N. Cruz, M. Casamitjana i L. Roca (CRAC): “Seria molt bona idea fer un seguici per Festa Major”
La CRAC té agenda aquest estiu com abans de la pandèmia. La colla ha sortit reforçada i rejovenida d’un temps d’aturada que cada cop queda més llunyà. Parlem de gegants, de grallers, de cultura popular i d’associacionisme amb la seva nova presidenta, la Noelia Cruz; amb la presidenta sortint, Montserrat Casamitjana, i amb la cap de colla, Laura Roca.
RdR: Com ha estat el relleu a la presidència?
Montserrat Casamitjana: Ja fa sis anys que vaig agafar la presidència, rellevant a la Rosa Maria Dumenjó i després d’aquest temps vaig pensar que era millor que la joventut, que ja estava a la junta, agafés responsabilitat i ens ajudés a renovar les activitats.
Noelia Cruz: Per mi va ser una sorpresa. Perquè la junta em va fer la proposta i veient la confiança que tenien i sabent que tenia tot el suport de la gent que porta més anys, em vaig animar a acceptar la presidència. Ja fa uns anys que van obrir la junta perquè entrés més gent i uns quants vam fer el pas. Ara és un repte més i si és per poder col·laborar està bé. Ho afronto amb il·lusió.
RdR: Arribes a presidenta sent gegantera, grallera i ballant gitanes…
N.C.: Sí. Vaig començar com a portadora de gegants, ho tenia molt clar i és el que més m’agrada fer. Després vaig aprendre a tocar la gralla i, finalment, com aquí ens coneixem tots, vaig també començar a fer gitanes. Però la meva prioritat és ser portadora, que sempre és el que més costa i que és molt important perquè sense gegants no podem sortir.
RdR: Ja heu recuperat tota l’activitat dels gegants?
Laura Roca: Enguany tenim sortides amb els gegants com abans de la pandèmia i el cert és que hem tornat amb moltes ganes. A més tenim gent nova que ha començat aquest any. Es nota que hem estat molt tancats i ara és moment de tornar a trepitjar carrer.
N.C.: Per a moltes colles la pandèmia ha estat un cop molt dur i no l’han pogut remuntar. Però nosaltres vam aprofitar per seguir fent tot allò que se’ns permetia. Els músics es van formar i els gegants vam sortir des del primer dia que ens van deixar. I això també ens va donar molta visibilitat quan la gent estava molt aturada. Ens ha donat força empenta. Tenim una colla molt intergeneracional, molt familiar. Als gegants tothom pot venir i tothom aporta. Som una colla on hi cap tothom i això, malgrat tot, li dona vida.
RdR: Econòmicament va ser un problema?
L.R.: No ens hem ressentit massa perquè tampoc vam tenir sortides, que és la principal despesa que tenim. Però diners sempre se necessiten. Perquè tenim idees i ens agradaria ampliar la família de gegants, ens agradaria ampliar-la amb manotes, capgrossos i ens falten recursos. Però no ens podem queixar.
RdR: El futur de la cultura popular està a les escoles i als instituts. Vosaltres heu llançat un conte pels infants i recentment hem vist com sorgia una colla de bastoners d’una extraescolar. És aquest el camí?
L.R.: És el que ens falta. Cridar i donar a conèixer la cultura popular als centres educatius. I estem disposats a fer-ho col·laborant amb tothom. Per exemple, la nova colla de ball de bastons sempre estaran convidats a participar als nostres actes, si ho volen, i nosaltres ja ho estem fent i seguirem disposats a sumar-nos als seus. A Ripollet es necessita això, el compromís dels joves, que s’impliquin.
RdR: Parlant de col·laboració entre entitats. La nostra Festa Major no te seguici. Què us semblaria fer-ne?
L.R.: El seguici de Festa Major crec que és molt bona idea i nosaltres ens apuntaríem amb els ulls tancats. Perquè dona visibilitat conjunta a totes les entitats sense perjudici que es puguin fer altres activitats durant la festa. Però un començament fort amb un seguici seria molt bo, ara tenim la Banda, els Diables, els bastoners, nosaltres…
M.C.: Ara falta que l’Ajuntament o la Comissió ho proposi. Nosaltres estariem disposats a participar.
RdR: Com ha estat la rebuda del conte de gegants que vau presentar durant el Sant Jordi?
N.C.: El dia de Sant Jordi va tenir molt bona rebuda i malgrat les circumstàncies, per la pluja, vam quedar molt contentes i vam lliurar molts contes. L’autor i el dibuixant van estar molt enfeinats signant. I com dèiem abans, tenim la intenció d’entrar als centres educatius i també hem repartit un parell d’exemplars a cada escola i encara ens han arribat més demandes. Ara ens queda seguir fent distribució, volem continuar fent que arribi a tothom i que ens ajudi a fer conèixer els gegants.
RdR: Tindrà continuïtat?
N.C.: Idees per fer-ne un altre hi ha. Per exemple amb una llegenda del Drac. Però ara estem encara amb aquest primer.
RdR: Què us aporta la vinculació a la colla?
M.C.: Fer coses pel poble. Per mi és molt important i gratificant. Col·laborar, que el poble sigui viu. Que conegui la cultura popular. Això és una satisfacció personal.
L.R.: M’emporto a la gent de l’entitat, la gent del poble, la cara de la canalla quan miren als gegants, d’il·lusió, de por… Però també és cert que passem moltes hores. I sembla una cosa fàcil i així li vam vendre a la Noe (riu), però és temps i feina.
N.C.: Estic d’acord amb elles. M’omple poder donar-li vida al poble. Perquè totes tres l’estimem molt. I després entrar als gegants és com entrar en una altra família, coneixes a gent diferent. I comparteixes tantes coses junts i moltes experiències i això enganxa molt.
RdR: Què t’agradaria aportar a la colla des de la presidència?
N.C.: En part aconseguir més gent. Ja hem obert un compte a Instagram per ampliar la difussió que fins ara feiem a Facebook i volem arribar més a les escoles. Ara Tatché i Pinetons ja tenen gegant i ens agradaria que s’animessin més escoles a tenir el seu gegant o capgrós.
L.R.: També ens ha d’aportar aire nou. Renovar-se o morir-se i per això necessitem gent jove. Que ens donin el relleu perquè no pot ser que perdem la feina feta.
N.C.: Ho farem. Jo puc aportar il·lusió i alegria però també és important que les que porteu molts anys seguiu fent un cop de mà. Ens heu d’ajudar per seguir endavant totes juntes.