Miquel Estapé: ‘‘Poe és una síntesi de 50 anys de ‘friquisme’ per la novel·la negra’’
El misteri i la intriga que amaguen els crims sempre han despertat la curiositat de l’ésser humà. Miquel Estapé és un bon exemple de com el gènere negre pot meravellar a un lector i convertir-lo, amb el temps, en un escriptor.
Fa uns anys va treure un llibre de relats, aquest Sant Jordi ha publicat el segon, aquesta vegada una novel•la i bona part de la trama succeeix a Ripollet.
Revista de Ripollet: En el primer llibre que vas fer es van quedar relats al calaix. Has rescatat algun pel nou llibre?
Miquel Estapé: Aquesta novel·la portava molt de temps rondant pel meu cap. No ha sorgit de cap relat en específic que no estigués a ‘Negre sobre Gris’, més aviat alguns personatges i accions han inspirat la redacció de ‘Poe’. Es pot dir que el meu primer llibre és la gènesi d’aquesta novel·la. No seria una continuació ni res per l’estil. Simplement que tot sorgeix del mateix garbuix d’idees.
RdR: Com van rebre els lectors el primer llibre, ‘Negre sobre Gris’?
M.E: Va anar millor del que jo m’esperava. Fa molts anys que tinc la dèria d’escriure i havia presentat alguns escrits a concursos però ‘Negre sobre Gris’ va ser la meva entrada en escena com a escriptor. La rebuda va ser tan bona que m’ha donat l’empenta per continuar escrivint i continuar millorant. Per a l’escriptura cal constància i amb la feina ho havia de deixar per a petits moments de temps lliure. Ara que estic jubilat tinc més oportunitats per dedicar-m’hi. La meva relació amb la lectura i l’escriptura ha canviat. Sempre dic que he estat un lector impenitent i un escriptor a estones, en canvi, ara soc un escriptor a dojo i un lector en el temps lliure.
RdR: A més, no és el mateix escriure relats que una novel·la.
M.E: Els relats tenen la seva tècnica. Però una novel·la és una feina molt més densa i que ocupa molt més temps, en el món de l’escriptura es diu que sols trigar un any a escriure’n una. En aquest cas he trigat una mica més. Volia que tingués cara i ulls, per això he intentat dedicar-li més temps. En alguns processos he utilitzat més temps i en altres menys perquè feia molt de temps que tenia la història al cap. Són molts anys de lector de gènere negre, molt temps d’afició, per això no m’ha costat gens pensar-la. Potser he dedicat més després en escriure-la i revisar-la.
RdR: D’on t’inspires per escriure ‘Poe’, la teva primera novel·la?
M.E: Surt dels clàssics del gènere negre. Poe, el protagonista, seria un personatge que podria aparèixer en qualsevol d’aquestes novel·les, però adaptat als temps actuals.
RdR: I l’ubiques a Ripollet.
M.E: Realment passa a Barcelona i la seva àrea metropolitana. En aquest entorn viuen gairebé el 50% dels habitants de tota Catalunya. La gran majoria de les novel·les negres transcorren en les grans conurbacions urbanes, on es troben els baixos fons que conflueixen amb els cercles de poder. Són els nuclis on les organitzacions criminals exerceixen la seva influència. La característica de Poe és que és nascut a Ripollet i és on viu, per això molts dels fets succeeixen a la nostra vila. El que sí que jugo és a descriure zones de la ciutat sense especificar bé quines són. Així els veïns les podran reconèixer només per la descripció i els lectors que no són d’aquí poden pensar que l’acció passa a la seva localitat.
RdR: Quins misteris guarda Ripollet per despertar la teva imaginació?
M.E: Poe és un personatge individualista, amb uns principis propis. Té la seva pròpia ètica, però envers el tipus de treball que té moltes vegades es veu obligat a saltar-se els seus principis. Hi ha una frase del Sam Spade, detectiu icònic del cinema, que diu: ‘els diners no són el problema, ho són els principis’ que l’utilitzo al llibre. Poe seria un exemple d’aquesta frase, ell té un esperit crític cap a la desigualtat social que l’envolta, un exemple seria el moviment okupa que s’exerceix per necessitat, per la falta d’accés a l’habitatge. Potser no m’inspira tant els misteris sinó allò que es viu dia a dia a Ripollet, però sempre enquadrat en un subsol, com diria Dostoievski, un submón criminal que està a prop nostre. Poe viu la contradicció entre les elits dels poderosos que fan la llei a la seva vènia i ell crítica i els baixos fons, el desequilibri social, que això ho vivim en la nostra societat. La gent no necessita la llei, que està feta pels poderosos, sinó la justícia.
RdR: En la novel·la has decidit fer-li un petit homenatge a Edgar Allan Poe.
M.E: Edgar Allan Poe va ser l’iniciador de la novel·la d’intriga, més detectivesca. Sobretot per un dels seus personatges, que és un detectiu que apareix en quatre dels seus contes. Poe es pot considerar com el trencador de la novel·la negra, després ja arriben altres noms com Agatha Christie o Arthur Conan Doyle. Altres dos autors molt importants d’aquest gènere perquè van trencar els esquemes van ser en Raymond Chandler i en Dashiell Hammett. Van trencar amb l’esquema definint que el més rellevant no era descobrir l’assassí, com marcaven els cànons de l’època, sinó que era més important l’entorn econòmic, social o familiar per arribar a produir-se l’assassinat. En moltes de les obres posteriors en les primeres pàgines ja es coneix qui és el criminal, per tant, tot gira a entendre perquè s’havia produït, més enllà de trobar l’assassí. En moltes s’amaga una crítica a la protecció policial o la denúncia a l’acció judicial, coses que encara ara estan a l’ordre del dia. Al final aquesta novel·la és una síntesi de cinquanta anys de ‘friquisme’ pel gènere negre.
RdR: Com has fet aquest petit homenatge?
M.E: L’homenatge el descobrirà el lector mentre llegeix la novel·la. Però no és l’únic escriptor al qual faig un petit i personal homenatge. També faig una picada d’ull a Narcís Oller i Salvador Espriu, dues persones molt importants per la literatura catalana. Si el lector llegeix la novel·la entendrà perquè l’he anomenat Poe, així que qui ho vulgui descobrir ja sap què ha de fer.