Motor Clàssic Ripollet: ‘Ser aficionat als clàssics és una ‘malaltia’, sempre estàs per ell, és un no parar’
Motor Clàssic Ripollet és un club de cotxes i motos antics obert a tothom qui comparteixi una afició comuna: la passió pels vehicles clàssics. Toni Humet, com a president, Jordi Clarà, com a secretari, i Jordi Gustems, com a tresorer, són els encarregats de liderar aquest projecte. Per a ells, els vehicles clàssics són com una malaltia, en el bon sentit de la paraula, i dediquen molts esforços a buscar informació, recanvis o a adquirir noves peces. El club ja compta amb 30 membres i prepara una trobada de clàssics al municipi.
RdR: Perquè vau decidir fundar aquest club?
Motor Clàssic: Arran d’una mancança aquí a Ripollet, ja que hi havia bastant aficionat al darrere d’aquest tema a la vila. Ens vam ajuntar els tres i vam pensar que podríem tirar endavant aquest projecte. A dia d’avui sembla que la gent vagi respirant i venint. A més, tenim gent de fora: del Vendrell, Terrassa i Caldes. Fa poc que hem començat, però la gent s’ha animat i ja en som 30 al club.
RdR: Quin n’és l’objectiu?
M.C: Tot el que tingui relació amb el motor i sigui clàssic entra dins del que és el grup. Ja poden ser camions, autocars, tractors, motors, ciclomotors o cotxes. Quan diem clàssic parlem per norma general a partir de 25 anys.
El club també està obert a tothom, encara que no tinguin un clàssic. Només fa falta que li agradi el món. Es tracta de passar-ho bé. A més, a part de compartir informació, també estem preparant possibles activitats al local. Encara ens hem de reunir i acabar-ho de parlar.
RdR: Quines activitats realitzeu principalment?
M.C: Habitualment ens trobem aquí al restaurant, el primer dimecres de cada mes, a partir de les 20h. Aquí compartim informació de tot tipus, ja sigui de venta, de recanvis, informació tècnica, etc. En definitiva, aquella informació que pugui necessitar un company, ja sigui perquè està restaurant un vehicle o necessita un recanvi.
També quedem el primer diumenge de cada mes a les tauletes dels Pinetons, al costat de les pistes d’avions. A la rotonda de dalt de tot.
A part d’això, també anem a concentracions de clàssics. Ara mateix estem preparant una trobada de clàssics aquí a Ripollet. Encara no tenim data exacta, i inclourà vàries activitats.
RdR: Quin és el vehicle més clàssic que teniu al club ara mateix?
M.C: El més clàssic que tenim ara mateix és un Citroën m11 Stromberg. És de l’any 1950, però n’hi ha de més vells. Es podrà veure, si no hi ha cap problema, a la trobada que estem organitzant.
RdR: Què significa un clàssic per a vosaltres?
M.C: Nosaltres ho definiríem com una “malaltia”. Sona una mica malament però el que està dins d’aquest món sap el que dic quan utilitzo aquest terme. És com un tresor, sempre estàs per ell, buscant informació o recanvis, mirant si adquireixes qualsevol altra cosa… És un no parar.
El 99% de la gent que està “malalta” en aquest sentit, tracta millor el seu vehicle que la dona. No considero que siguem uns freaks, però és tot un món.
RdR: Quin ús li doneu als vehicles?
Toni Humet: La gran majoria l’utilitza esporàdicament, ja sigui en concentracions o els diumenges per fer-lo rodar, perquè s’han de fer rodar. Pot haver-hi algú, però, que el faci servir com a vehicle habitual. Jo, per exemple, faig servir les habitualment. Fins ara he estat fent servir una Vespa, i ara tinc la intenció d’arreglar una Rd 350, que té 26 anys aproximadament.
Jordi Clarà: Jo també estic restaurant una impala, de l’any 1956, i quan estigui restaurada la faré servir cada dia.
RdR: Quina és la reacció de la gent quan veu aquestes meravelles?
M.C: La gran majoria de gent al·lucina, i més si el vehicle li quadra amb la seva època. Llavors és la bomba. “Això és molt maco, això ho tenia jo quan tenia 20 anys…” sempre diuen.
També omple molt el fet de la cara que pugui posar l’altra gent. Quan vas a sobre d’un vehicle d’aquests i algú se’t queda mirant molta estona, fa gràcia, perquè crida l’atenció en el sentit que ja saps que aquell ha tingut un vehicle semblant en el seu dia.
RdR: Tenen inconvenients els clàssics?
M.C: Depèn del vehicle. Et pots trobar cotxes que no tinguin direcció assistida o aire condicionat, però és normal, perquè per això és un cotxe clàssic. També consumeixen més gasolina. Si vas a una presentació, a més, no és el mateix si hi vas amb un 600. Tens un motoret molt petit que limita bastant. A vegades, però, aquí està la gràcia: l’aventura d’anar fins a Martorell amb un 600. Estàs anant a 80km/h com a molt.
Inconvenients molts, però depèn de com t’ho miris i com l’utilitzis. Per a nosaltres compta més la satisfacció que l’inconvenient. A més, creiem que s’ha d’entendre el cotxe clàssic com un altre concepte, no com a vehicle utilitari diari. N’hi ha que es poden utilitzar, però no és la regla general.
RdR: Si ara us haguéssiu de comprar un cotxe, optaríeu per un clàssic o un modern?
Toni Humet: Jo un clàssic. Amb els seus inconvenients. Estic buscant un escarabat!
Jordi Clarà: Si m’hagués de gastar 20 milions d’euros en un cotxe, me’n gastaria entre 12 i 15 en un clàssic, i 5 en un cotxe de segona mà que estigués com déu mana.
.
El club centralitza diferents processos
Dins de Motor Clàssic Ripollet hi ha gent de totes les edats; inclús hi ha tècnics i mecànics amb grans coneixements quant a vehicles clàssics. D’alguna manera, el club centralitza tot un seguit de processos i facilita el compartiment d’informació. Disposen també de proveïdors, als quals poden encarregar elements que ja no es fabriquen o portar peces que necessiten ser polides, cromades o pintades.
Alemanya i Gran Bretanya passen la mà per la cara a Espanya en aquest sentit. Tenen molts llocs especialitzats en vehicles antics, i molts recanvis s’han d’importar d’allà. A vegades, però, no cal que siguin recanvis. El món dels clàssics ha adquirit tanta importància ja es fabriquen noves peces de models antics. A Espanya, marques de motos com Montesa, Ossa o Bultaco també s’hi dediquen.
.
.