Mor Carme Guasch, poeta molt vinculada al teixit cultural local
El passat dimecres va morir Carme Guasch Sabaté. Natural de L’Hospitalet, tenia 93 anys i feia 67 que vivia a Ripollet. Era molt aficionada a la poesia i la seva producció va ser molt àmplia. Al 1994 va publicar el llibre ‘Quatre autores de Ripollet’ i al 2003 ‘Poemes i pensaments’.
A més, a la Revista de Ripollet vam tenir el plaer de publicar durant anys moltes de les seves creacions que ens consta que eren molt ben rebudes pels lectors. Uns poemes que també recitava en actes públics i celebracions al poble. La Carme va formar part de l’escola d’adults Jaume Tuset, el casal d’avis, la ràdio, l’Agrupació de Pessebristes, va participar als jocs florals, a la Festa Major i va col·laborar també amb diversos grups de teatre.
Deixa un buit molt gran, però el seu record, i la seva personalitat, alegria i coratge persistiran sempre en nosaltres.
La volem acomiadar com sabem que a ella li hagués agradat, amb poesia.
Poema del llibre ‘Poemes i pensaments’ escollit al 2016 per la Biblioteca de Ripollet com a contribució local al ‘Dia de la poesia catalana a internet’.
És poder dir el que tu creguis,
és rebutjar el que fa mal,
és tenir plena consciència
del que és viure en llibertat.
Poema dedicat a Ripollet i que ens ha fet arribar la seva família
Enyorança (a la vila de Ripollet)
Què s’ha fet d’aquella vila
que jo m’estimava tant ?
De carrerons i placetes,
de masies i corrals,
on tothom era família,
i es parlava en català.
D’aquell riu d’aigües tan clares,
i aquells camps tan conreats,
i aquelles vinyes sucoses
que no s’acabaven mai.
Testos de flors a la porta,
boscos d’arbres tan gemmats,
i ocells que mai es cansaven
de refilar i refilar.
Cants de noia a les eixides,
i corrals plens d’aviram,
i a les golfes molt de gra.
Les calaixeres curulles
de llençols i d’abrigalls,
per quan venien glaçades
i el sol no escalfava tant,
i poder seure a la taula
per menjar aquell pa de blat.
Què s’ha fet d’aquella vila
que jo m’estimava tant?
On varen néixer els de casa,
on els nens es feien grans,
on sense por ni temences,
en pau i tranquil·litat.
Tot esperant el diumenge
per sortir a passejar:
des de l’església a la sínia,
i des del molí a Can Mas,
i passant per Can Patarruga,
o anar a berenar al Mas Duran.
Beure aigua a la mitja costa,
o a la font pudenta, és igual,
o també a Canaletes,
que era dels enamorats.
I jo em pregunto molts dies,
Per què me l’han canviat?
Tan maca que era petita
I l’han volguda fer gran.
Carme Guasch Sabaté
05.07.1926 – 08.04.2020
Fotografia de Carme Guasch amb els seus dos besnets. Cedida per la familia
