, Miquel Arrué, composa totes les partitures i també acompanya els concerts.
RevistadeRipollet: En què consistirà el proper concert?
Miquel Arrué: Farem tres parts de concert. Nosaltres oferim un repertori d’una mitja hora d’estil més pop i sempre exclusivament musical. La banda d’Ademuz tocarà també durant mitja hora i tenen un programa més orientat a musicals i bandes sonores reconegudes, com el Rei Lleó, el Fantasma de l’Òpera… Per últim, tancarem el concert amb una actuació conjunta, ja que entre les dues bandes som molt amigues i toquem molt a gust juntes.RdR: D’on sorgeix el vincle amb aquest grup d’Ademuz?
M.A: De que el director de la banda i la societat musical d’allà és amic meu. Quan jo vaig venir a Ripollet a treballar de professor de Secundària, ara fa 14 anys, ell va marxar a viure a València perquè li van demanar que dinamitzés una mica el poble d’Ademuz, ja que li faltava una mica d’oferta cultural. Va començar muntant una escola de música i la cosa va anar tan bé que finalment va acabar muntant una banda. Ara ja porten uns sis o set anys tocant. D’ençà que ens vam separar no hem perdut el contacte i ja hem actuat junts altres vegades. L’any passat per Sant Joan, per exemple, vam anar cap allà pel seu fi de curs.

RdR: Repetireu la visita a València aquest any?
M.A: Sí, hi tornem la setmana que ve. Ells marxen aquest diumenge i nosaltres anirem cap allà el diumenge vinent. Arribarem per la nit i ens hi estarem fins dimecres, ja que el concert el farem dimarts a la nit.

RdR: Esteu buscant espònsors per costejar el viatge. Com ho porteu?
M.A: Millor del que ens esperàvem en un principi, però els autobusos són caríssims i realment costa pagar un viatge d’aquestes dimensions. Malgrat tot, encara que només portem actius durant tres anys, ens ha sorprès la quantitat de gent que ens ha donat suport. Ara mateix tenim uns 15 espònsors, que és una gran xifra. Van començar a buscar-ne la Maria i la Nerea, ambdues membres de la banda, i al principi els va costar moltíssim que els diguessin que sí. Mica en mica, però, la gent es va començar a animar.

RdR: Arran de la banda, s’està formant també una gran família.
M.A: Sí. La meva intenció quan organitzem viatges fora és aquesta. El concert és una excusa perquè estiguin tres o quatre dies junts i gaudeixin del que estem fent. Durant l’any, quan assagem, sempre tenen altres coses a fer: deures, exàmens, treballs…, i és una mica complicat aconseguir que tinguin la ment tranquil·la i sense pensar en quina tasca han de fer per l’endemà. A més, quan sortim fóra dormim tots junts a les instal·lacions de les escoles, dinem i sopem plegats… Es fa pinya.

RdR: Quants membres té?
M.A: Ara mateix som 21. Vam començar essent 23, però per diferents circumstàncies sempre hi ha algú que ho acaba deixant. Ja que aquest any ens estem movent molt per Ripollet i ens estem donant força a conèixer, tinc l’esperança de que la propera temporada, que començarà al setembre, siguem molta més gent.

RdR: Qui en podrà formar part?
M.A: En un principi és pels alumnes de l’IES Can Mas que han acabat la Secundària i estan fent Batxillerat. Tot i així, també tenim exalumnes del institut que han acabat la seva etapa aquí però volen continuar amb la banda. La temporada que ve, com a novetat, obrirem les portes als alumnes de l’Escola de Música de Ripollet, ja que alguns d’ells ens han conegut i ens han demanat de formar-ne part. Amb tot, però, jo deixo que l’última paraula la tinguin sempre els alumnes. M’agrada que siguin ells els que decideixin, de fet, són els que s’encarreguen d’organitzar rifes, contactar amb espònsors, amb els mitjans de comunicació…

RdR: Com composes cada una de les melodies?
M.A: És complicat. D’entrada, s’ha de tenir en compte que toquem amb alguns instruments poc comuns, ja que tot i que toquem amb un parell de bateries i teclats, també utilitzem xilòfons i altres instruments de percussió de làmines. A més, de tant en tant afegim algun instrument exòtic com el violí. Tot plegat provoca que tots els arranjaments que composo estiguin pensats tenint en compte qui tocarà cada instrument. Em porta força estona. Per exemple, Thriller, que va ser la primera partitura que vaig composar, em va portar 21 hores crear-la. Ara bé, Euphoria, que ha estat l’última (la número 100, concretament), m’he n’ha portat set.

RdR: Has notat una evolució de la banda?
M.A: Totalment. El grup està molt cohesionat i ha millorat molt. Els membres parteixen de la base que han après amb l’assignatura de Música durant l’etapa de Secundària, i aquí donen un pas més enllà i toquen algunes melodies realment difícils.

RdR: Alguna sorpresa de cara la temporada vinent?
M.A: Ja tenim alguns concerts concertats, tant al poble com a fora. Per exemple, per Sant Jordi farem un concert a Tarragona, la banda de Cerdanyola ens ha proposat fer alguna cosa junts… D’altra banda, estem mirant de gravar un CD amb un selecció de les nostres cançons. Un dels membres de la banda té un grup de Metal i assaja als bucs del polígon. Allà (si hi cabem, que som molts), hem pensat en gravar la maqueta.

Inicis de la banda i vocació
El naixement de la Banda de Música de Can Mas va ser fa tres anys per iniciativa d’uns estudiants. Van acabar 4t d’ESO i volien seguir fent música, així que van proposar a en Miquel de crear una extraescolar. Ell al principi no les tenia totes, però finalment es va acabar animant. Tot i que n’és el director musical, reforça molt la idea que és una banda de i per a els seus membres. Ell prefereix mantenir-se en un segon pla.
En Miquel va néixer a Ripollet però als 3 anys va marxar a viure a València. Va estudiar al Conservatori després d’aprovar la Selectivitat i va acabar el curs superior especialitzant-se en la tuba. També va començar a formar-se en harmonia i composició. Amb 26 anys, va començar a treballar de professor de Secundària al IES Can Mas i va combinar la feina amb estudis de contrapunt, composició i direcció d’orquestra al Conservatori del Liceu.