Mire Garrido: “El cartell del 2018 no m’agradava del tot, en aquest puc dir que he estat jo mateixa”
L’autora del cartell de Festa Major 2022 repeteix per segona vegada. L’any 2018 va guanyar el certamen sorprenent a tothom per la seva joventut, va vèncer en aquella edició amb quinze anys. Ara ha sorprès per repetir, no perquè algú dubti de la seva capacitat, sinó perquè en les tres últimes edicions celebrades ha sortit guanyadora dues vegades.
Revista de Ripollet: Sembla sorprenent que hagis guanyat dues vegades el concurs de cartells de Festa Major en tres edicions?
Mire Garrido: La veritat que sí que em sorprèn haver guanyat una altra vegada. Enguany creia que no tornaria a guanyar, significava tenir molta sort, però al final he repetit. No sé si vaig tenir sort o realment havia de guanyar-lo, així i tot, estic contenta.
RdR: En el primer tenies quinze anys i aquest és la segona vegada que el guanyes. Quin dels dos t’ha sorprès més?
M.G: El primer era bastant jove, quan em vaig presentar creia que no el guanyaria perquè segur que l’edat es nota amb la resta de concursants. Però si comparo amb aquest any tampoc m’ho imaginava, a part de perquè havia vençut fa quatre anys també perquè hi havia molt de nivell. Els altres dos cartells eren realment bons. No sé dir quina de les dues vegades m’ha sorprès més, crec que en cap de les dues edicions no esperava guanyar i per diferents motius m’he emportat una sorpresa en ambdós concursos.
RdR: Que sigui anònim permet que passin situacions com la teva?
M.G: Està clar que sí, i això m’agrada molt. Aquest tipus de concurs fa que la gent, per votació popular, valori molt més el producte final i, per tant, no es fixa en altres detalls quan toca votar.
RdR: Fa quatre anys com t’animes a presentar-te?
M.G: No recordo bé si va ser la meva mare o el meu pare, però un dels dos em va dir que per edat podia participar, que el límit d’edat que estava fixat em permetia presentar-me. Per això vaig provar sort.
RdR: En un concurs així a part de tenir bona mà cal tenir bona idea, en el teu cas has tingut dues bones.
M.G: L’únic en comú que tenen els dos cartells és que volia plasmar el màxim d’activitats de la Festa Major possibles. En canvi, l’estil sí que és diferent. En el primer no em va acabar d’agradar molt el resultat perquè sentia que no era l’estil que solia utilitzar, no semblava l’estil que solc fer, s’apropava a un estil més infantil que no és propi de mi. En aquell moment em vaig plantejar que podia vendre més, és a dir, que podia agradar més a la gent. No vaig acabar de ser jo mateixa. Aquest segon cartell he intentat portar-lo al meu estil. Per exemple un dels personatges porta una màscara en honor al Poll Foll, amb un toc demoníac, això ja s’apropa molt més al meu estil, m’agrada dibuixar monstres i personatges fantàstics. A més, vaig incloure personatges, més característics dels meus dibuixos. En aquest cartell del 2022 podríem dir que he estat més jo mateixa.
RdR: Com definiries aquest estil del qual parles?
M.G: Es pot dir que és una barreja, com un Frankenstein de tots els artistes que m’agraden. Amb els anys he anat fent meu allò que m’agradava de cada il·lustrador o dibuixant per acabar fent el meu estil propi, podria dir que és eclèctic. També el baso molt en el ‘concept art’ de pel·lícules i videojocs, agafo moltes referències dels seus llibres d’art. Sempre que em compro un videojoc miro si té un llibre d’art, que es podria definir com una recopilació de dibuixos que s’han fet per fer el joc o film en qüestió.
RdR: Guanyar dos concursos no és casualitat. D’on neix la teva afició per il·lustrar?
M.G: De la família tinc clar que no és, sóc l’única a la que li agrada pintar i, en general, aquest món. El més fàcil pot ser l’efecte mirall perquè algun familiar ho fa. Però en el meu cas, el meu interès ve perquè m’agraden molt els videojocs i certes sèries, vaig començar a representar-los a la meva manera, fer els meus mons de fantasia i pintar-los. Va començar com una forma d’extreure les idees del meu cap, plasmar allò que se’m creuava per la ment perquè la gent ho pogués veure.
RdR: Com estàs desenvolupant el teu estil, on aprens a dibuixar?
M.G: Mai he anat a cap mena d’escola o acadèmia, podríem dir que he estat autodidacta, però amb l’ajuda d’internet. He après mirant videotutorials. A més, la gran majoria de persones que segueixo per les xarxes socials són artistes o dibuixants, de la majoria puc treure idees o maneres de fer que també m’ajuden a aprendre. En el meu temps lliure veig molts vídeos que et donen consells. Alguns youtubers fan classes magistrals, per exemple hi ha alguns que t’ensenyen sobre anatomia. És el mateix que podrien fer en una acadèmia, però em sento més còmoda aprenent per un vídeo, alguns d’ells estan molt ben explicats i resumits i tens el teu temps per aprendre, a mi em va molt millor així.
RdR: A part d’aquests concursos a quins altres t’has presentat?
M.G: Abans d’aquests dos em vaig presentar a un de còmics, quan anava a 3r de l’ESO, que el vaig guanyar. L’altre que vaig participar estava organitzat per Correus, era de disseny de segells i participava gent d’arreu d’Espanya. En aquest vaig acabar segona.
RdR: Veient els bons resultats, t’has plantejat treballar del dibuix o la il·lustració?
M.G: Ho vull anar veient amb el pas dels anys, però sí que m’agradaria provar-ho alguna vegada. No sé molt bé en quin camp. L’any vinent començaré un cicle formatiu d’il·lustració, serà el primer pas dins d’aquest món i així aniré buscant què m’agrada més.
RdR: RdR: Quins projectes de futur tens?
M.G: El que més m’agrada és el disseny de personatges i vull tirar per aquí. He pensat a fer pòsters, xapes i adhesius com fan alguns artistes en el Saló del Còmic, fer el meu marxandatge propi. L’altre gran projecte seria fer un llibre amb il·lustracions i poesies meves. A part de dibuixar també m’agrada molt escriure. La idea inicial era fer-lo per a mi, però cada vegada més em plantejo vendre’l al públic, potser trobo el moment de fer-lo.
