Miquel Petit: “Fa il·lusió publicar un llibre sobre Ripollet i que el poble el gaudeixi”
En Miquel és l’autor de ‘Ripollet 1970’. El llibre reuneix un total de 183 fotografies dels carrers de Ripollet que en mateix Miquel va fer durant els anys 70. La presentació del llibre serà el proper dimarts 16 d’abril a les 19h al CIP Molí d’en Rata. Els exemplars es podran comprar a les vuit llibreries de Ripollet i a la parada del ‘Racó de Lletres Locals’ per Sant Jordi.
RevistadeRipollet: Quin contingut trobem al llibre?
Miquel Petit: Trobem els carrers del Ripollet dels anys 70. Ara són els carrers de la part antiga del poble, ja que ha crescut molt i s’han fet molts carrers nous que abans no existien, com el Balmes o la Maragall. També apareixen monuments, fonts i cases que, d’alguna manera, són o han estat significatius pel poble. El contingut està pensat per a que es pugui comparar el carrer amb l’actualitat i veure el gran canvi que ha esdevingut. En aquesta diferència és on resideix el valor històric del llibre.
RdR: Com va sorgir la idea de publicar-lo?
M.P: Jo tenia un total de més de 400 fotografies dels carrers del poble recopilades en un àlbum que vaig fer quan tenia 16 anys. Estaven fetes en format petit (7×10), perquè era una càmera molt vella. Quan vaig tornar a viure a Ripollet durant un temps, vaig trobar l’àlbum de casualitat i em vaig adonar del contrast brutal amb els mateixos carrers en l’actualitat. Vaig tenir una idea inicial de tornar a fer les fotos en el mateix punt del carrer per poder veure el procés de canvi. Vaig seleccionar els 20 carrers més emblemàtics i, al 2011, vaig repetir 20 de les fotografies que havia fet 41 anys enrere. Vaig comentar la idea a dos amics de la infància d’aquí del poble, en Joan Puig i en Jaume Seriol, i em van dir que l’àlbum era un tresor i que fins i tot en podia sorgir un llibre. Finalment em vaig aventurar a fer-lo tot sol i ells em van ajudar a connectar amb impremtes, dissenyadors…
RdR: Has tingut algun tipus de suport econòmic?
M.P: Vaig intentar trobar patrocinadors pel llibre, però en moments de crisi costa molt, així que finalment em vaig llençar a la piscina i l’he produït jo mateix pel meu compte. La veritat és que em fa molta il·lusió publicar un llibre sobre Ripollet i que el poble el pugui gaudir. És una forma de connectar amb la vila, ja que actualment no visc aquí. Les teves arrels, és a dir, d’on vens, provoquen un sentiment molt important.
RdR: Quant de temps has dedicat a la confecció del llibre?
M.P: Tot el material que necessitava estava en un mateix àlbum i tot era molt clar. La veritat és que ho he tingut bastant fàcil. A més, el fet de ser fotògraf ja implica que tinguis una idea aproximada de quines són les millors i les que presenten més bona qualitat d’imatge. N’hi ha alguna que està una mica moguda, però l’he deixat perquè il·lustra indrets molt característics. La meva por era que la resolució empitjorés a l’hora d’augmentar les mides de la foto. En Sergi Jiménez, però, que ha estat el dissenyador, ho ha sabut fer molt bé.
RdR: Per què, amb 16 anys, vas decidir fotografiar tots els carrers del poble?
M.P: Jo treballava a Fotografia Escursell des dels 14 anys, per això tenia la sort de tenir a l’abast un laboratori professional en blanc i negre. Tenia càmera pròpia, així que sovint participava també a concursos i certàmens. Per a practicar, sovint sortia a fer fotos pel poble i, com que el més interessant que hi havia eren els carrers, em vaig dedicar a fotografiar-los. Vaig acabar fent moltíssimes fotos (un total de 418), i és que no em vaig deixar ni una casa sense fotografiar, i les vaig classificar totes en un àlbum on apuntava el nom del carrer. Em va ajudar el meu germà Pere que, per cert, té una menció especial al llibre. Amb tot, però, m’ho vaig prendre com un joc. No m’hagués imaginat mai que, anys més tard, les faria servir per a publicar el meu propi llibre (riu). Per al llibre he seleccionat les més significatives i les millor enquadrades.
RdR: Abans comentaves que la teva primera idea era contrastar-les amb fotos actuals…
M.P: És un projecte que m’ha quedat pendent. El que tinc pensat és, en un futur, tornar a fotografiar les 20 fotos que vaig fer al 2011 i fer una exposició mostrant l’evolució dels carrers a partir de les tres etapes. Per exemple: 1970 – 2011 – 2030, si encara estic viu (riu).
RdR: Tens alguna foto preferida?
M.P: El meu carrer. Jo vivia al carrer Nou i totes les façanes que hi havia al voltant de casa meva han canviat. S’ha renovat tot, fins i tot casa meva. El forn ‘La Salut’, que es veu a la punta, és l’únic que es manté una mica com està ara. També impacta molt (no només en el meu carrer, sinó a tota la resta), els pocs cotxes que hi apareixen. Abans es podien comptar amb els dits d’una mà els automòbils aparcats, i ara és quasi impossible trobar aparcament. A més, fa gràcia veure els models que es duien aleshores: el Seat 600, el “dos cavalls”, les furgonetes Volkswagen… Són cotxes que han passat a la història i fa gràcia veure’ls aparcats pels carrers del poble.
RdR: Hi ha fotos on pràcticament no hi ha canvis?
M.P: Sobretot el principi del carrer de les Afores i el carrer del Sol. Crec que són els que menys han canviat i fa gràcia reconèixer cases que fa més de 40 anys que són iguals.
RdR: Com era el Ripollet dels 70, pagès o industrial?
M.P: Començava a venir l’emigració del sud de la península, però encara era molt petit. Hi havia les escoles de les Germanes Dominiques i Sant Esteve i només teníem una escola pública, l’Anselm Clavé, que llavors només tenia un pis. No hi havia equipaments ni parcs i molts pisos i cases estaven encara per construir. A més, va ser uns anys més tard de la riuada, que va suposar una parada econòmica important per Ripollet.
De Ripollet a l’Àfrica
En Miquel va treballar a Fotografia Escursell des dels 14 fins als 23 anys. Després començar a treballar pel seu compte i va obrir, també a Ripollet, Foto Petit. Quan tenia 33 anys, va decidir donar un gir a la seva vida i va tancar el negoci per començar a viatjar, ja que “no havia sortit mai de casa”.
El seu primer destí va ser Algèria (Àfrica), on es va dedicar al sector turístic i, evidentment, a fer fotografies. La seva exposició ‘Sàhara-Tuareg’ s’ha exhibit 113 vegades a Catalunya (dues d’elles a Ripollet).
Més tard va esclatar la guerra civil a Algèria i va viatjar fins a Mali. Allà va moure una exposició amb fotografies de la zona i va continuar treballant en el sector turístic.
Per últim, es va dedicar a exportar música ètnica africana a Catalunya i va organitzar diferents concerts durant 8 anys. Ja s’ha retirat com a fotògraf, però segueix movent exposicions i projectes.