Miquel Gallego: ‘William Shakespeare sempre tenia alguna obra representant-se’
Miquel Gallego forma part del Cercle Filatèlic i Numismàtic del Col·leccionisme de Ripollet. El passat 3 de març va inaugurar la seva darrera exposició: “William Shakespeare i el col·leccionisme”. La mostra, dedicada al dramaturg, poeta i actor anglès, ha portat darrera seu un intens treball de documentació i recull de material. Col·leccionista de tota la vida, ens vol explicar com ha anat la preparació de l’exposició.
.
.
Revista de Ripollet: A què ve aquest interès per WilliamShakespeare, i sobretot, per fer-lo exposició?
Miquel Gallego: L’any passat vaig començar a pensar-ho. Feia temps que no exposava res propi, i ja en tenia ganes. Vaig veure que aquest 2016 es conmemorava la mort de Cervantes, però vaig veure que no tenia material com per fer-ho exposició. Tampoc és que lluïs gaire. Llavors vaig pensar en Shakespeare. Fa 400 anys de la seva mort: era un moment perfecte per reunir tot allò que ja tenia i buscar més material.
.
RdR: Com ha aconseguit reunir tots els objectes que ha exposat?
M. G.: Vaig començar amb un llibre, Otel·lo. Va ser el primer llibre que vaig tenir. Vaig començar a llegir més obres, de les que sempre em comprava l’edició antiga. Tot i així, no pensava que em serviria d’exposició. Altres objectes els vaig aconseguir en viatges a Londres, i segells ja col·leccionava de tot tipus. Ara, quan vaig decidir posar-me a reunir seriament material de l’escriptor, vaig necessitar l’ajuda d’una persona que col·leccionava segells, qui em va assessorar. Les pel·licules les vaig anar comprant, les que podia, perquè algunes estaven descatalogades. Poc a poc vaig anar completant-la.
.
RdR: El col·leccionisme és una afició que l’ha acompanyat tota la vida?
M. G.: Sí, des de petit que reuneixo objectes de tot tipus. Estic al Cercle Filatèlic i Numismàtic del Col·leccionisme des de fa dècades. Com que m’agrada molt llegir, compro llibres, m’apropo a llibreries antigues i els conservo. Casa meva és un petit museu de col·leccionista, per tot arreu trobaràs objectes: segells, monedes, llibres, inclús anells de cigar. Ara ho puc fer, però quan era petit la meva mare em prohibia omplir la casa d’objectes, perquè m’ho guardava absolutament tot.
.
RdR: Vostè haurà estudiat molt a Shakespeare. Com ha arribat la seva figura als nostres dies?
M. G.: Entre el jovent costa que la seva obra arribi, més enllà de la coneguda frase, del “ser o no ser” de Hamlet. Realment, és un autor que costa de digerir, a vegades has de llegir, encara que sigui la traducció al nostre idioma, amb un diccionari a mà.
.
RdR: Creu que Shakespeare era un escriptor diferent als de la seva època?
M. G.: Sí, primer de tot perquè era molt d’hipèrboles, d’excessos, i a més les seves històries estaven basades en obres de la Grècia clàssica, a les que canviava el nom dels personatges, la relació que els unia i la trama en si, pero mantenint l’estructura.
.
RdR: Quines característiques de la seva obra troba més interessants?
M. G.: Les seves històries són molt complexes, i sempre hi ha triangles d’amor i d’odi. Sempre hi ha morts, gelos, matrimonis, enganys, amors impossibles, enfrontaments. Tot i així, el seu estudi del personatge era molt profund i sempre aconseguia entrelligar les històries de manera que quedaven perfectament tancades.
.
RdR: Que en pensa de les teories que questionen l’autoria de les seves obres?
M. G.: Hi ha moltes històries entorn a enigmes de la seva vida, però no crec pas que tinguès un “negre” al calaix. La seva familia era molt forta econòmicament, i tot i que quan estudiava no era brillant, sempre va sentir l’impuls d’escriure. Quan es va casar i es va traslladar a Londres, va aconseguir fama com a dramaturg, i al final de la seva vida les seves obres ja tenien reconeixement internacional.
.
RdR: La inauguració es va dur a terme amb un format especial. Com va ser?
M. G.: Vaig parlar amb el Jordi, de La Careta Teatre. Em va proposar que dividissim la sala en dues meitats, i que l’acció es desenvolupés entremig del públic. Jo ja coneixia aquest format, el vaig veure al Teatre Lliure, a la representació d’una obra de Shakespeare, precisament: El rei Lear. La divisió de la sala i la decoració que hi vaig aportar, amb pergamins, plomes i tinters, sumat a la representació de les noies de la Careta fent de protagonistes de Shakespeare que conversaven entre elles em va semblar molt original. Em vaig quedar bocabadat.
.
RdR: Quines són les impressions que ha rebut de l’exposició?
M. G.: Si t’haig de dir la veritat, jo aquesta exposició la volia fer, així que el que opini la gent d’ella no m’afecta. Sempre hi ha qui et diu que li falta alguna cosa, i sense cap mena de dubte aquesta opinió em servirà per millorar-la. En general, però, jo tinc un públic fidel, els del Cercle Filatèlic i Numismàtic del Col·leccionisme, però tothom qui vingui a veure-la és més que benvingut.
.
RdR: Ja té col·leccions pensades per ensenyar en un futur?
M. G.: Només et puc dir que a Sant Jordi tinc pensat ensenyar una col·lecció en la que estic treballant ara mateix. Està relacionada amb la dona: dones importants que han fet història. Ja la veureu, de moment no vull donar més detalls.
.
L’exposició
William Shakespeare i el col·leccionisme és un recull de material relacionat amb l’actor i dramaturg anglès.
L’exposició compta amb segells que conmemoren els diferents centenaris, que fan promoció de les seves sobres. També inclou llibres i les pel·licules que se’n van fer al respecte, monedes, partitures fruit d’òperes que se’n van fer de les seves obres i altres objectes únics com un bust del Shakespeare, una gerra, la calavera de Hamlet i no podia faltar, la ploma d’escriure.
L’exposició, que va ser inaugurada amb una original dramatització a a càrrec de la Careta Teatre, es pot visitar a la Sala 1 del Centre Cultural fins al 31 de març.
.
L’exposició
William Shakespeare i el col·leccionisme és un recull de material relacionat amb l’actor i dramaturg anglès.
L’exposició compta amb segells que conmemoren els diferents centenaris, que fan promoció de les seves sobres. També inclou llibres i les pel·licules que se’n van fer al respecte, monedes, partitures fruit d’òperes que se’n van fer de les seves obres i altres objectes únics com un bust del Shakespeare, una gerra, la calavera de Hamlet i no podia faltar, la ploma d’escriure.
L’exposició, que va ser inaugurada amb una original dramatització a a càrrec de la Careta Teatre, es pot visitar a la Sala 1 del Centre Cultural fins al 31 de març.