Miquel Sánchez ‘Una llegenda negra cau sobre Berenguer de Saltells, que vull rebatre’
Miquel Sánchez és un reconegut historiador de Cerdanyola. Traslladat a Barcelona, segueix escrivint i investigant sobre el seu poble natal i la resta de municipis del Vallès. Entre els seus títols es troben “Entre escletxes”,“Assegut al pedrís”, i “La Guerra de Successió al Vallès Meridional”. El passat dimecres dia 18 va presentar el seu últim llibre, “Berenguer de Saltells. Matar per la dignitat”. Ens vol parlar de quina ha estat la intenció d’escriure aquest darrer llibre.
.
Revista de Ripollet: Lladre, capità de bandolers, fill d’un antic propietari i moltes coses més. Qui era realment Berenguer de Saltells?
.
Revista de Ripollet: Lladre, capità de bandolers, fill d’un antic propietari i moltes coses més. Qui era realment Berenguer de Saltells?
Miquel Sánchez: Ell era noble, un donzell, fill d’un terratinent ric de Cerdanyola. Hi ha dos autors, que són Joan Amades i Pere Català i Roca, que van parlar d’ell com un lladre, un fill de perdició, un malfactor traïdor i un homicida. Això és mentida. Només hi ha un autor que tingui una visió positiva d’ell: Antoni de Bofarull. Dedico la introducció del llibre a parlar d’aquestes falses llegendes.
.
RdR: Llavors, vol desmentir-ho. Per què aquest desprestigi cap a la seva figura?
M. S.: Si, la meva intenció és rebatre-ho. Pensa que és una societat de l’Antic Règim, conservadora, tradicional i de confessionalitat catòlica. Berenguer de Saltells va matar a l’abat de Sant Cugat, Arnau de Biure, perquè aquest va fer que el pare de Berenguer, Ramon, deixés com a hereu universal de les seves propietats al monestir. Un cop va morir i Berenguer va anar a reclamar el que era seu, una sentència va dictaminar la venda dels terrenys i dels beneficis, una part aniria al fill i la resta a l’abat. Com que l’abat no va fer res per vendre-ho, Berenguer, veient-se sense els seus diners, va decidir matar-lo amb l’ajuda de 22 persones.
.
RdR: I com va acabar Berenguer de Saltells després de matar a l’abat, què ha trobat?
M. S.: Només sis d’aquells col·laboradors van ser els executors del crim, incloent Berenguer. Els altres van facilitar l’acció i la posterior fugida. Les meves investigacions m’han portat fins que van arribar a Manresa, i després es perd la pista, fins que els situo a Foix. Allà van morir, ja que no podien tornar a Espanya: les Corts Catalanes estaven compostes de tres pilars: militars, església i poble. Evidentment, per part de l’església mai els van deixar tornar.
.
RdR: Es tracta d’una biografia pura o fa ús d’aquest personatge històric per lligar-ho a les característiques del lloc durant l’època medieval? Quina part surt de Ripollet?
M. S.: És una biografia, perquè vull rebatre les llegendes. Si que parlo de localitzacions de Cerdanyola i una part de Ripollet, però en parlo indistintament i sense marcar una frontera. De Ripollet surt Can Tiana de la Riba, o la zona del Riu Ripoll. Entre les pàgines els lectors podran trobar documentació sobre Ripollet i Cerdanyola medieval. M’agrada recuperar la història antiga i que la gent reconegui les localitzacions, perquè són properes.
.
RdR: Aquest llibre porta al calaix des del 2003. Per què surt publicat anys després?
M. S.: Al voltant del 1977 vaig publicar un primer article sobre Berenguer de Saltells. Anys després, al 2003, la conjuntura municipal era propicia, havia fet la recerca i havia escrit el llibre, i coneixia la regidora de cultura. Vaig estar a punt d’editar-lo, però vaig estar un any salvant barreres administratives. Al final no es va editar, per sort. Després d’uns anys l’he revistat i tinc nova documentació, ara està ampliat tot i que encara que hi ha punts foscos.
.
RdR: Durant la seva vida, la relació amb la història li ha donat per viure d’ella?
M. S.: Vaig estudiar i em vaig doctorar en història, però vaig patir una desgràcia. Em vaig quedar vidu amb tres fills. Havia de tirar endavant, així que em vaig dedicar a l’enginyeria i a la industria del paper. El sou de professor no era suficient. La meva activitat relacionada amb la història la faig ara de manera voluntària.
.
RdR: Ha escrit molts llibres situats en vàries èpoques. S’ha especialitzat en alguna en concret?
M. S.: Sempre m’ha interessat la història comarcal, la propera. He escrit llibres de vàries èpoques i sobre temes concrets, però jo em vaig especialitzar en la història contemporània. Vaig fer la meva tesi sobre la Guerra Civil i la Segona República a Cerdanyola.
.
RdR: Presenta el llibre amb el Grup d’Estudis Cerdanyolencs Les Feixes, no?
M. S.: Sí, encara que el grup està en hores baixes. Ho he fet per mantenir el nom viu. El vam fundar quatre persones i d’aquestes en quedem la meitat. Que la sang nova fundi nous grups i faci coses per la història local.
.
RdR: Està preparant algun material nou?
M. S.: Encara que ho he aplaçat. Es tracta d’un treball de recerca titulat “Els molins paperers del Ripoll”. És un llibret que parlarà sobre els molins artesanals dels termes de Sabadell, Barberà, Ripollet, Cerdanyola i Montcada. La presentació està pensada per després de l’estiu.
.
Difusió
El llibre ha estat presentat a Cerdanyola i a Ripollet, acompanyat dels dos prologuistes Josep Fernández, historiador, i Robert Alvarez, especialitzat en Humanitats.
Durant la presentació es va poder adquirir el llibre, però per qui el vulgui, pot anar a buscar-lo a les llibreries cerdanyolenques L’Aranya (c/Sta. Anna, 1) i L’Escola (c/Altimira, 22).
El llibre té un nombre màxim d’exemplars impresos, limitat a 110, encara que no tots són per la venda. El llibre està fet sense ànim de lucre, amb la única finalitat de recuperar despeses d’edició.
.