N. Mas i C. Escursell: “125 són molts anys, el Roser és l’escola més antiga del poble”

L’escola Mare de Déu del Roser celebra el seu 125è aniversari. Núria Mas, directora, i Carme Escursell, ex directora, són dues de les moltes persones que han posat el seu granet de sorra per arribar a aquesta xifra. Ambdues han estat presents en l’última etapa d’una escola religiosa que ha viscut la guerra i el franquisme. Ara viu una etapa d’innovació educativa i readaptació del projecte educatiu que ha passat de mans de germanes dominiques a professores i professors plens d’energia per millorar l’educació.
.
Revista de Ripollet: Com valoreu haver arribat als 125 anys d’història?
Núria Mas: Aquests dies ens hem parat a pensar-ho i és una xifra que no ens deixa de sorprendre, i més quan hem parlat amb professores i germanes jubilades. Algunes fa deu anys que estan jubilades i ens sembla molt temps, imagina 125 anys! Nosaltres vam celebrar el centenari dins del centre i sempre és especial. Són molts anys, és l’escola més antiga de Ripollet. S’ha de celebrar com cal.
.
RdR: Per aquesta data heu pogut remoure una mica la història. Com resumiríeu aquests anys?
Carme Escursell: Pel que hem pogut trobar sumat a un acte que vam fer el passat Corpus hem reunit molta informació. En aquest acte es van acostar moltes àvies que ens van explicar com ha canviat i sorprèn molt. Per exemple l’actitud de les germanes cap a les alumnes, ara te’n faries creus.
N.M: Tot va en consonància al moment històric que es viu. Pel que he llegit el primer objectiu quan arriben les germanes és que les nenes aprenguessin a llegir i escriure, perquè l’educació a les dones estava vetada. En aquell moment també s’obria de nit per ensenyar a gent que no havia estat escolaritzada. Quan es va obrir la capella també es va utilitzar per fer teatre, al final sempre s’estava al costat dels més necessitats. A la guerra donaven sopar a les nenes. Després d’aquest període l’escola queda molt tocada i el poble ajuda a reconstruir-la. La dictadura jo la vaig viure com alumna i quan ara explico als alumnes actuals que no podíem aprendre en català, alguns ni s’ho creuen. A la transició va començar el canvi que fins ara ha estat continuat.
.
RdR: Com ha canviat el projecte educatiu?
N.M: Aquests últims anys la feina ha sigut readaptar-se dins d’aquest moment d’innovació educativa que tots els centres han viscut. Entrar a formar part de la Fedac ens ha donat un altre impuls. Abans del 2009, moment que les germanes marxen, ja ens havien cedit més protagonisme. Quan marxen ens vam quedar les dues sense saber ben bé com anaven coses tan senzilles com la calefacció o com s’obrien les portes.
C.E: Els dos primers anys van ser durs però per sort venia una germana que havia sigut directora i passava els matins per donar-nos suport.
.
RdR: Què és Fedac?
N.M: Les dominiques tenien escoles arreu d’Espanya. Llavors arriba el moment que no hi havia monges joves. Molt intel·ligentment per seguir la seva missió van decidir apartar-se i donar les regnes a gent no religiosa per seguir endavant. Per exemple la Carme va ser la primera directora de les escoles Fedac que no era una germana. Per fer el pas al costat decideixen fer la Fundació Educatives Dominiques de l’Anunciata a Catalunya. Som 24 escoles sota un equip de titularitat molt potent que ha fomentat el canvi metodològic.
C.E: Abans cada escola anava a la seva, ara les 24 totes som una. Entre nosaltres ja ens coneixíem però anem en una mateixa línia i ens impulsem. Al principi van ser moltes formacions i feina però el canvi s’ha gestat bé.
.
RdR: Encara segueix present la religió?
N.M: És diferent. Ja no li diem religió sinó que li diem tutopia. Seguim sent una escola religiosa però les dominiques ja impartien uns valors que avui dia segueixen valent tant per algú que és creient com algú que no. Al final són valors de ser empàtic o solidari. L’eix fonamental és Jesús però tot el que gira al voltant de la religió són uns valors necessaris en el dia a dia, com també fomentar l’educació emocional.
C.E: Aquest és el primer any que l’hem implantat i la idea és que allò que es treballi a tutopia serveixi per als altres projectes que es fan a l’escola. Això també serveix per a les famílies musulmanes o ortodoxes que han passat per l’escola. Ja hem deixat de fer eucaristies, fem celebracions amb dinàmiques i reflexió.
.
RdR: Com ha sigut el repte de la secundària?
N.M: L’any passat va acabar la primera promoció de l’ESO. El principi ha estat dur. Al final és muntar-ho tot de zero. Per sort vam comptar amb un claustre molt compromès que van apostar per aquest projecte. Feien dues o tres hores a la setmana.
C.E: Mentre experimentaves amb el primer curs muntaves el segon, va ser estressant.
N.M: Per l’escola va ser un guany. Vam ser bastant criticats. Però pel Departament era una necessitat i la Fedac ens va animar. Creiem que és molt positiu que una família que hagi confiat pugui tenir una continuïtat.
.

.
RdR: I diumenge a celebrar-ho com cal.
N.M: És una celebració oberta a tota la ciutadania. Farem una eucaristia al pati. Després tindrem parlaments de la presidenta de la Fedac i d’exalumnes. Comptarem amb una petita actuació de la Coral. I ho tancarem amb un brindis.
.
L’Escola FEDAC celebra el seu 125è aniversari
El diumenge 19 l’escola FEDAC es vestirà de gala per rebre a exalumnes, exprofessors i molts amics. Tots junts celebraran el 125è aniversari d’un centre que va començar sent de “monges” i només per a dones i que ha estat l’escola de molts veïns i veïnes. Amb ells volen celebrar l’aniversari. La festa començarà a les 10h amb una eucaristia al pati. A les 11h es farà la celebració amb la participació d’exalumnes com el ballarí Juan López, la periodista Carme Colomina, el dissenyador Benja Villegas i el ninotaire Aleix Saló. Amb motiu de l’aniversari també s’ha organitzat una exposició i es faran visites guiades al centre.
.