Mireia i Naygon: ‘El macramé és un camp molt ampli i dóna molta llibertat de creació’
Tots dos formen part del projecte Makcra Moondy Macramé i elaboren peces artesanals de bijuteria i complements utilitzant aquesta tècnica. Les seves creacions inclouen pedres naturals d’indrets de tot el món, com l’Índia i el Brasil. Cada peça que elaboren és original i única i fan encàrrecs exclusius i personalitzats. Es mouen per diferents mercats i fires artesanals i també per les xarxes socials: tenen un compte de Facebook i un blog (makcramoondy.blogspot.com.es).
RevistadeRipollet: Com va néixer el projecte?
Naygon Rodrigues: Ens vam conèixer fa uns dos anys i vam decidir emprendre un projecte d’artesania. Al principi, jo treballava per un noi fent polseres i la Mireia feia les trenetes. Ella ja havia fet polseres de petita, però eren models força bàsics que li ensenyava a fer la seva tieta.
Mireia Martín: Amb qui realment vaig aprendre va ser amb el Naygon, que fa macramé des dels 15 anys. És de Brasil i durant molts anys va viatjar per platges venent productes artesans. Ha treballat amb tot tipus de material: tela, filferro…, però el macramé és el que millor l’identifica perquè les seves possibilitats són molt àmplies. Amb altres materials, el procés és sempre el mateix i no hi ha tanta llibertat de creació.
RdR: Quins productes hi podem trobar?
M.M i N.R: D’una banda, treballem amb tot tipus de bijuteria: collars, polseres, anells, arracades… D’altra, busquem altres fonts de creació, com sabates, roba i complements (cinturons, cintes frontals, turmelleres…). Ara treballem bàsicament els complements de bijuteria, però ens agradaria provar reptes més difícils i creacions molt més elaborades.
RdR: Com s’ha acollit la vostra artesania?
M.M i N.R: A la gent li agrada i al Facebook, que és la xarxa que més utilitzem, sempre ens donen molts comentaris positius. El nostre problema és que venem productes força exclusius, en el sentit que solen ser per uns gustos bastant concrets. És a dir, no són peces senzilles, sinó tot el contrari: solen ser de dimensions bastant grans, tenen molts detalls i les pedres, que s’escullen unes o unes altres depenent del client, poden arribar a ser molt costoses.
RdR: Com us organitzeu?
M.M i N.R: Hi ha diverses organitzacions a Barcelona que no et demanen el carnet d’autònom per afegir la teva parada als mercats. Una d’elles és Freedonia i una altra és ‘De mano en mano’. D’altra banda, als mercats coneixes a gent d’altres parades i fas contactes. Així ens avisem dels diferents mercats i fires que hi ha per Catalunya i ens ajudem mútuament a moure els nostres projectes.
RdR. Utilitzeu les xarxes socials per promocionar-vos?
M.M i N.R: Sí, estem a Facebook i al web etsy.com. La veritat és que totes dues funcionen molt bé i són una via per poder potenciar el mercat dels nostres productes.
RdR: Com aconseguiu la matèria prima?
M.M i N.R: El problema d’aquí és que costa molt trobar el material. Nosaltres treballem amb pedres naturals, peces de plata i de llautó, perles naturals, porcelanosa…, i a Europa costa molt de trobar-ne. Per aconseguir-ne, les importem directament des de Brasil o parlem amb gent que treballa per altres artesans que també n’importa. També aprofitem viatges per comprar-ne. Per exemple, vam anar a l’Índia i vam aprofitar per comprar moltes pedres d’allà. El material més bàsic, com els fils encerats amb els que treballem, sí que és molt fàcil aconseguir-ne per Barcelona.
RdR: Què tal l’experiència del viatge a l’Índia?
M.M i N.R: El canvi social és brutal. És un país molt pobre però amb una gran riquesa espiritual. Tenen una mentalitat completament diferent de la d’aquí i han après a viure amb molt pocs recursos.
RdR: D’on és originari el macramé?
M.M i N.R: A Amèrica Llatina és on més es practica, però tampoc té els seus orígens allà. És un art molt antic que ha viatjat per tot el món i, ara per ara, els països llatinoamericans són els que més practiquen el macramé. Hi ha molta artesania allà.
RdR: Quant de temps podeu trigar a fer una peça molt laboriosa?
M.M i N.R: Si és una peça molt complicada, pot dedicar-li fins i tot dos o tres dies.
Depèn molt de l’estat d’ànim i de si tens un dia més creatiu o no. A més, cal aturar-se per descansar la vista i la ment, ja que has d’estar molt concentrat.
RdR: Es pot viure de l’artesania?
M.M i N.R: És molt difícil i t’has de moure molt. Afegir la teva parada a un mercat suposa una inversió molt gran i moltes vegades et demanen que siguis autònom. Ser artesà és una manera de viure totalment diferent. A Brasil els artesans són persones sense una llar fixa que viatgen de poble en poble venent els seus productes. No es treballa per aconseguir grans sumes de diners, es treballa per amor a allò que fas.
RdR: Com evoluciona Makcra Moondy?
M.M i N.R: Tenim un projecte amb un grup de Barcelona. Som 8 artesans que treballem amb materials diversos i ens diem AlcheMystik. Dues noies treballen l’alpaca, que és un tipus de ferro; uns altres dos cusen tot tipus de pell per fer roba i complements, i dues altres treballen amb tela. Nosaltres, juntament amb una altra noia, som els que treballem el macramé. La nostra idea és continuar creixent el projecte Makcra Moondy, tan individualment com en companyia d’altres artesans, perquè és una feina que ens agrada i realment ens omple.
La simbologia de les pedres
Cada pedra té el seu significat místic. Per a conèixer tota la informació, en Naygon i la Mireia tenen els dos volums de ‘La Bíblia dels cristalls’, de Judy Hall. En aquesta, hi ha una explicació esotèrica de com els cristalls es poden utilitzar amb propòsits de sanament físic i poden estimular el creixement espiritual. La gent s’ha d’identificar amb alguna d’aquestes pedres per a portar la que necessita o la que millor li complementa la seva personalitat. La preferida d’en Naygon és la Lapis Làzuli, la pedra de la veritat i la integritat. De fet, la duu sempre a sobre en un penjoll. La Mireia no sol dur pedres a sobre. Només porta una turquesa als cabells i ara es farà un collar amb una petxina opalitzada que es diu Ammolita, una poderosa netejadora kàrmica. La seva pedra preferida és el Quars Lodolita.