Nevi Guardiola: “No tenir pista reglamentària ens limita molt, necessitem poder entrenar en tartan”

A la Ripollet UA tornen de les vacances d’estiu amb il·lusió i han posat les bases per gaudir d’una bona temporada després d’uns mesos complicats. La seva presidenta, Nevi Guardiola, té ganes d’engegar nous projectes i buscar solucions a la limitació que suposa no tenir encara una pista reglamentària.

Revista de Ripollet: Com arribes a la presidència de la RUA?
Nevi Guardiola: Com a mare d’atleta. Jo ja feia atletisme pel meu compte i quan la meva filla després de provar altres esports va voler començar al club vam venir per a poder fer una activitat juntes. Vaig entrar en el grup de Run Fun que es va fer precisament perquè els pares o mares en comptes d’anar al bar o quedar-se mirant durant els entrenaments dels fills també facin esport. I vaig entrar a la junta perquè algú hi ha d’haver. S’acabava el mandat de l’anterior junta i vam entrar un grup de persones amb molts projectes que malauradament encara no hem pogut desenvolupar per tots els problemes que hem tingut.

RdR: Quins problemes?
N.G.: La temporada passada vam viure la sortida d’un membre de la junta que era entrenador també per una situació forçosa no desitjada. Això ens va comportar molts problemes per trobar tècnics a mitja temporada. Vam haver de reestructurar-nos i no va ser gens fàcil. A més ens han entrat a robar a l’oficina del club, aquí al poliesportiu, set vegades. I cada cop que entren és una feinada i un trasbals. Però bé, podem dir que comencem la nova temporada amb un equip tècnic d’ensomni.

RdR: Com està sent l’inici?
N.G.: Molt bo i esperem poder gaudir d’una temporada que sembla prometedora. Hem començat amb molts infants nous. Divendres quan vaig baixar a la pista en el canvi entre els petits i els grans, els de tecnificació, feia goig. La pista estava plena i això és meravellós.

RdR: Què destacaries de la RUA?
N.G.: No crec que siguem millors ni pitjors que altres clubs d’atletisme. Som un club on la principal qualitat de la junta i dels entrenadors és que som d’aquí, que hem crescut a l’entitat i que vibrem i ho volem donar tot per la RUA. És el que caracteritza als clubs de poble com el nostre, conec també el Cerdanyola i és semblant. Gent que volem lluitar per donar nom al poble.

RdR: Quins objectius teniu per aquesta temporada?
N.G.: Ens agradaria rescatar l’esport escolar. Ho vam voler fer l’any passat però no vam poder i ens agradaria parlar amb les escoles i tornar a introduir l’atletisme en l’esport escolar. Sembla que l’atletisme fa por perquè hi ha la idea que és córrer i morir però no. També és saltar i llançar, hi ha proves i modalitats per a tothom. És divertit, és sa i és un esport en equip en la pista i individual, on cadascú decideix si competeix o no. A l’atletisme hi cap tothom, entre totes les disciplines i ara també el triatló, el trail i el grup de Run Fun, que ens permet presumir de conciliació familiar i és una proposta que no existeix en altres esports, tothom pot participar. I encara ens agradaria poder fer més com el llançament de javelina o el salt amb perxa però no podem perquè no tenim la instal·lació adequada.

RdR: Com us limita el fet de no tenir una pista d’atletisme reglamentària?
N.G.: Limita molt. Amb els petits com encara no és practiquen totes les modalitats com a tal ho podem anar salvant però a partir de sub14 les competicions es posen una mica més serioses i el tartan es fa molt necessari. Tant per als velocistes, com per als fondistes entrenar en la pista de terra no és adequat i a l’hivern és perillós perquè rellisquen. Estem insistint molt en el manteniment perquè ja no és només que no hi ha tartan és que hi ha forats, males herbes o fang. I això fa que els atletes quan creixen marxin a altres clubs. No podem dir que no tenim res, perquè som afortunats de les instal·lacions que tenim però són les que són i el que necessitem és tartan. I mentre aquí no el tinguem volem que se’ns ajudi a poder arribar a un acord amb pistes de ciutats properes perquè ens deixin entrenar allà.

RdR: Segueix ben viva, doncs, la reivindicació per tenir unes pistes de tartan.
N.G.: I tant. La reivindicació és sempre. Però sabem que durant aquest mandat no tindrem. El govern té un bon projecte de pista de 400 metres per al següent, si segueixen. Però ja sabem com són aquestes promeses. Tant de bo sigui així. La meva sensació és que de veritat els hi agradaria molt poder fer-les i que no ens estan enganyant. I també entenem que els diners no cauen del cel i que ara s’està remodelant el poliesportiu, que s’ha de fer un nou pavelló… Afortunadament l’esport va cada cop a més i les instal·lacions s’han quedat petites.

RdR: A més d’entrenar i competir a la RUA també us agrada molt organitzar. Com valoreu les últimes proves?
N.G.: Hem passat un any de supervivència i en la vessant organitzativa anem una mica més perduts. La Milla ens va agafar en un moment difícil i és una prova que costa que funcioni. En la Cursa de Festa Major vam poder treballar una mica més amb el canvi de recorregut però ens agradaria fer més coses, penso que la vam salvar. El triatló infantil va ser tot un èxit gràcies al Rafa i ara ja estem mans a l’obra amb el Cros. I també ens agradaria fer una cursa nova de cara a l’any vinent, una jornada que impliqui altres disciplines a més de córrer… veurem. El cert és que des de la junta ara estem bastant centrats en un altre aspecte que és posar en marxa millores tecnològiques que facilitin les inscripcions a les competicions de cada cap de setmana perquè és una feina molt feixuga i seria una millora pel club i per a les famílies. Tenim a la junta una programadora informàtica que és un tresor i estem avançant bastant perquè el cert és que és una gestió continuada que porta molt de temps.

Més de 420 atletes corrent, saltant, fent trail o triatló

Malgrat no tenir una instal·lació reglamentària, la RUA ja fa anys que ha apostat per oferir el màxim de disciplines possible, fer créixer la diversitat de propostes per encabir a tothom. Han començat el curs amb “420 o 430 socis, encara hem d’acabar de mirar les xifres amb les noves inscripcions”, comenta Guardiola amb orgull.

Ofereixen atletisme de formació els dilluns, dimecres i divendres a la pista del poliesportiu. És el mateix horari del grup Run Fun, ideat perquè les mares i pares puguin fer esport mentre entrenen els fills, “és molt maco poder compartir l’activitat i funciona també que hi ha dones en aquest grup que no tenen fills al club”.

Quan els infants creixen passen, els mateixos dies o algun més, als grups de tecnificació. Enguany el club compta amb un bon planter de tècnics per disciplines així com també un grup de fons per adults. I des de fa anys funciona i creix també un grup de triatló, “que combina l’atletisme amb la natació i els caps de setmana fan bici o natació” i més recentment, una novetat, un grup de trail, córrer per la muntanya, “sortim els dimarts i dijous a fer entrenaments en muntanya i els caps de setmana fem una tirada llarga”.

Un ventall de possibilitats ben ampli per fer realitat que tothom pot trobar la seva prova dins l’atletisme. Qui vulgui afegir-se pot contactar per la web i tastar abans de començar perquè ofereixen 15 dies gratuïts de prova.